Diferència entre les revisions de "Jacinto Castañeda Pujazons"
(Pàgina de Jacinto Castañeda) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Castaneda web.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Sant Jacinto Castañeda]] | [[Archiu:Castaneda web.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Sant Jacinto Castañeda]] | ||
| − | '''Jacinto Castañeda Pujazons''' ([[Xàtiva]], 13 de giner de 1743 - [[Hanói]], [[Vietnam]]; 7 de novembre de 1773) va ser un religiós i misioner espanyol en l'Extrem Oriente on, finalment, va ser martirisat i eixecutat. | + | '''Jacinto Castañeda Pujazons''' ([[Xàtiva]], [[13 de giner]] de [[1743]] - [[Hanói]], [[Vietnam]]; [[7 de novembre]] de [[1773]]) va ser un religiós i misioner [[Espanya|espanyol]] en l'Extrem Oriente a on, finalment, va ser martirisat i eixecutat. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Va nàixer en 1743 | + | Va nàixer en l'any 1743 en [[Xàtiva]], en el carrer que hui porta el seu nom (entre els carrers Botigues i Corretgeria). Era el més menut de sis germans d'una família molt religiosa. D'ells, dos més també varen ser religiosos: Vicente, sacerdot de la [[Colegiata de Játiva|Sèu]], i Carlos, membre de [[Orde del Carmen|l'Orde del Carmen]], prior del [[Convent de Xàtiva]] i historiador ([[''Història del Convent del Carmen de Xàtiva'']], obra fonamental per al coneiximent de l'història de [[Xàtiva]] durant la [[Guerra de Successió]]). |
| − | Sabem pels seus escrits i els de atres testimonis coetànus, que era una persona atractiva, simpàtica i de tracte obert, i que tenia unes fermes conviccions i decisions. Va ingressar en [[l'Orde de Predicadors]] en el Convent de [[Sant Doménec]] de [[Xàtiva]] ( | + | Sabem pels seus escrits i els de atres testimonis coetànus, que era una persona atractiva, simpàtica i de tracte obert, i que tenia unes fermes conviccions i decisions. Va ingressar en [[l'Orde de Predicadors]] en el Convent de [[Sant Doménec]] de [[Xàtiva]] ([[1757]]), i va continuar els seus estudis en [[Oriola]]. En l'any [[1761]] va ser acceptat com a misioner en l'Extrem Orient, embarcant rumbo a [[Filipines]], i va aplegar —casi dos anys despuix— a [[Manila]], en un viage ple de dificultats, de perills i de malalties, una autèntica “aventura transoceànica”, pròpia únicament de persones inquietes i plenes d'ideals. |
| − | En la capital filipina va finalisar els seus estudis, va ser ordenat sacerdot i ho varen destinar a les missions de [[China]]. En [[Macau]] va estudiar l'idioma [[mandarí]] i, poc despuix, va iniciar la seua tasca evangelisadora, socorrent als pobres i als malalts en un país hostil i que perseguia als cristians. En 1769 va ser fet presoner, cruelment interrogat i, finalment, desterrat. Va tornar a les missions i es va marchar a [[Vietnam|Tonkín]] (actualment [[Vietnam]]), país en unes condicions ambientals duríssimes per a un europeu i culturalment molt distant. Va realisar la seua tasca pastoral de nit, amagant-se, i —com ell mateixa diu en gràcia— fugint per cames per a no ser capturat. | + | En la capital filipina va finalisar els seus estudis, va ser ordenat sacerdot i ho varen destinar a les missions de [[China]]. En [[Macau]] va estudiar l'idioma [[mandarí]] i, poc despuix, va iniciar la seua tasca evangelisadora, socorrent als pobres i als malalts en un país hostil i que perseguia als cristians. En l'any [[1769]] va ser fet presoner, cruelment interrogat i, finalment, desterrat. Va tornar a les missions i es va marchar a [[Vietnam|Tonkín]] (actualment [[Vietnam]]), país en unes condicions ambientals duríssimes per a un europeu i culturalment molt distant. Va realisar la seua tasca pastoral de nit, amagant-se, i —com ell mateixa diu en gràcia— fugint per cames per a no ser capturat. |
| − | En 1773 va ser fet novament presoner i ho varen ficar en una gàbia de castic —en on necessàriament tenia que estar acachat—, i allí va passar dos mesos. Va ser decapitat —en el somriure en el rostre i donant gràcies a Deu pel benefici que li havia otorgat— el 7 de novembre, dia en el que l'Iglésia celebra la festivitat de Sant Jacinto Castañeda, [[Sant|canonisat]] en 1988 pel | + | En l'any [[1773]] va ser fet novament presoner i ho varen ficar en una gàbia de castic —en a on necessàriament tenia que estar acachat—, i allí va passar dos mesos. Va ser decapitat —en el somriure en el rostre i donant gràcies a Deu pel benefici que li havia otorgat— el 7 de novembre, dia en el que l'Iglésia celebra la festivitat de Sant Jacinto Castañeda, [[Sant|canonisat]] en l'any [[1988]] pel [[Papa]] [[Juan Pablo II]]. |
| − | Tenim escrits seus en els que parla del desig d'estar en [[Xàtiva]], en el seu convent i en els seus familiars i amics, pero explica que és més gran el seu ideal d'ajuda i vocació misioner. Esta actitut | + | Tenim escrits seus en els que parla del desig d'estar en [[Xàtiva]], en el seu convent i en els seus familiars i amics, pero explica que és més gran el seu ideal d'ajuda i vocació misioner. Esta actitut altruista i de fidelitat de l'únic sant de l'Iglésia de Xàtiva, es recorda en un altar en la [[Colegiata de Játiva|Colegiata]]. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 00:51 16 dec 2018
Jacinto Castañeda Pujazons (Xàtiva, 13 de giner de 1743 - Hanói, Vietnam; 7 de novembre de 1773) va ser un religiós i misioner espanyol en l'Extrem Oriente a on, finalment, va ser martirisat i eixecutat.
Biografia
Va nàixer en l'any 1743 en Xàtiva, en el carrer que hui porta el seu nom (entre els carrers Botigues i Corretgeria). Era el més menut de sis germans d'una família molt religiosa. D'ells, dos més també varen ser religiosos: Vicente, sacerdot de la Sèu, i Carlos, membre de l'Orde del Carmen, prior del Convent de Xàtiva i historiador (''Història del Convent del Carmen de Xàtiva'', obra fonamental per al coneiximent de l'història de Xàtiva durant la Guerra de Successió).
Sabem pels seus escrits i els de atres testimonis coetànus, que era una persona atractiva, simpàtica i de tracte obert, i que tenia unes fermes conviccions i decisions. Va ingressar en l'Orde de Predicadors en el Convent de Sant Doménec de Xàtiva (1757), i va continuar els seus estudis en Oriola. En l'any 1761 va ser acceptat com a misioner en l'Extrem Orient, embarcant rumbo a Filipines, i va aplegar —casi dos anys despuix— a Manila, en un viage ple de dificultats, de perills i de malalties, una autèntica “aventura transoceànica”, pròpia únicament de persones inquietes i plenes d'ideals.
En la capital filipina va finalisar els seus estudis, va ser ordenat sacerdot i ho varen destinar a les missions de China. En Macau va estudiar l'idioma mandarí i, poc despuix, va iniciar la seua tasca evangelisadora, socorrent als pobres i als malalts en un país hostil i que perseguia als cristians. En l'any 1769 va ser fet presoner, cruelment interrogat i, finalment, desterrat. Va tornar a les missions i es va marchar a Tonkín (actualment Vietnam), país en unes condicions ambientals duríssimes per a un europeu i culturalment molt distant. Va realisar la seua tasca pastoral de nit, amagant-se, i —com ell mateixa diu en gràcia— fugint per cames per a no ser capturat.
En l'any 1773 va ser fet novament presoner i ho varen ficar en una gàbia de castic —en a on necessàriament tenia que estar acachat—, i allí va passar dos mesos. Va ser decapitat —en el somriure en el rostre i donant gràcies a Deu pel benefici que li havia otorgat— el 7 de novembre, dia en el que l'Iglésia celebra la festivitat de Sant Jacinto Castañeda, canonisat en l'any 1988 pel Papa Juan Pablo II.
Tenim escrits seus en els que parla del desig d'estar en Xàtiva, en el seu convent i en els seus familiars i amics, pero explica que és més gran el seu ideal d'ajuda i vocació misioner. Esta actitut altruista i de fidelitat de l'únic sant de l'Iglésia de Xàtiva, es recorda en un altar en la Colegiata.