Diferència entre les revisions de "Castell d'Onda"
m (→Castell d'Onda) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Archiu:Castell.jpg|right|thumb|350px|Castell d'Onda]] | |
| − | + | El '''castell d'Onda''' es una fortalea històrica situada en [[Onda]] ([[Provincia de Castelló|Castelló]]). | |
| − | [[Archiu:Castell.jpg|thumb|350px|Castell d'Onda]] | ||
| + | == Edifici == | ||
La ciutat-fortalea [http://www.ondaturismo.es/onda/Web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=72] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar. | La ciutat-fortalea [http://www.ondaturismo.es/onda/Web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=72] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar. | ||
Revisió de 19:49 26 març 2019
El castell d'Onda es una fortalea històrica situada en Onda (Castelló).
Edifici
La ciutat-fortalea [1] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar.
La vila s'enmurallà en el sigle XI, despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del sigle X, i en els sigles XII i XIII es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica.
En el castell, per la seua banda, es diferencien dos recints: el primer seria l'albacar o plaça, segona llínea de muralla, a la seua volta dividit en dos zones: l'albacar o plaça interior en la part superior i l'exterior en la part immediatament inferior. El segon recint que es troba en l'interior de la fortalea és l'Alcassaba, lloc de residència de l'oficial del sultà o alcait, ubicada en la part més elevada del castell, formant la tercera i última llínea de muralla.
L'edifici que es troba a l'entrada del castell és la recepció o zona d'acolliment al visitant. Va ser alçat pels flares carmelites a principis del sigle XX i va funcionar com a colónia escolar entre els anys 1920 i 1950 que únicament varen ser interromputs durant la guerra civil espanyola.
Per a la construcció de l'edifici, els flares varen aprofitar l'estructura encara existent de l'aljup principal del castell àrap, que suministrava d'aigua a tots aquells que vivien en l'interior de la fortalea.