Diferència entre les revisions de "Sèt maravelles del món antic"
(Text reemplaça - 'construida' a 'construïda') |
(Text reemplaça - 'construit' a 'construït') |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia la entrada des de la mar. | *[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia la entrada des de la mar. | ||
*[[El Colós de Rodas]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodas]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]]. | *[[El Colós de Rodas]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodas]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]]. | ||
| − | *[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos puerts en que contava la ciutat. Al igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grands monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis | + | *[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos puerts en que contava la ciutat. Al igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grands monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació. |
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió de 21:23 5 jul 2022
Les Set maravelles del Món, usualment dites les Set maravelles o les Set maravelles del Món Antic, eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els helens, especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitadas. A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor alemà Maerten van Heemskrerck realisà en el sigle XVI set cuadres representant les set construccions que considerà millors.
S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en Grècia i l'Acrópolis de Atenes quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.
Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'ellas, los Jardins Colgants de Babilónia, existira realment i d'atra, lo Colós de Rodas, no se coneix la seua forma. De les demás se conserven descripcions, planos, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea de replegar set maravelles en una llista ha perdurat i constituix un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.
La llista definitiva
- La Gran Piràmide de Guiza. Acabada al voltant de l'any 2570 a. C., fon construïda per al faraó Keops. Ubicada en Guiza, Egipte, la seua fi última encara és discutida.
- Els Jardins Colgants de Babilónia. Construits en 605 a. C.-562 a. C. Ubicats en la ciutat de Babilónia, actual Iraq. Perduraren fins no més allà de 126 a. C., cuan la ciutat fon destruida definitivament pols perses. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.
- El Temple d'Artemisa en Efes (actual Turquia). Alçat fins 550 a. C. i destruit per un incent intencionat en 356 a. C., Aleixandre Magne ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any 323 a. C. Antípatro de Sidon la considerava la obra més impresionant de sa llista en diferència.
- L'Estatua de Zeus en Olimpia. Esculpida cap a l'any 430 a. C. per Fídias. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi Zeus en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.
- El Mausoleu d'Halicarnaso. Construit fins l'any 353 a. C. i situat en la ciutat grega de Halicarnaso presidia la entrada des de la mar.
- El Colós de Rodas. Forjat entre 294 a. C. i 282 a. C. Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de Rodas en l'illa homònima, Grècia, en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste Demetrio Poliorcetes.
- El Far d'Aleixandria. Construit entre 285 a. C. i 247 a. C. en l'illa de Pharos, a la entrada d'Aleixandria (Egipte), per a guiar als navius que se dirigien als dos puerts en que contava la ciutat. Al igual que la tomba de Mausolo, que donaria nom genèric a tots els grands monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Siete maravillas del mundo antiguo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.