Diferència entre les revisions de "Carles Salvador"
m |
|||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
| + | '''Carles Salvador i Gimeno ''' ([[Valéncia]], [[1893]] - id., [[1955]]) fon un poeta i gramàtic [[pancatalaniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
| − | + | Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En l'any [[1919]] va publicar el fullet ''El [[valencià]] en les escoles'' i en l'any [[1921]] va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit. | |
| − | Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' ([[1935]]). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català [[Pompeu Fabra]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Membre de la [[Taula de Lletres Valencianes]], també va participar en la redacció de les ''[[Normes de Castelló]] ''. | + | Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' ([[1935]]). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català, promoguda per [[Pompeu Fabra]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Membre de la [[Taula de Lletres Valencianes]], també va participar en la redacció de les ''[[Normes de Castelló]]''. |
En la seua producció poètica destaquen ''Plàstic'' ([[1923]]), ''Rosa dels vents'' ([[1930]]) i sobretot ''El bes als llavis'' ([[1934]]). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -''La Dragomana dels deus'' ([[1920]]), ''Barbaflorida professor'' ([[1930]]), ''El maniquí d'arcilla'' ([[1931]])- com els asajos: ''Elogi de la prosa'' ([[1928]]), ''Elogi del xiprer'' ([[1929]]), ''Elogi del camp'' ([[1930]]) i ''Elogi de la vagància'' ([[1937]]). | En la seua producció poètica destaquen ''Plàstic'' ([[1923]]), ''Rosa dels vents'' ([[1930]]) i sobretot ''El bes als llavis'' ([[1934]]). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -''La Dragomana dels deus'' ([[1920]]), ''Barbaflorida professor'' ([[1930]]), ''El maniquí d'arcilla'' ([[1931]])- com els asajos: ''Elogi de la prosa'' ([[1928]]), ''Elogi del xiprer'' ([[1929]]), ''Elogi del camp'' ([[1930]]) i ''Elogi de la vagància'' ([[1937]]). | ||
| Llínea 36: | Llínea 37: | ||
Despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; va publicar ''Nadal flor cordial'' ([[1943]]), ''El fang i l'esperit'' ([[1951]]). | Despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; va publicar ''Nadal flor cordial'' ([[1943]]), ''El fang i l'esperit'' ([[1951]]). | ||
| − | En l'any [[1951]] va promoure dins de ''[[Lo Rat Penat]] '' els cursos de Llengua i Lliteratura Valencianes i va publicar una ''Gramàtica valenciana'' ([[1951]]). | + | En l'any [[1951]] va promoure dins de ''[[Lo Rat Penat]] '' els cursos de Llengua i Lliteratura Valencianes i va publicar una ''Gramàtica valenciana'' ([[1951]]). Escrigué un llibre titulat ''Parleu bé!'' ([[1966]]), que s'edità com a obra pòstuma, unes notes llingüístiques sobre, segons l'autor, la "depuració llingüística" i l'introducció del català en la [[llengua valenciana]]. |
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
Revisió de 16:04 15 oct 2019
| Naiximent | 1893 Valéncia |
| Mort | 1955 Valéncia |
| Activitat | Mestre, escritor |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XX |
| Gèneros | Poesia i prosa |
| Obres principals | Plàstic |
| Influenciat | Pancatalanisme |
Carles Salvador i Gimeno (Valéncia, 1893 - id., 1955) fon un poeta i gramàtic pancatalaniste valencià.
Fon mestre en Benassal (Castelló). En l'any 1919 va publicar el fullet El valencià en les escoles i en l'any 1921 va llançar un manifest, Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià, sense massa èxit.
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del valencià en la Comunitat Valenciana. Fon nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana, a on va ingressar en el discurs titulat Qüestions de llenguatge (1935). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català, promoguda per Pompeu Fabra, en la Comunitat Valenciana. Membre de la Taula de Lletres Valencianes, també va participar en la redacció de les Normes de Castelló.
En la seua producció poètica destaquen Plàstic (1923), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -La Dragomana dels deus (1920), Barbaflorida professor (1930), El maniquí d'arcilla (1931)- com els asajos: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagància (1937).
Despuix de la Guerra Civil, la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; va publicar Nadal flor cordial (1943), El fang i l'esperit (1951).
En l'any 1951 va promoure dins de Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Lliteratura Valencianes i va publicar una Gramàtica valenciana (1951). Escrigué un llibre titulat Parleu bé! (1966), que s'edità com a obra pòstuma, unes notes llingüístiques sobre, segons l'autor, la "depuració llingüística" i l'introducció del català en la llengua valenciana.