Canvis

=== La Tercera Internacional ===

=== La Tercera Internacional ===

[[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]

[[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]

{{principal|Tercera Internacional}}

{{principal|Tercera Internacional}}

En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.

En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de l'Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.

En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].

En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].

=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===

=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===

[[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de la Unió Soviètica]].]]

[[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]

La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.

La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.