Diferència entre les revisions de "Estrela de Nadal"
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
{| border="1" cellpadding="5" | {| border="1" cellpadding="5" | ||
|- | |- | ||
| − | | [[12 | + | | [[12 raïms en la Nit de cap d'any]] |
| [[Adorns nadalencs]] | | [[Adorns nadalencs]] | ||
| [[Aguinaldo i Cistella de Nadal]] | | [[Aguinaldo i Cistella de Nadal]] | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
| [[Pinyatas]] | | [[Pinyatas]] | ||
| [[Posades]] | | [[Posades]] | ||
| − | | [[Roscó de | + | | [[Roscó de Reixos]] |
| [[Sants Inocents]] | | [[Sants Inocents]] | ||
| [[Targetes de Nadal]] | | [[Targetes de Nadal]] | ||
Revisió de 18:08 21 nov 2021
L'Estrela de Nadal, ha segut sempre un misteri per als astrònoms i no es sap en certea quina va poder ser l'estrela que va guiar als Macs d'Orient.
En el relat bíblic de Mateo (l'únic evangeliste que parla de l'estrela) s'amaga la pinzellada de l'astròlec: el món romà en la dominació del qual es produïx el gran acontenyiment del naiximent de Crist anunciat pels astres, estaven molt arraïlades les creències astrológiques. I els judeus participaven de la cultura astrológica oriental.
El primer que es va plantejar des d'una perspectiva científica el tema de l'Estrela de Belén va ser Orígens (185-253), que va dedicar part de la seua abundant obra a la exégesis bíblica, sostenia que estava pròxima a la naturalea dels cometes. A partir d'ell varen seguir oferint-se diverses hipòtesis. Tres són les que han donat més joc:
- Primera, la de que es va tractar d'un cometa (només podria ser el Haley, pero caldria forçar un tant les dates, puix va passar l'any 11 abans de Crist).
- La segona hipòtesis és la de la supernova: l'explosió d'una estrela la lluenta llum de la qual pot vore's durant mesos, inclús de dia. Pero daus com eren en eixa época a registrar minuciosament estos fenomens, no és provable que havent-se produït, no s'haguera registrat, més encara quan sí es va registrar l'explosió d'una supernova en l'any 135 a. C. i una atra en l'any 173 de la nostra era.
- Queda per tant la tercera hipòtesis, la que va formular Johannes Kepler (1571-1630), l'astrònom alemà que va defendre el revolucionari sistema heliocéntric de Copérnico i va enunciar les lleis que duen el seu nom sobre el moviment dels planetes.
Segons este insigne astrònom, l'estrela dels macs no va ser una atra cosa que la triple conjunció de la Terra en els planetes Júpiter i Saturn, estant el Sol passant per Piscis. És una conjunció que es produïx molt rarament. En ella els planetes es veuen com un solament, produint com resultat una llum molt lluenta, i que dona l'image d'una estrela nova la presència de la qual en el firmament dura solament uns dies.
Els càlculs de Kepler varen determinar que la conjunció es va donar en l'any 7 a. C., una miqueta més prop que el cometa Haley de la data del naiximent de Jesús que la crítica històrica considera més provable.
Aixina que, és indubtable que va haver "estrela", és dir fenomen astronòmic, una atra cosa és la concreció d'eixe fenomen en el nom d'estrela.
Atres tradicions nadalenques són: