Diferència entre les revisions de "Francesc Eiximenis"
m (Text reemplaça - ' llengues ' a ' llengües ') |
(→Cites) |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
{{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}} | {{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 09:50 18 abr 2020
Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - Perpinyà, 23 d'abril de 1409) fon un escritor franciscà de la Corona d'Aragó.
Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans migevals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'Avinyó Benedicte XIII.
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de Valéncia. Fon contemporàneu de Sant Vicent Ferrer.
Cites
Transcripció de La trenta e dues, alabança a Valéncia del llibre Regiment de la Cosa Publica (edició valenciana de l'any 1499), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, se pot llegir: