Diferència entre les revisions de "Països catalans"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(S'està suprimint tot el contingut de la pàgina)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{100}}
 +
{{protegida}}
  
 +
{{Infotaula de divisió territorial administrativa|dels |Països Catalans|
 +
|camp_nom_estil = background:#DEDEDE; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em;
 +
|camp_dada_estil = background:#F7F7F7; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em;
 +
|nom_oficial = Països Catalans
 +
 +
|localització = [[Imatge:Global_Catalan_Countries.svg|200px]]
 +
|fotografia =
 +
|fotografia_descripció =
 +
|fotografia_mida = 350px
 +
 +
|població_any = 2006
 +
|població = 13.712.983
 +
|superfície = 70.520
 +
|densitat = <br />191,9 hab/km²
 +
|altitud =
 +
|altitud_màxima = [[pic d'Aneto]]; 3.403,5 m
 +
|altitud_mínima =
 +
|coordenades = {{coor dm|40|34|N|0|39|E|type:country}}
 +
 +
|admin_tipus1 = [[Estat|Estats]]
 +
|admin1 = [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]
 +
|}}
 +
 +
Els '''Països Catalans''' (sovint abreujats '''PPCC'''), o '''Països de Llengua Catalana''', són els territoris en els quals els seus habitants parlen el [[català]], o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la  zona oriental de la [[península Ibèrica]], entre els [[Pirineus]] i el riu [[Segura]] al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'[[estany de Salses]] i la [[serra de les Corberes]] al nord, l'[[arxipèlag]] de les [[Illes Balears|Balears]] (que inclou el de les [[Pitiüses]] i el de [[Cabrera]]), les [[illes Columbretes]], la de [[Nova Tabarca|Tabarca]], la comarca murciana del [[Carxe]] (Múrcia), la Franja d'Aragó (Aragó) i la ciutat sarda de [[l'Alguer]], on un 30% de la població encara parla català.
 +
 +
L'extensió és de 70.520 quilòmetres quadrats i té 13.712.983 habitants (2007).
 +
 +
== Evolució històrica del nom i del concepte ==
 +
[[Fitxer:Porta dels Països Catalans (Salses).jpg|thumb|[[Porta dels Països Catalans]], escultura simbòlica a [[Salses]].]]
 +
El terme ''Països Catalans'' es troba documentat per primera vegada en la monumental obra ''[[Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I]]'' ([[Madrid]], [[1876]]) del valencià [[Bienvenido Oliver i Esteller]]{{cal citació}}, natural de [[Catarroja]] (l'[[Horta Sud]]) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la [[Renaixença]] catalana a finals del [[segle XIX]] com a sinònim de «territoris de parla catalana». En aquest sentit, el terme aparegué també l'any [[1886]] en un article de [[Josep Narcís Roca i Farreras]] a la revista [[L'Arc de Sant Martí]].
 +
 +
No obstant això, el terme va ser principalment popularitzat pels assaigs ''[[Nosaltres els valencians]]'' i ''Qüestió de noms'',<ref>[http://www.racocatala.cat/eltalp/fuster.htm ''Qüestió de noms''], de Joan Fuster</ref> de [[Joan Fuster]], publicats el [[1962]]. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels Països Catalans estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional, essent el nom Països Catalans provisional fins que es produís la unificació nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se [[Catalunya]] (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d'algunes regions). Per tant, com a conseqüència d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren no només prescindibles, sinó també un entrebanc per a l'èxit d'aquest projecte nacional.<ref>"''"Les zones "aragoneses", "castellanes" i "murcianes", inscrites en la seva òrbita per la fitació medieval, són com un annex d'escassa importància [...] La "unitat" té exigències indefugibles: demana d'excloure o assimilar els elements radicalment heterogenis que subsisteixen en la seva àrea [...] això entrebanca els valencians de la zona catalana en la direcció que hauria d'ésser i és llur únic futur normal: els Països Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur plenitud com a poble.''", de "'''Nosaltres, els valencians'''", pàgs. 105-109, Joan Fuster, València 1962.</ref> Això explicaria, entre altres causes, que el concepte dels Països Catalans no haja sigut gaire assumida en aquests territoris històricament castellanòfons.
 +
 +
Malgrat això, sovint es representen territorialment els Països Catalans amb una convergència de motivacions històriques i lingüístiques quan es pretén donar-li un cos polític. És a dir, el territori d'uns Països Catalans polítics representarien el conjunt d'entitats polítiques històriques de l'antiga Corona d'Aragó que tenen o tenien el català com a llengua principal a les seves institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els històrics Principat de Catalunya, Regne de les Mallorques (Illes Balears, Pitiüses i el Rosselló), i Regne de València (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena).
 +
 +
Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació.  Per exemple, el 1859 [[Víctor Balaguer]] proposava la «Pàtria llemosina» com una federació de províncies que parlaven català. A meitat del segle XX es van abandonar totes les referències a la [[llengua llemosina]] per la seua inexactitud històrica i filològica.
 +
 +
Mentre [[Joan Maragall]] i [[Francesc Cambó]] parlaven de l'Espanya gran, el 1906 [[Enric Prat de la Riba]] publicava l'article «Greater Catalonia», dins de ''La nacionalitat catalana'', proposant la denominació «Catalunya Gran».<ref>[http://www.racocatala.cat/dpclub/greater.htm ''Greater Catalonia''], d'Enric Prat de la Riba</ref> Feia una paral·lelisme amb la ''Greater Britannia'' i associava la [[Commonwealth]] amb la Corona d'Aragó. Però el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la ''Grossdeutschland'' de [[Otto von Bismarck|Bismarck]], i posteriorment de [[Adolf Hitler|Hitler]]. Amb aquesta connotació d'imperialisme també s'ha utilitzat el nom de «Gran Catalunya».
 +
 +
[[Comunitat Catalànica]], països o territoris catalanòfons (termes proposats des del [[valencianisme]] de meitats del [[segle XX]]) són altres denominacions utilitzades. El terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política és «territoris de parla catalana».
 +
També s'utilitza el terme '''Catalanofonia''', similar als conceptes de [[Francofonia]] en el cas del francès o [[Hispanitat]] en el cas del castellà.
 +
 +
A finals del [[segle XX]], [[Josep Guia]] va proposar utilitzar "Catalunya" per denominar tot el territori dels "Països Catalans", i no només el territori del Principat de Catalunya.
 +
 +
==Territoris que conformen els Països Catalans==
 +
{| class="infobox bordered" style="width: 10em; text-align: left; font-size: 80%;"
 +
|+ style="font-size: larger;" | '''Territoris que conformen els Països Catalans'''
 +
|-
 +
| colspan="2" style="text-align:center;" |{{PaisosCatalans}}
 +
|-
 +
! Estat
 +
! Regió
 +
|-
 +
! [[Image:Flag_of_Spain.svg|22px]] [[Espanya]]
 +
! [[Image:Flag_of_Catalonia.svg|22px]] [[Catalunya]]</br>[[Image:Bandera de la Comunidad Valenciana (2x3).svg|22px]] [[País Valencià]]</br>[[Image:Flag_of_the_Balearic_Islands.svg|22px]] [[Illes Balears]]</br>[[Image:Flag_of_Aragon.svg|22px]] [[Aragó]] (a la [[Franja de Ponent]])</br>[[Image:Flag of the Region of Murcia.svg|22px]] [[Múrcia]] (al [[Carxe]])
 +
|-
 +
! [[Image:Flag_of_France.svg|22px]] [[França]]
 +
! [[Image:Flag_of_Roussillon.svg|22px]] [[Pirineus Orientals]] (al [[Rosselló]])
 +
|-
 +
! [[Image:Flag_of_Italy.svg|22px]] [[Itàlia]]
 +
! [[Image:Alghero-Stemma.png|22px]] ciutat de l'[[Alguer]]
 +
|-
 +
! [[Image:Flag_of_Andorra.svg|22px]] [[Andorra]]
 +
|}
 +
La dita popular defineix els Països Catalans com «de [[Salses]] a [[Guardamar del Segura|Guardamar]] i de [[Fraga]] a [[Maó]]».
 +
 +
Tradicionalment, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
 +
* [[Principat de Catalunya|Catalunya]], anomenat habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel [[Tractat dels Pirineus]], que separa la [[Catalunya del Nord]] (actualment forma el departament dels [[Pirineus Orientals]]) de la [[Comunitat autònoma de Catalunya]].
 +
* El [[País Valencià]], que es correspon amb l'antic [[Regne de València]].
 +
* Les [[illes Balears]] i les [[Pitiüses]].
 +
* el [[Principat d'Andorra]].
 +
* la [[Franja de Ponent]].
 +
 +
Cadascun dels principals territoris té la seua capital: [[Barcelona]] ([[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]]), [[València]] ([[País Valencià]]), [[Ciutat de Mallorca|Palma]] ([[Illes Balears]]), [[Andorra la Vella]] ([[Andorra]]) i [[Perpinyà]] ([[Catalunya del Nord|Catalunya Nord]]). La ciutat més important de la [[Franja de Ponent]] és [[Fraga]].
 +
 +
En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
 +
* el poble de [[l'Alguer]] a [[Sardenya]], on s'hi ha preservat una varietat del català, l'[[alguerès]], d'ençà de la conquesta de la ciutat.
 +
* la regió [[Múrcia|murciana]] d'[[el Carxe]], on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].
 +
 +
===Límits===
 +
*Al nord: [[Occitània]]
 +
*Al sud: [[Múrcia]]
 +
*A l'est: la mar [[Mediterrània]]
 +
*A l'oest: l'[[Aragó]] i [[Castella]]
 +
 +
==Llengua==
 +
La [[llengua pròpia]] dels Països Catalans és el [[català]] que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, alguerès, etc.; només al [[País Valencià]] el gentilici té reconeixement oficial: [[valencià]]). S'exceptuen les [[Comarques del País Valencià|comarques]] occidentals i meridionals del [[País Valencià]], on es parla el [[castellà]], i la [[Vall d'Aran]] i la [[Fenolleda]], on es parla l'[[occità]]. La [[català|llengua catalana]] és l'única [[llengua oficial]] a [[Andorra]], és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a [[Comunitat Autònoma de Catalunya|Catalunya]], al costat del [[castellà]] i l'[[aranès]]; i també és oficial conjuntament amb el [[castellà]] al [[País Valencià]] i a les [[illes Balears]]. No ho és, en canvi, als altres territoris.
 +
 +
Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els processos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com [[Oriola]].
 +
[[Fitxer:Mural Països Catalans.JPG|thumb|Mural de l'organització independentista [[Maulets (política)|Maulets]] a [[Argentona]], amb el lema ''per la unitat de la llengua i dels Països Catalans''.]]
 +
== Política ==
 +
[[Fitxer:262212884 b117fbdcf0 o.jpg|thumb|Adhesiu del [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]] rebutjant la unitat de la llengua.]]
 +
Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses ''regions'' amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents a [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]. Hi ha un corrent polític que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu [[independentisme català]]). Altres corrents polítics nacionalistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagen de formar una entitat política independent.
 +
 +
Alguns independentistes proposen l'ús del terme [[Catalunya]] per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi és una proposta consensuada sinó que a més a més ha estat rebutjada per bona part de les gents que viuen als territoris esmentats.
 +
 +
Hi ha altres corrents polítics que rebutgen l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris. En els casos més extrems, com és el cas del [[blaverisme]], hi ha sectors que ho consideren com una imposició de Catalunya cap als altres territoris, i neguen fins i tot la [[Secessionisme lingüístic|unitat de la llengua catalana]].
 +
 +
En l'actualitat, les úniques institucions de govern dels territoris compresos que reconeixen l'existència dels Països Catalans són el  [[Consell General dels Pirineus Orientals]]<ref>[http://www.cg66.fr/culture/patrimoine_catalanite/catalanite/catalanitat.html#llocs Web oficial dl Departament dels Pirineus Orientals]</ref> i un nombre d'ajuntaments, alguns dels quals han anomenat vies públiques amb aquest nom, com ara la [[plaça dels Països Catalans]] a [[Barcelona]].
 +
 +
==Demografia==
 +
Els territoris de llengua catalana tenen una població de 12.805.197 d'habitants [[2006]]. Juntament amb les [[Comarques del País Valencià|comarques]] castellanoparlants del [[País Valencià]] (719.970 habitants) i la [[Vall d'Aran]] (9.554 habitants) sumen 13.534.721 habitants.
 +
 +
{| class="wikitable"
 +
!style="background: #e3e3e3;"|Territori
 +
!style="background: #e3e3e3;"|Població
 +
|-
 +
|[[Fitxer:Escudo de Cataluña.svg|20px]] [[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]] (sense la [[Vall d'Aran]])
 +
|7.125.143
 +
|-
 +
|[[Fitxer:Escudo de la Comunidad Valenciana.svg|20px]] [[País Valencià]] (sense les comarques castellanoparlants)
 +
|4.086.938
 +
|-
 +
|[[Fitxer:Escudo de las Islas Baleares.svg|20px]] [[Illes Balears]]
 +
|1.001.062
 +
|-
 +
|[[Fitxer:Escut de la Catalunya del Nord.svg|20px]] [[Catalunya Nord]] (Departament dels [[Pirineus Orientals]], amb la [[Fenolleda]])
 +
|422.000
 +
|-
 +
|[[Fitxer:Coat of arms of Andorra.svg|20px]] [[Andorra]]
 +
|81.222
 +
|-
 +
| [[Franja de Ponent]]
 +
|47.771
 +
|-
 +
|[[Fitxer:Alghero-Stemma.png|20px]] [[L'Alguer]]
 +
|40.391
 +
|-
 +
|[[Fitxer:Escudo-ca-murcia.svg|20px]] [[El Carxe]]
 +
|670
 +
|-
 +
|'''TOTAL'''
 +
|12.805.197
 +
|}
 +
 +
{{Ciutats PPCC|state= expanded}}
 +
{{Municipis més petits PPCC|state= expanded}}
 +
 +
==Bibliografia==
 +
*Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l'intent de construir un projecte comú entre catalans i occitans". ''El contemporani'', 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
 +
*Francesc Pérez Moragón, "El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)", ''L'Espill'', núm. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
 +
*Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Països Catalans", dins ''Debat sobre els Països Catalans'', Barcelona: Curial…, 1977. p.347-359.
 +
 +
===Referències===
 +
<references/>
 +
 +
==Vegeu també==
 +
*[[Comunitat Catalànica]]
 +
*[[Català]]
 +
*[[Pancatalanisme]]
 +
*[[Portal:Atles dels Països Catalans|'''Portal:''' Atles dels Països Catalans]]
 +
*[[Cuina dels Països Catalans]]
 +
*[[Llista de castells dels Països Catalans]]
 +
 +
==Enllaços externs ==
 +
{{Projectes germans |Commons=Category:Catalan Countries |Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies=Categoria:Països Catalans |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
 +
* [http://www.freecatalonia.com Pàgina d'una associació que revindica la independència dels Països Catalans]
 +
* [http://personal.auna.com/1277509/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
 +
* [http://personal.redestb.es/pantocrator/inici.html Història dels Països Catalans]
 +
* [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
 +
* [http://www.llull.com Fedració d'unviersitats dels Països Catalans]
 +
* [http://www.tinet.org/~omnium/estatic/ppcc/intro.htm Perfil geogràfic dels Països Catalans]
 +
* [http://www.dadescat.info/ Totes les dades dels Països Catalans]
 +
 +
{{Països Catalans}}
 +
 +
[[Categoria:Països Catalans| ]]
 +
 +
[[an:Países Catalans]]
 +
[[ast:Países catalanes]]
 +
[[br:Broioù Katalan]]
 +
[[cy:Països Catalans]]
 +
[[de:Països Catalans]]
 +
[[en:Països Catalans]]
 +
[[eo:Katalunaj Landoj]]
 +
[[es:Países Catalanes]]
 +
[[eu:Katalan Herriak]]
 +
[[fr:Pays catalans]]
 +
[[frp:Payis catalans]]
 +
[[gl:Países Cataláns - Països Catalans]]
 +
[[he:הארצות הקטלאניות]]
 +
[[is:Katalónsku löndin]]
 +
[[it:Paesi Catalani]]
 +
[[ja:カタルーニャ語圏]]
 +
[[nl:Països Catalans]]
 +
[[no:De katalanske landa]]
 +
[[oc:Païses Catalans]]
 +
[[pl:Kraje katalońskie]]
 +
[[pms:Pais Catalan]]
 +
[[pt:Países Catalães]]
 +
[[ro:Ţările Catalane]]
 +
[[scn:Paisi Catalani]]
 +
[[sl:Katalonske dežele]]
 +
[[uk:Каталанські країни]]
 +
[[vec:Paexi catałani]]

Revisió de 20:03 11 maig 2009

{100}} Plantilla:Protegida

Plantilla:Infotaula de divisió territorial administrativa

Els Països Catalans (sovint abreujats PPCC), o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals els seus habitants parlen el català, o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus i el riu Segura al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, la comarca murciana del Carxe (Múrcia), la Franja d'Aragó (Aragó) i la ciutat sarda de l'Alguer, on un 30% de la població encara parla català.

L'extensió és de 70.520 quilòmetres quadrats i té 13.712.983 habitants (2007).

Evolució històrica del nom i del concepte

[[Fitxer:Porta dels Països Catalans (Salses).jpg|thumb|Porta dels Països Catalans, escultura simbòlica a Salses.]] El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller[citació necessària], natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana». En aquest sentit, el terme aparegué també l'any 1886 en un article de Josep Narcís Roca i Farreras a la revista L'Arc de Sant Martí.

No obstant això, el terme va ser principalment popularitzat pels assaigs Nosaltres els valencians i Qüestió de noms,[1] de Joan Fuster, publicats el 1962. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels Països Catalans estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional, essent el nom Països Catalans provisional fins que es produís la unificació nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se Catalunya (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d'algunes regions). Per tant, com a conseqüència d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren no només prescindibles, sinó també un entrebanc per a l'èxit d'aquest projecte nacional.[2] Això explicaria, entre altres causes, que el concepte dels Països Catalans no haja sigut gaire assumida en aquests territoris històricament castellanòfons.

Malgrat això, sovint es representen territorialment els Països Catalans amb una convergència de motivacions històriques i lingüístiques quan es pretén donar-li un cos polític. És a dir, el territori d'uns Països Catalans polítics representarien el conjunt d'entitats polítiques històriques de l'antiga Corona d'Aragó que tenen o tenien el català com a llengua principal a les seves institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els històrics Principat de Catalunya, Regne de les Mallorques (Illes Balears, Pitiüses i el Rosselló), i Regne de València (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena).

Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Per exemple, el 1859 Víctor Balaguer proposava la «Pàtria llemosina» com una federació de províncies que parlaven català. A meitat del segle XX es van abandonar totes les referències a la llengua llemosina per la seua inexactitud històrica i filològica.

Mentre Joan Maragall i Francesc Cambó parlaven de l'Espanya gran, el 1906 Enric Prat de la Riba publicava l'article «Greater Catalonia», dins de La nacionalitat catalana, proposant la denominació «Catalunya Gran».[3] Feia una paral·lelisme amb la Greater Britannia i associava la Commonwealth amb la Corona d'Aragó. Però el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la Grossdeutschland de Bismarck, i posteriorment de Hitler. Amb aquesta connotació d'imperialisme també s'ha utilitzat el nom de «Gran Catalunya».

Comunitat Catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX) són altres denominacions utilitzades. El terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política és «territoris de parla catalana». També s'utilitza el terme Catalanofonia, similar als conceptes de Francofonia en el cas del francès o Hispanitat en el cas del castellà.

A finals del segle XX, Josep Guia va proposar utilitzar "Catalunya" per denominar tot el territori dels "Països Catalans", i no només el territori del Principat de Catalunya.

Territoris que conformen els Països Catalans

Territoris que conformen els Països Catalans
Plantilla:PaisosCatalans
Estat Regió
Flag of Spain.svg Espanya Flag of Catalonia.svg Catalunya
Flag of the Valencian Community (2x3).svg País Valencià
Flag of the Balearic Islands.svg Illes Balears
Flag of Aragon.svg Aragó (a la Franja de Ponent)
Flag of the Region of Murcia.svg Múrcia (al Carxe)
Flag of France.svg França Flag of Roussillon.svg Pirineus Orientals (al Rosselló)
Flag of Italy.svg Itàlia 22px ciutat de l'Alguer
Flag of Andorra.svg Andorra

La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó».

Tradicionalment, els Països Catalans inclouen els següents territoris:

Cadascun dels principals territoris té la seua capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Palma (Illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (Catalunya Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent és Fraga.

En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:

  • el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
  • la regió murciana d'el Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Límits

Llengua

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, alguerès, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà i l'aranès; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris.

Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els processos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola. [[Fitxer:Mural Països Catalans.JPG|thumb|Mural de l'organització independentista Maulets a Argentona, amb el lema per la unitat de la llengua i dels Països Catalans.]]

Política

[[Fitxer:262212884 b117fbdcf0 o.jpg|thumb|Adhesiu del GAV rebutjant la unitat de la llengua.]] Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents a Espanya, França, Itàlia i Andorra. Hi ha un corrent polític que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Altres corrents polítics nacionalistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagen de formar una entitat política independent.

Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi és una proposta consensuada sinó que a més a més ha estat rebutjada per bona part de les gents que viuen als territoris esmentats.

Hi ha altres corrents polítics que rebutgen l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris. En els casos més extrems, com és el cas del blaverisme, hi ha sectors que ho consideren com una imposició de Catalunya cap als altres territoris, i neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

En l'actualitat, les úniques institucions de govern dels territoris compresos que reconeixen l'existència dels Països Catalans són el Consell General dels Pirineus Orientals[4] i un nombre d'ajuntaments, alguns dels quals han anomenat vies públiques amb aquest nom, com ara la plaça dels Països Catalans a Barcelona.

Demografia

Els territoris de llengua catalana tenen una població de 12.805.197 d'habitants 2006. Juntament amb les comarques castellanoparlants del País Valencià (719.970 habitants) i la Vall d'Aran (9.554 habitants) sumen 13.534.721 habitants.

Territori Població
20px Catalunya (sense la Vall d'Aran) 7.125.143
20px País Valencià (sense les comarques castellanoparlants) 4.086.938
20px Illes Balears 1.001.062
20px Catalunya Nord (Departament dels Pirineus Orientals, amb la Fenolleda) 422.000
20px Andorra 81.222
Franja de Ponent 47.771
20px L'Alguer 40.391
20px El Carxe 670
TOTAL 12.805.197

Plantilla:Ciutats PPCC Plantilla:Municipis més petits PPCC

Bibliografia

  • Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l'intent de construir un projecte comú entre catalans i occitans". El contemporani, 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
  • Francesc Pérez Moragón, "El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)", L'Espill, núm. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
  • Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Països Catalans", dins Debat sobre els Països Catalans, Barcelona: Curial…, 1977. p.347-359.

Referències

  1. ↑ Qüestió de noms, de Joan Fuster
  2. ↑ ""Les zones "aragoneses", "castellanes" i "murcianes", inscrites en la seva òrbita per la fitació medieval, són com un annex d'escassa importància [...] La "unitat" té exigències indefugibles: demana d'excloure o assimilar els elements radicalment heterogenis que subsisteixen en la seva àrea [...] això entrebanca els valencians de la zona catalana en la direcció que hauria d'ésser i és llur únic futur normal: els Països Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur plenitud com a poble.", de "Nosaltres, els valencians", pàgs. 105-109, Joan Fuster, València 1962.
  3. ↑ Greater Catalonia, d'Enric Prat de la Riba
  4. ↑ Web oficial dl Departament dels Pirineus Orientals

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Projectes germans

Plantilla:Països Catalans

an:Países Catalans ast:Países catalanes br:Broioù Katalan cy:Països Catalans de:Països Catalans en:Països Catalans eo:Katalunaj Landoj es:Países Catalanes eu:Katalan Herriak fr:Pays catalans frp:Payis catalans gl:Países Cataláns - Països Catalans he:הארצות הקטלאניות is:Katalónsku löndin it:Paesi Catalani ja:カタルーニャ語圏 nl:Països Catalans no:De katalanske landa oc:Païses Catalans pl:Kraje katalońskie pms:Pais Catalan pt:Países Catalães ro:Ţările Catalane scn:Paisi Catalani sl:Katalonske dežele uk:Каталанські країни vec:Paexi catałani

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Països_catalans&oldid=12446»