Diferència entre les revisions de "Raïm"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 5: Llínea 5:
 
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color [[negre]], morat, [[groc]], dorat, púrpura, rosat, [[marró]], ataronjades o [[blanc|blanques]], encara que estes últimes són realment de color [[vert]] i evolutivament procedixen de les raims [[roig|roges]] en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
 
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color [[negre]], morat, [[groc]], dorat, púrpura, rosat, [[marró]], ataronjades o [[blanc|blanques]], encara que estes últimes són realment de color [[vert]] i evolutivament procedixen de les raims [[roig|roges]] en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
  
Com a fruita seca se li diu pansa.
+
Com a fruita seca se li diu [[pansa]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 18:59 2 gin 2022

Raïm

El raïm és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el most, el vi i atres begudes derivades del vi i el vinagre.

Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color negre, morat, groc, dorat, púrpura, rosat, marró, ataronjades o blanques, encara que estes últimes són realment de color vert i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.

Com a fruita seca se li diu pansa.

Referències