Diferència entre les revisions de "El príncip"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Machiavelli Principe Cover Page.jpg|thumb|230px|Portada en 1550]] | + | [[Image:Machiavelli Principe Cover Page.jpg|thumb|230px|Portada en l'any [[1550]]]] |
'''''El Príncip''''' (''Il Principe'') és un tractat de [[política]] escrit per [[Nicolau Maquiavel]] ([[1469]] - [[1527]]). L'obra, redactada en l'any [[1513]], interrompent temporalment la redacció dels ''[[Discursos sobre la primera década de Tit Livi]] '', fon completada no més tart del primer semestre de l'any [[1514]]; fon dedicada a [[Llorenç II de Mèdici|Llorenç de Mèdici]], a qui dedicà també l'últem capítul (XXVI), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatòria per a exhortar-lo a lliberar i unificar políticament [[Itàlia]]. | '''''El Príncip''''' (''Il Principe'') és un tractat de [[política]] escrit per [[Nicolau Maquiavel]] ([[1469]] - [[1527]]). L'obra, redactada en l'any [[1513]], interrompent temporalment la redacció dels ''[[Discursos sobre la primera década de Tit Livi]] '', fon completada no més tart del primer semestre de l'any [[1514]]; fon dedicada a [[Llorenç II de Mèdici|Llorenç de Mèdici]], a qui dedicà també l'últem capítul (XXVI), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatòria per a exhortar-lo a lliberar i unificar políticament [[Itàlia]]. | ||
Última revisió del 09:49 28 març 2018
El Príncip (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527). L'obra, redactada en l'any 1513, interrompent temporalment la redacció dels Discursos sobre la primera década de Tit Livi , fon completada no més tart del primer semestre de l'any 1514; fon dedicada a Llorenç de Mèdici, a qui dedicà també l'últem capítul (XXVI), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatòria per a exhortar-lo a lliberar i unificar políticament Itàlia.
El Príncip fon publicat pòstumament en l'any 1532 i representa una obra en el desenroll d'una concepció realista de la política. L'obra ha segut considerada com el punt de partida de la ciència política moderna degut a que Maquiavel, fonamentant-se en el naturalisme renaixentiste, trenca en la dependència de la política a la moral, a la religió o a la idealisació i realisa un anàlisis i descripció de la societat que es basa en la realitat efectiva, segons principis realistes i immanents.