Diferència entre les revisions de "Froilà (sant)"
(Pàgina nova, en el contingut: «250px|miniaturadeimagen|Escultura del Sant en la catedral de Lugo Archiu:FroilanLleó.jpg|250px|miniaturadeimage...») |
m |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
És en este temps quan, segons la llegenda, té lloc l'episodi del llop que devora el seu ase. Conminat per Froilà, el fer animal, com manso corder, càrrega en les alforjes dels llibres que sempre acompanyaven al Sant en els seus correries apostòliques. | És en este temps quan, segons la llegenda, té lloc l'episodi del llop que devora el seu ase. Conminat per Froilà, el fer animal, com manso corder, càrrega en les alforjes dels llibres que sempre acompanyaven al Sant en els seus correries apostòliques. | ||
| − | Coneix a [[Sant Atilà]], monge com ell, i abdós compartixen el ministeri de la predicació i la tasca de reforma i fundació de molts monasteris. El poble ho reclama com a bisbe per a la sèu de Lleó. Molt a pesar seu, fon consagrat com tal quan contava 68 anys d'edat. Despuix d'un fructuós pontificat, | + | Coneix a [[Sant Atilà]], monge com ell, i abdós compartixen el ministeri de la predicació i la tasca de reforma i fundació de molts monasteris. El poble ho reclama com a bisbe per a la sèu de Lleó. Molt a pesar seu, fon consagrat com tal quan contava 68 anys d'edat. Despuix d'un fructuós pontificat, muigué a l'edat de 73 anys. El poble immediatament ho venera com a sant i la seua fama s'estén per tota l'Iglésia. |
És patró de les diòcesis de Lleó i Lugo i titular de la parròquia lucenca que porta el seu nom. Els seus restants es conserven en un arca de l'altar major de la [[catedral de Lleó]]. | És patró de les diòcesis de Lleó i Lugo i titular de la parròquia lucenca que porta el seu nom. Els seus restants es conserven en un arca de l'altar major de la [[catedral de Lleó]]. | ||
Revisió de 17:54 13 feb 2019
Sant Froilà (Lugo, 833 - Lleó, 904) és un sant de l'Iglésia catòlica, patró de la província de Lugo i de la diòcesis de Lleó.
Naix en Lugo cap a l'any 832. Sent molt jove abandona la casa paterna per a viure com ermitany en les montanyes del Cebrero i el Bierzo. Se sent impulsat per Deu a abandonar el seu retir per a dedicar-se a la predicació en les comarques de Galícia i Lleó.
És en este temps quan, segons la llegenda, té lloc l'episodi del llop que devora el seu ase. Conminat per Froilà, el fer animal, com manso corder, càrrega en les alforjes dels llibres que sempre acompanyaven al Sant en els seus correries apostòliques.
Coneix a Sant Atilà, monge com ell, i abdós compartixen el ministeri de la predicació i la tasca de reforma i fundació de molts monasteris. El poble ho reclama com a bisbe per a la sèu de Lleó. Molt a pesar seu, fon consagrat com tal quan contava 68 anys d'edat. Despuix d'un fructuós pontificat, muigué a l'edat de 73 anys. El poble immediatament ho venera com a sant i la seua fama s'estén per tota l'Iglésia.
És patró de les diòcesis de Lleó i Lugo i titular de la parròquia lucenca que porta el seu nom. Els seus restants es conserven en un arca de l'altar major de la catedral de Lleó.