Diferència entre les revisions de "Mandarina"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 66: Llínea 66:
  
 
Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO)​  
 
Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO)​  
 +
 +
== Beneficis de la mandarina ==
 +
 +
En els tractats de medicina China se li considera matèria primera de primer orde. La polpa conté vitamina C, vitamina B, àcit cítric, sucre reductora i caroteno, encara que no en grans cantitats. La seua pell té oli volàtil i glucòsit i les seues llavors, olis grassos, proteïnes i substàncies amargues. Té propietats bronquidilatadores i antiflamatòries, adequada en el tractament d'úlceres, ajuda l'intestí i la digestió.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 17:11 5 set 2018

La mandarina (paraula que prové del portugués mandarim) és el fruit del mandariner, pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un suc molt dolç. Molt pareguda a la taronja, d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar.

La mandarina, semblat a la taronja, és de forma achatada per la part superior i inferior, clafoll de color ataronjat lluent, molt fàcil de separar, i polpa molt dolça. És el cítric més semblat a la taronja, encara que de menor tamany, sabor més aromàtic i en major facilitat per a llevar la seua pell en la majoria de les varietats, aixina com una acidea llaugerament inferior i una major proporció de sucres simples. Estes propietats fan que es considere una llepolia natural de fàcil consum per a jóvens i vells. La mandarina és molt bona per la seua vitamina A i C.

Orige

La mandarina prové de les zones tropicals d'Àsia. Es creu que el seu nom es deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga China. Es pot afirmar que és una fruta originària de China i Indochina. El seu cultiu es va introduir en Europa en el sigle XIX. En l'actualitat, els principals paisos productors són: China, Espanya, Mèxic, Brasil, Argèlia, Veneçuela, Colòmbia, Marroc, Israel, Japó, Uruguay, Paraguai, Bolívia, Perú i Equador.

Varietats

Les mandarines es classifiquen en tres grans grups:

  • Clementines (Citrus reticulata var. Clementina)
  • Satsumes (Citrus unshiu)
  • Híbrits.

A voltes es considera a les Clemenvilla o Novas com un atre grup. En Bolívia i en Veneçuela es troba la mandarina Reina, que actualment s'exporta a Argentina, país que posseïx la seua pròpia varietat, la mandarina Criolla.

Clementines

  • Fina, frut menut o de mig tamany (50 a 70 g.) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat.
  • Oroval, frut de forma redonejada, més gran que l'anterior (70 i 90 g.), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el frut en l'arbre, ya que pert suc.
  • Clemenules, frut gran (80 a 100 g.), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Es mantenen be en l'arbre. La Clemenules s'originà de forma espontànea en l'any 1953 d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de Nules de la qual pren el seu nom.
  • Marisol, molt semblant a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans.
  • Oronules, frut de tamany mijà en forma llaugerament achatada, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Recolecció a mitan d'octubre.
  • Clemenpons, molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies.
  • Esbal, frut de tamany mijà (55 a 75 g), forma achatada, corfa taronja intens, fàcil de pelar, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Madura en la mateixa época que l'Oroval o una miqueta abans. Les pluges prolongades poden danyar els fruts una volta madurs.
  • Loretina, frut de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea.
  • Hernandina, frut mijà (55 a 75 g.), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, fàcil de pelar i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha polinisació. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'Alcàsser, és per això pel qual posseïx el seu nom.

Satsumes

La Satsuma és originària del Japó i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les frutes són de color groc taronja o taronja assalmonat, de bon tamany, forma achatada i en clim a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color.

Les seues varietats son:

  • Okitsu, de bona calitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seua recolecció en setembre.
  • Owari, frut de tamany mig a menut, color taronja clar, de forma aplanada i en molt de suc.
  • Clausellina, frut de baixa calitat i la recolecció de la qual sol començar a mitan de setembre.

Híbrits

Existixen híbrits de Citrus x tangerina i Citrus reticulata en atres espècies del gènero Citrus i els seus fruts també reben el nom de mandarines. Estos híbrits solen produir fruts de bon tamany i color taronja rojós molt atractiu. La polpa posseïx gran cantitat de suc i és abundant en sucres i àcits orgànics. La corfa està molt adherida a la polpa.

Producció mundial

Mandarines i clementines

Els 5 principals productors en 2013 (X 1.000 tonellades)

Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO)​

Beneficis de la mandarina

En els tractats de medicina China se li considera matèria primera de primer orde. La polpa conté vitamina C, vitamina B, àcit cítric, sucre reductora i caroteno, encara que no en grans cantitats. La seua pell té oli volàtil i glucòsit i les seues llavors, olis grassos, proteïnes i substàncies amargues. Té propietats bronquidilatadores i antiflamatòries, adequada en el tractament d'úlceres, ajuda l'intestí i la digestió.

Vore també


Enllaços externs