Diferència entre les revisions de "Títul nobiliari"
m (Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos ') |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Abolició de la noblea == | == Abolició de la noblea == | ||
| − | En [[França]] varen ser abolits en diverses ocasions i restaurats posteriorment des de la [[Revolució francesa]] fins a la III República en [[1870]]. Actualment, a pesar de no tindre cap privilegi, són llegals alguns títuls i estan regulats des de [[1986]] pel Ministeri de Justícia a través de l'Oficina de Dret Civil General (''Bureau Du droit civil général''). En atres repúbliques com [[Rússia]] des de [[1917]], les resultants del dissolt [[Imperi austro-hongarés]] des de [[1918]], [[Alemanya]] des de [[1919]], [[Itàlia]] des de [[1947]] o [[Grècia]] des de [[1974]] els títuls nobiliaris també varen quedar abolits i el seu us no és reconegut per cap institució dels dits estats, estant en alguns casos llegalment prohibit el seu us com en [[Àustria]]. | + | En [[França]] varen ser abolits en diverses ocasions i restaurats posteriorment des de la [[Revolució francesa]] fins a la III República en l'any [[1870]]. Actualment, a pesar de no tindre cap privilegi, són llegals alguns títuls i estan regulats des de l'any [[1986]] pel Ministeri de Justícia a través de l'Oficina de Dret Civil General (''Bureau Du droit civil général''). En atres repúbliques com [[Rússia]] des de [[1917]], les resultants del dissolt [[Imperi austro-hongarés]] des de [[1918]], [[Alemanya]] des de [[1919]], [[Itàlia]] des de [[1947]] o [[Grècia]] des de l'any [[1974]] els títuls nobiliaris també varen quedar abolits i el seu us no és reconegut per cap institució dels dits estats, estant en alguns casos llegalment prohibit el seu us com en [[Àustria]]. |
En [[Espanya]] els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[Segona República Espanyola|II República]], per mig de la [[Constitució de la República Espanyola de 1931|Constitució]] aprovada el [[9 de decembre]] de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en [[1939]] si be no es va fer efectiva fins a la promulgació de noves lleis [[Franquisme|franquistes]] en [[1947]]. Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial del [[Hola!]], i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com [[Carmen Cervera]] com ''"baronesa Thyssen"'', [[Ernesto de Hanover]] com ''"príncip d'Hanóver"'' o [[Alessandro Lecquio]] com ''"comte Lecquio"'', pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas. | En [[Espanya]] els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[Segona República Espanyola|II República]], per mig de la [[Constitució de la República Espanyola de 1931|Constitució]] aprovada el [[9 de decembre]] de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en [[1939]] si be no es va fer efectiva fins a la promulgació de noves lleis [[Franquisme|franquistes]] en [[1947]]. Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial del [[Hola!]], i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com [[Carmen Cervera]] com ''"baronesa Thyssen"'', [[Ernesto de Hanover]] com ''"príncip d'Hanóver"'' o [[Alessandro Lecquio]] com ''"comte Lecquio"'', pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas. | ||
Revisió de 17:42 22 dec 2018
Un títul nobiliari és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la noblea.
Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament protocolaris, pero durant l'Edat Mija varen constituir la base del sistema feudal, organisant la possessió de la terra i les relacions de vassallage. Hui sobreviuen únicament en els països de règim monàrquic: Andorra, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Gran Bretanya, Liechtenstein, Luxemburc, Mónaco, Noruega, Països Baixos i Suècia, en la Santa Seu i en la República de San Marí.
Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei.
Abolició de la noblea
En França varen ser abolits en diverses ocasions i restaurats posteriorment des de la Revolució francesa fins a la III República en l'any 1870. Actualment, a pesar de no tindre cap privilegi, són llegals alguns títuls i estan regulats des de l'any 1986 pel Ministeri de Justícia a través de l'Oficina de Dret Civil General (Bureau Du droit civil général). En atres repúbliques com Rússia des de 1917, les resultants del dissolt Imperi austro-hongarés des de 1918, Alemanya des de 1919, Itàlia des de 1947 o Grècia des de l'any 1974 els títuls nobiliaris també varen quedar abolits i el seu us no és reconegut per cap institució dels dits estats, estant en alguns casos llegalment prohibit el seu us com en Àustria.
En Espanya els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la II República, per mig de la Constitució aprovada el 9 de decembre de 1931. Esta abolició va finalisar de facto en 1939 si be no es va fer efectiva fins a la promulgació de noves lleis franquistes en 1947. Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial del Hola!, i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com Carmen Cervera com "baronesa Thyssen", Ernesto de Hanover com "príncip d'Hanóver" o Alessandro Lecquio com "comte Lecquio", pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas.