Diferència entre les revisions de "Convent de Sant Doménec"
m |
m |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]]. | L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]]. | ||
| − | Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[ | + | Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1463]] per [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial. |
La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]]. | La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]]. | ||
Revisió de 10:22 21 maig 2018
L'antic convent de Sant Doménec dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de Valéncia (Espanya) i actualment Capitania General de Valéncia, és un edifici d'estils gòtic i barroc fundat en l'any 1239 sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.
La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any 1250 i esta al seu torn fon derrocada a principis del sigle XIX. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any 1300, no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de 1431, i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any 1560. De finals del sigle XVI és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del sigle XVIII la capella de Sant Vicent Ferrer i encara més modern, de principis del sigle XIX, la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.
En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del sigle XIV. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.
L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any 1382. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el sigle XVIII. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any 1812.
Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any 1431 a costa d'Alfons el Magnànim i conclosa en 1463 per Joan II. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.
La capella dels Reis, comunicada en la capella de Sant Vicent Ferrer, té accés propi a través del claustre renaixentiste; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'Alfons el Magnànim.
Destaca d'esta estada la seua portada, entre gòtica i renaixentiste, la coberta voltada també sense nervis i la doble escala helicoidal, sense eix de pedra, que comunica en la terraça, escala esta sumament ingeniosa per permetre el pujar i baixar simultàneament dos persones sense encreuar-se.
Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.
El campanar fon construït en l'any 1640 sobre part de la volta de la sacristia de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en l'any 1755 i, despuix del seu derrocament, en 1810, fon refet en l'any 1955 en motiu del V centenari de la canonisació de Sant Vicent Ferrer baix la direcció de l'arquitecte A. Ferrant.
Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Convento_de_Santo_Domingo_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.