Diferència entre les revisions de "Vidre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Roman diatretglas.jpg|thumb|250px|Got de vidre romà de la segona mitat del [[sigle IV]]]]
 
[[Image:Roman diatretglas.jpg|thumb|250px|Got de vidre romà de la segona mitat del [[sigle IV]]]]
El '''vidre''' és un material sòlit amorf, producte en general quan un material mostós convenient se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix [[sucre]] de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, a on l'estructura cristalina és absent al contrari del [[sucre]] inicial.
+
El vidre, (del [[llatí]] vĭtrĕu), és un material inorgànic dur, fràgil, transparent i amorf, que es troba en la naturalea, encara que també pot ser produït pel ser humà.
 +
 
 +
En general es produïx quan un material mostós se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix [[sucre]] de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, a on l'estructura cristalina és absent al contrari del [[sucre]] inicial.
  
 
D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo especific de vidre, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenedor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats.
 
D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo especific de vidre, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenedor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats.
  
Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, practicament inert des d'el punt de vista quimic i biològic i presenta una superficie plana. Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics.
+
[[File:Vidrio 1.jpg|thumb|250 px|Recipients de vidre]]
 +
 
 +
Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, practicament inert des d'el punt de vista quimic i biològic i presenta una superficie plana. És resistent a la majoria dels agents químics una volta refredat, pero molejable i pastòs a altes temperatures; s’obté en fondre una barreja d’arena silícea i potassa a 1.500º C, i s’utilisa per a la fabricació de finestres, lents, botelles, portals, recipients, adorns i i una gran varietat de productes.
 +
 
 +
Podríem dir que el vidre és un tipo de material ceràmic amorf.
 +
 
 +
Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics.
  
 
== La vitrificació ==
 
== La vitrificació ==
Llínea 14: Llínea 22:
  
 
[[Categoria: Física]]
 
[[Categoria: Física]]
 +
[[Categoria:Tecnologia]]
 +
[[Categoria:Indústria]]

Revisió de 20:36 19 set 2019

Got de vidre romà de la segona mitat del sigle IV

El vidre, (del llatí vĭtrĕu), és un material inorgànic dur, fràgil, transparent i amorf, que es troba en la naturalea, encara que també pot ser produït pel ser humà.

En general es produïx quan un material mostós se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix sucre de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, a on l'estructura cristalina és absent al contrari del sucre inicial.

D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo especific de vidre, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenedor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats.

Recipients de vidre

Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, practicament inert des d'el punt de vista quimic i biològic i presenta una superficie plana. És resistent a la majoria dels agents químics una volta refredat, pero molejable i pastòs a altes temperatures; s’obté en fondre una barreja d’arena silícea i potassa a 1.500º C, i s’utilisa per a la fabricació de finestres, lents, botelles, portals, recipients, adorns i i una gran varietat de productes.

Podríem dir que el vidre és un tipo de material ceràmic amorf.

Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics.

La vitrificació

El vidre comú està constituit casi exclusivament per dioxit de silici (SIO2), sent comunment silice, el mateix component del quars i de la seua forma policristalina, l'arena. Baix forma pura, el silice te un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero a sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements és la soda (el carbonat de sodi NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de potassi) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa al vidre soluble dins de l'aigua. Per a evitar este inconvenient s'afig també calç (rovelle de calci) per a obtindre l'insolubilitat.

Enllaços externs