Diferència entre les revisions de "Estornell"
m |
(Text reemplaça - 'l on ' a 'l a on ') |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica. | Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica. | ||
| − | Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns. | + | Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial a on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns. |
Forma grans surrats que poden ser beneficioses per a l'agricultura per combatre plagues, ya que consumixen grans cantitats d'insectes i atres invertebrats. No obstant, els mateixos estornells poden aplegar a ser considerats plaga, quan acaben en cultius de frutes i desenterren brots agrícoles. També poden representar una molèstia quan els surrats pernocten en cables o postes urbans, pel volum del soroll i dels excrements que produïxen. | Forma grans surrats que poden ser beneficioses per a l'agricultura per combatre plagues, ya que consumixen grans cantitats d'insectes i atres invertebrats. No obstant, els mateixos estornells poden aplegar a ser considerats plaga, quan acaben en cultius de frutes i desenterren brots agrícoles. També poden representar una molèstia quan els surrats pernocten en cables o postes urbans, pel volum del soroll i dels excrements que produïxen. | ||
Revisió de 19:36 24 maig 2021
L'estornell (Del llatí sturnĕllu, derivat dim. de stŭrnus, mat. sign.), en castellà estornino, és un pardal de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'hivern i groc en l'estiu. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions gregaries, i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn i fins i tot deprendre'ls.
Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en Europa i Àsia templada. L'espècie ha segut introduïda en Austràlia, Nova Zelanda, Amèrica del Nort, Argentina, Suràfrica i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la península ibèrica i el nort d'Àfrica.
Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial a on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns.
Forma grans surrats que poden ser beneficioses per a l'agricultura per combatre plagues, ya que consumixen grans cantitats d'insectes i atres invertebrats. No obstant, els mateixos estornells poden aplegar a ser considerats plaga, quan acaben en cultius de frutes i desenterren brots agrícoles. També poden representar una molèstia quan els surrats pernocten en cables o postes urbans, pel volum del soroll i dels excrements que produïxen.
Passa la primavera d'hivern i l'hivern en terres valencianes, fugint del fret dels països del nort d'Europa. Danya la vinya i l'oliveral menjant-se els seus fruits.
Expressions valencianes
- Paréixer un estornell, loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.
- Tindre el cap com un estornell, loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.