Diferència entre les revisions de "Aristòtil"
m |
m (Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on ') |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident. | Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident. | ||
| − | '''Aristòtil''' va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones. | + | '''Aristòtil''' va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'a on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones. |
En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics. | En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics. | ||
Revisió de 12:40 23 març 2019
Aristòtil (Estagira, Macedònia 384 a. C. – Calcis Eubea, Grècia 322 a. C.) fon un dels més grans filòsofs de l'antiguetat, de l'història de la filosofia occidental i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.
Fon el creador de la llògica formal, economia, astronomia, precursor de la anatomia i la biologia i un creador de la taxonomia (és considerat el pare de la zoologia i la botànica). Està considerat Aristòteles (junt en Plató) com el determinant de gran part del corpus de creències del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).
Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera formalisació Llògica; la formulació del principi de no contradicció; el concepte de substància, entés com subjecte, i el predicat, com categoria; i la analogia del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident.
Aristòtil va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'a on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
En això, junt en el platonisme i el cristianisme, la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels filòsofs presocràtics i dels sofistes (molt populars en l'antiga Grècia) i, de fet, en la història de la Metafísica , estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de prejuís filosòfics.