Diferència entre les revisions de "Folga"
m (Text reemplaça - ' només ' a ' a soles ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Als moviments sindicals de distint signe ([[anarquisme]], [[comunisme]], [[socialisme]]) van també associats al desenroll teòric de l'existència d'una classe treballadora obligada a desenrollar una lluita de classes per al reconeiximent de valor com a força de treball en la creació de riquea. La pràctica de la folga és considerada com una ferramenta per a reivindicar millores en les condicions de treball. El dret de folga és una atra de la reivindicacions del moviment sindical. En este sentit les Combination Acts (lleis angleses que prohibien els sindicats) no varen ser derogades fins a [[1824]]. | Als moviments sindicals de distint signe ([[anarquisme]], [[comunisme]], [[socialisme]]) van també associats al desenroll teòric de l'existència d'una classe treballadora obligada a desenrollar una lluita de classes per al reconeiximent de valor com a força de treball en la creació de riquea. La pràctica de la folga és considerada com una ferramenta per a reivindicar millores en les condicions de treball. El dret de folga és una atra de la reivindicacions del moviment sindical. En este sentit les Combination Acts (lleis angleses que prohibien els sindicats) no varen ser derogades fins a [[1824]]. | ||
| − | L'inici del desenroll teòric es produïx bàsicament per [[Karl Marx]] i [[Engels]] en el «Manifest Comuniste» i el posterior desenroll en llibres com ''El Capital'' en el que es propugna, per a alcançar objectius de la classe treballadora, una revolució. | + | L'inici del desenroll teòric es produïx bàsicament per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels|Engels]] en el «Manifest Comuniste» i el posterior desenroll en llibres com ''El Capital'' en el que es propugna, per a alcançar objectius de la classe treballadora, una revolució. |
== Dret a la folga == | == Dret a la folga == | ||
Revisió de 17:40 14 nov 2021
Una folga (Posverbal de folgar.), en castellà huelga, és una forma de protesta en la que els seus participants o membres s'abstenen de realisar l'activitat que realisen normalment en perjuí d'aquells als que dirigixen els seus reclams o les seues queixes. El tipo més important i estés és la folga laboral o desocupació que és la suspensió colectiva de la seua activitat per part dels treballadors en la finalitat de reivindicar millores en les condicions de treball o manifestar-se contra retallades en els volguts drets socials; segons l'Organisació Internacional del Treball (OIT), és un dels mijos llegítims fonamentals de que disponen els ciutadans i específicament els treballadors (a través del moviment sindical i les organisacions sindicals) per a la promoció i defensa dels seus interessos econòmics i socials.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix la paraula folga com el temps durant el qual u no treballa o l'interrupció del treball com a mida de pressió per a reivindicar o manifestar protesta.
Orígens
La folga està associada a la demanda de millors condicions de treball, al desenroll del moviment sindical i a l'expansió del sindicalisme internacional i, en general, a la lluita de classes. Encara que els seus orígens es remonten a la Revolució francesa de 1789 el seu ple desenroll es produïx en la Revolució industrial i la generalisació del treball assalariat a finals del sigle XVIII i principis del sigle XIX.
L'orige de la folga unit al moviment sindical: Els primers moviments obrers se situen en Anglaterra. Allí va aparéixer el ludisme conduït per Ned Ludd i conegut com el moviment dels trencadors de màquines (1810-1811). En anys posteriors, 1830, apareixen les primeres organisacions obreres de caràcter gremial (treballadors que es dediquen a soles a un ofici). En Anglaterra varen prendre el nom de trade-unions (lliteralment «agrupacions gremials») i més avant, per la tendència a abreviar en anglés, unions («sindicat» o «unió sindical»).
Als moviments sindicals de distint signe (anarquisme, comunisme, socialisme) van també associats al desenroll teòric de l'existència d'una classe treballadora obligada a desenrollar una lluita de classes per al reconeiximent de valor com a força de treball en la creació de riquea. La pràctica de la folga és considerada com una ferramenta per a reivindicar millores en les condicions de treball. El dret de folga és una atra de la reivindicacions del moviment sindical. En este sentit les Combination Acts (lleis angleses que prohibien els sindicats) no varen ser derogades fins a 1824.
L'inici del desenroll teòric es produïx bàsicament per Karl Marx i Engels en el «Manifest Comuniste» i el posterior desenroll en llibres com El Capital en el que es propugna, per a alcançar objectius de la classe treballadora, una revolució.
Dret a la folga
El desenroll de la socialdemocràcia en el sigle XX va contribuir a que la folga laboral deixara d'estar severament penalisada. Fon llavors quan el dret a la folga fon reconegut internacionalment com un dret essencial dels treballadors constitutiu de la llibertat sindical. Es tracta d'un dels drets de segona generació, que es reconeix en l'actualitat en la majoria dels ordenaments interns i en tractats internacionals d'alcanç universal com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
Classes de folga
El diccionari de la RACV també comenta els diferents tipos de folga:
- Folga a la japonesa, la que fan els treballadors aumentant la producció i creant un excedent de producció que perjudica a l'empresa.
- Folga de braços plegats, la que es fa estant en el lloc de treball pero sense treballar.
- Folga de zel, fer descendir el rendiment o la producció treballant lentament i aplicant meticulosament totes les disposicions reglamentàries.
- Folga general, la que afecta a tots els treballadors de tots els sectors.
- Folga de fam, abstinència total de prendre aliments per a commoure al patró, a la direcció o a un organisme.
- Folga salvage, la que es produïx per sorpresa i sense avís previ.
- Folga revolucionària, la que es fa per motius polítics i no laborals.
Sobre la paraula folga
Ademés el Diccionari de la RACV fa una observació: La paraula folga com a interrupció del treball com a mida de pressió apareix en els diccionaris valencians de Carles Ros de 1764, en el de Just Pastor Fuster de 1827, en el de Josep Escrig de 1851, en l'Escrig-Llombart de 1887 o en el de Lluís Fullana de 1921, entre molts atres fins a l'actualitat.