Diferència entre les revisions de "Casca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
La '''casca''' és un dolç de [[Massapà|massapà]] (sucre i armela mòlta) en forma de serp que, en realitat, representa a l'[[Anguila|anguila valenciana]]. La farcidura està feta de [[Moniato|moniato]] confitat, encara que hi ha qui ha innovat afegint ull o ingredients com a [[Merengue|merengue]] i [[Canella|canella]].
 
La '''casca''' és un dolç de [[Massapà|massapà]] (sucre i armela mòlta) en forma de serp que, en realitat, representa a l'[[Anguila|anguila valenciana]]. La farcidura està feta de [[Moniato|moniato]] confitat, encara que hi ha qui ha innovat afegint ull o ingredients com a [[Merengue|merengue]] i [[Canella|canella]].
  
La '''casca''' també és presenta com un pastiç redó de massapà, és un dolç típic de la [[Gastronomia de la Comunitat Valenciana|cuina valenciana]] fet de rovell d'[[ou]], [[melada]], cabell d'àngel, fruita o [[moniato]] confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de [[Chocolate|chocolate]] per als chiquets.
+
La casca també és presenta com un pastiç redó de massapà, és un dolç típic de la [[Gastronomia de la Comunitat Valenciana|cuina valenciana]] fet de rovell d'[[ou]], [[melada]], cabell d'àngel, fruita o [[moniato]] confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de [[Chocolate|chocolate]] per als chiquets.
  
 
[[File:Casca2.jpg|thumb|250 px|Casca valenciana, típica del dia de Reixos]]
 
[[File:Casca2.jpg|thumb|250 px|Casca valenciana, típica del dia de Reixos]]
Llínea 19: Llínea 19:
  
 
Llavors, el rei li deixava els regals i se n'anava.
 
Llavors, el rei li deixava els regals i se n'anava.
 +
 +
== Orige ==
 +
 +
Les primeres referències ad este dolç es remonten al [[sigle XV]]. Despuix, la seua popularitat creix a partir de principis del [[sigle XX|XX]] quan es popularisa per la festivitat dels Reixos. Un regal típic que els padrins regalaven als seus fillols i que sempre devia anar acompanyat d'una caixa. Esta és un atre element principal de la Casca, puix es decora en tot tipo de detalls i s'elabora solament una volta en l'idea de que cada any es reutilise i passe de generació en generació.
 +
 +
== Tradició ==
 +
 +
[[La Safor i]] [[La Ribera Baixa|la Ribera Baixa són dos de les comarques on més s'aferren ad esta tradició en l'objectiu de que no desaparega. En algunes pasticeries de [[Gandia]] o [[Sueca]], per eixemple, es pot comprar este dolç típic valencià. 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 +
 
*[[Massapà]]
 
*[[Massapà]]
  

Revisió de 17:55 29 dec 2018

Archiu:Cascavalenciana.jpg
Casca del dia de Reixos

La casca és un dolç de massapà (sucre i armela mòlta) en forma de serp que, en realitat, representa a l'anguila valenciana. La farcidura està feta de moniato confitat, encara que hi ha qui ha innovat afegint ull o ingredients com a merengue i canella.

La casca també és presenta com un pastiç redó de massapà, és un dolç típic de la cuina valenciana fet de rovell d'ou, melada, cabell d'àngel, fruita o moniato confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de chocolate per als chiquets.

Casca valenciana, típica del dia de Reixos

La tradició de menjar casca el dia de reixos ha anat substituint-se per la de menjar roscó, d'orige francés, encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com Sueca, a on no s'ha perdut la tradició.

En algunes poblacions, quan el rei entrava en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d'ell que havia deprés per a l'ocasio:

Senyor rei,
Yo estic ací,
Casques i avellanes,
Tot per a mi,
I vosté vaja-se'n
Pel seu camí.

Llavors, el rei li deixava els regals i se n'anava.

Orige

Les primeres referències ad este dolç es remonten al sigle XV. Despuix, la seua popularitat creix a partir de principis del XX quan es popularisa per la festivitat dels Reixos. Un regal típic que els padrins regalaven als seus fillols i que sempre devia anar acompanyat d'una caixa. Esta és un atre element principal de la Casca, puix es decora en tot tipo de detalls i s'elabora solament una volta en l'idea de que cada any es reutilise i passe de generació en generació.

Tradició

La Safor i [[La Ribera Baixa|la Ribera Baixa són dos de les comarques on més s'aferren ad esta tradició en l'objectiu de que no desaparega. En algunes pasticeries de Gandia o Sueca, per eixemple, es pot comprar este dolç típic valencià.

Vore també

Enllaços externs