Diferència entre les revisions de "Casa Santonja"
m (→Planta baixa) |
m |
||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
En l'actualitat el Palau s'utilisa com espai cultural per a acollir coleccions relacionades en l'Història Local, el Vidre i les Artesanies Tradicionals i albergara el Museu del Vidre de l'Olleria. | En l'actualitat el Palau s'utilisa com espai cultural per a acollir coleccions relacionades en l'Història Local, el Vidre i les Artesanies Tradicionals i albergara el Museu del Vidre de l'Olleria. | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Palaus]] |
| + | [[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]] | ||
Revisió de 09:17 28 abr 2017
La Casa Santonja, antigament “Palau dels Marau”, situat en la Vall d'Albaida en la població de l'Olleria. És un edifici declarat be d'interés cultural (BIC) i representa a la noblea ilustrada i lliberal que fon centre del poder de la seua época (sigle XIX). Conserva importants pintures murals.
"Els Marau", eren una antiga família de terratinents de la burguesia lliberal, que conseguiren el estats de nobles. Els seus components foren militars d'alta graduació, alcaldes, advocats, i diputats emparentats en ministres. Decoraren el Palau en preciosos murals plens d'iconografia i simbolisme relacionats en la maçoneria.
En l'actualitat el Palau de propietat Municipal s'utilisa com espai cultural per a acollir coleccions relacionades en l'Història Local, el Vidre i les Artesanies Tradicionals.
Història
La Casa Santonja, també coneguda com Palau dels Marau, està ubicada en l'Olleria (Vall d'Albaida) en el carrer del Ravalet. En este carrer també es troben una serie de construccions burgueses pertanyents a un periodo històric, comprés entre els sigles XVIII i XIX. Entre estos edificis, destaquen: la casa Roja, el palau del Zacarés i la Casa Santonja - Palau dels Marau. Esta casa-palau te un periodo constructiu prou dilatat, comprenent des del sigle XVII i XIX. Pertanyía a una família de terratinents en possessions tant en l'Olleria com en les poblacions dels voltants.
També tenim referències de l'hort, bodega i casa Marau, un mas fortificat que al semblar tenia grans extensions de vinyes, orige de la riquea d'esta família. Encara que l'activitat principal d'esta família fon l'agrícola, molt dels seus membres foren destacats personages del seu temps, militars, advocats, funcionaris reals, etc, fins i tot dos d'ells aplegaren a ser diputats en les corts en el sigle XIX. Esta família participà de forma activa en la “guerra del francés”.
La doble nomenclatura d'esta casa se deu a que la viuda dels Marau, es cassà per segona volta en un component de la família Santonja. Esta, era una família ilustrada i lliberal, relacionada en l'ambient de la maçoneria i el poder. Per això, degut a la simbologia de les pintures de la Casa-Palau, possiblement esta casa fora en algun moment un temple maçonic, de ser aixina, seria l'únic d'estes característiques existent en Europa.
Construcció i decoració
L'edifici consta de planta baixa, pis principal i un tossalet. També hi ha un gran pati a on n'hi havia un hort i cavallerices. En la part inferior de l'edifici hi ha dos pous-cisterna i una bodega. En l'última planta hi ha un estage que era destinada per al servici de la casa.
En la decoració interior de la casa, hi ha que mencionar que és al voltant de l'any 1810 quan se realisa la major part de l'intervenció artística de l'edifici, sobretot tenim que destacar l'escala i el saló principal. Els estages es decoren seguint els canons de l'ilustració imperants en l'época i en símbols supostament relacionats en la maçoneria.
Frontera
La frontera és austera, de pedra, en portes i finestres de fusta, reixes senzilles i balcons en molures. Existixen dos portes d'accés, una principal i atra secundaria que estava destinada per al servici, que dona accés directe a les plantes superiores. Destaca l'escut d'armes, que hi ha sobre la porta principal encara que la simbologia del mateix no correspon en la família dels Santonja, ya que anteriorment pertanyeu als Marau.
Planta baixa
En la planta baixa hi ha una ampla zona d'accés que dona directament al pati, i en les zones adjacents dependències, en els sostres alts i revoltons decorats en motiu del sigle XIX, en taulellets antics tradicionals valencians del sigle XVIII com paviments i en les portes i finestres de fusta.
Escala
Destaca l'escala pavimentada en taulellets valencians, combinats de forma diferent, de manera que en cada taulellet hi ha una decoració diferent. La barana es de fusta i forja, treballats abdós materials en detall. En el sostre de l'escala, trobem un fresc en una alegoria en el centre i en cada una de les cantonades, els quatre escuts que se troben representats en l'escut de la frontera.
Planta superiora
En la planta superiora destaca el saló principal, de planta rectangular en tres corsies, en les seues parets i sostres decorats en pintures. Està decorada de forma que representa l'univers, situant en el sostre les quatre estacions i els horòscops.
En cada una de les quatre portes d'accés a la sala, trobem els quatre continents. Hi ha dos pintures en les parets centrals una es relacionada en la caça i l'atra es el port de Cadis, la presencia d'esta segona pintura es deu a que el propietari d'esta casa estigué destinat com militar en Cadis. En cada pilar hi ha muses proveïdes de símbols i vestimentes relacionades en la francmaçoneria que mos ensenyen les arts i valors de l'época com son la música, la poesia, l'arquitectura, la pintura, la justícia, la religió, la guerra, la pau, l'unió, el mèrit, l'astronomia i la prudència.
Els voltons de fusta estan pintats a l'igual que els sostres en cabirons i revoltons. Les seues portes són de fusta, resaltant que alguns passos han segut tapiats. Les atres dependències de la casa no estan tan decorades, pero si que hi ha que destacar que seguix eixa intenció de detall, com se veu en els paviments, realisats exclusivament per a la mateixa en motius vegetals. La cuina de ceràmica valenciana pertanyent al sigle XVIII (actualment se conserva en un palau privat de Requena).
Usos
Des de que en l'any 1999, l'Ajuntament de l'Olleria adquirira l'immoble ha hagut per part de diversos sectors la voluntat de restaurar-ho i habilitar-ho en la finalitat de que albergara el futur Museu del Vidre de l'Olleria.
L'intervenció, compren la restauració completa de la Casa Santonja i la seua posada en valor mediant la creació d'una seu de la Fundació del Museu del Vidre en els seus servicis anexos; la creació de tallers especialisats per a les sales de restauració, catalogació de les peces i laboratoris d'investigació; dotació de sales d'exposicions, aules i biblioteca especialisada; creació d'aules educatives de tipo artístic professional relacionades en l'art i la cultura del vidre.
En l'actualitat el Palau s'utilisa com espai cultural per a acollir coleccions relacionades en l'Història Local, el Vidre i les Artesanies Tradicionals i albergara el Museu del Vidre de l'Olleria.