Diferència entre les revisions de "Guerra àrap-israelita de 1948"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 41: Llínea 41:
  
  
La '''guerra  [[poble àrap|àrap]]-[[Israel|israelita]] de [[1948]]''', també coneguda pels israelites com a '''guerra de l'Independència''' ([[idioma hebreu|hebreu]]: מלחמת העצמאות) o '''guerra de Lliberació''' ([[idioma hebreu|hebreu]]: מלחמת השחרור), va anar el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar al [[Estat d'Israel]] i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el [[conflicte àrap-israelita]]. Per als [[Poble palestí|àraps palestins]] esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen '''[[Nakba]]''' (en [[Idioma àrap|àrap]] النكبة, ‘Catàstrofe’).
+
La '''guerra  [[poble àrap|àrap]]-[[Israel|israelita]] de [[1948]]''', també coneguda pels israelites com a '''guerra de l'Independència''' ([[idioma hebreu|hebreu]]: מלחמת העצמאות) o '''guerra de Lliberació''' ([[idioma hebreu|hebreu]]: מלחמת השחרור), va ser el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar a l'[[Estat d'Israel]] i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el [[conflicte àrap-israelita]]. Per als [[Poble palestí|àraps palestins]] esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen '''[[Nakba]]''' (en [[Idioma àrap|àrap]] النكبة, ‘Catàstrofe’).
  
 
Les [[Nacions Unides]] varen acordar la [[Pla de l'ONU per a la partició de Palestina de 1947|partició]] del [[Mandat Britànic de Palestina]] en dos estats: un [[Poble judeu|judeu]], en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del [[Néguev]]), i un atre [[Poble àrap|àrap]], en el restant llevat [[Jerusalem]], que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars [[Sionisme|sionistes]] i pels àraps en el seu conjunt.
 
Les [[Nacions Unides]] varen acordar la [[Pla de l'ONU per a la partició de Palestina de 1947|partició]] del [[Mandat Britànic de Palestina]] en dos estats: un [[Poble judeu|judeu]], en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del [[Néguev]]), i un atre [[Poble àrap|àrap]], en el restant llevat [[Jerusalem]], que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars [[Sionisme|sionistes]] i pels àraps en el seu conjunt.

Revisió de 11:46 31 dec 2017


Guerra àrap-israelita de 1948
Conflicte àrap-israelita
Raising the Ink Flag at Umm Rashrash (Eilat).jpg
El capità Abraham “Bren” Adan issant la Degel HaDyo en Umm Rashrash, marcant el final de la guerra
Data14 de maig de 194820 de juliol de 1949
LlocIsrael (llavors Mandat Britànic de Palestina).
ResultatVictoria decisiva de Israel.
Armistici àrap-israelita de 1949
Beligerants
20px
Grups paramilitars: Haganá, Palmaj, Irgún, Lehi, Mahal
(hasta el 26 de mayo)
20px FDI (des de el 26 de maig)
20px Egipte
20px Siria
20px Transjordània
20px
20px
20px
20px[1]
20px Santo Ejército
Flag of the Arab League.svg Ejército Árabe de Liberación
Muslim Brotherhood Emblem.jpg Hermanos Musulmanes


La guerra àrap-israelita de 1948, també coneguda pels israelites com a guerra de l'Independència (hebreu: מלחמת העצמאות) o guerra de Lliberació (hebreu: מלחמת השחרור), va ser el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar a l'Estat d'Israel i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el conflicte àrap-israelita. Per als àraps palestins esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen Nakba (en àrap النكبة, ‘Catàstrofe’).

Les Nacions Unides varen acordar la partició del Mandat Britànic de Palestina en dos estats: un judeu, en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del Néguev), i un atre àrap, en el restant llevat Jerusalem, que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars sionistes i pels àraps en el seu conjunt.

  1. Arab states against israel , 1948 - A map from New York Times including Mutawakkilite Yemen