Diferència entre les revisions de "Ortografia Valenciana Clàssica"
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals son els mateixos que els que el filòlec valencià [[Lluís Fullana]] adoptà per a redactar la [[Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana]] de l'any [[1915]], que fon el primer treball que la [[Diputació de Valéncia]] encomanà al [[Centre de Cultura Valenciana]], creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana. | Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals son els mateixos que els que el filòlec valencià [[Lluís Fullana]] adoptà per a redactar la [[Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana]] de l'any [[1915]], que fon el primer treball que la [[Diputació de Valéncia]] encomanà al [[Centre de Cultura Valenciana]], creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana. | ||
+ | |||
+ | Josep Nebot, si en la ''Gramática'' presenta unes dubitatives sugerències, serà en el ''Tratado de Ortografia valenciana clásica'', prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes. | ||
+ | |||
+ | Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes [[Normes d'El Puig]], també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'idioma valencià i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors mes populistes. Regula perfectament l'us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castellà i uns atres per com ho fa el català. | ||
== Ficha del llibre == | == Ficha del llibre == |
Revisió de 11:16 11 ago 2019
Ortografia Valenciana Clàssica foren les primeres normes ortogràfiques del valencià publicades en l'any 1910 per Josep Nebot i Pérez, el llibre escrigué el seu preàmbul Teodor Llorente.
Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals son els mateixos que els que el filòlec valencià Lluís Fullana adoptà per a redactar la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana de l'any 1915, que fon el primer treball que la Diputació de Valéncia encomanà al Centre de Cultura Valenciana, creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana.
Josep Nebot, si en la Gramática presenta unes dubitatives sugerències, serà en el Tratado de Ortografia valenciana clásica, prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes.
Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes Normes d'El Puig, també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'idioma valencià i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors mes populistes. Regula perfectament l'us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castellà i uns atres per com ho fa el català.
Ficha del llibre
Títul: Tratado de Ortografía Valenciana Clásica
Autor: Josep Nebot i Pérez
Editorial: Angel Aguilar, Editor
Lloc i any: Valéncia, 1910
Preàmbul: Teodor Llorente
Preàmbul
El preàmbul del llibre fon escrit per Teodor Llorente, que entre atres coses, diu:
Justificació de l'autor
Josep Nebot, justifica en l'Introducció del seu llibre l'haver-lo escrit en castellà: