Diferència entre les revisions de "Compango"
m (Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet') |
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
=== La botifarra === | === La botifarra === | ||
| − | La [[botifarra asturiana]] del compango és negra, en fort sabor a fum i de sabor fort, conté [[ceba]] i es sol [[escaldar]] ans de ser empapussada. És dels elements més pesats i difícils de digerir del compango quan s'ampra en una olla. Intervé | + | La [[botifarra asturiana]] del compango és negra, en fort sabor a fum i de sabor fort, conté [[ceba]] i es sol [[escaldar]] ans de ser empapussada. És dels elements més pesats i difícils de digerir del compango quan s'ampra en una olla. Intervé a soles en l'última part de cocció de la fabada, ya que se sol trencar. No obstant és costum punchar la seua pell abans de ser introduïda en el caldo per a que no explote en la dialatació de la calor. El seu sabor és inconfundible en la fabada,es pot dir que aporta el màxim sabor. |
=== El choriç === | === El choriç === | ||
Última revisió del 11:56 20 feb 2018
El compango és l'acompanyament càrnic fumat amprat en l'elaboració de la fabada asturiana, l'olla lebaniega i l'olla montanyesa, consta generalment de choriç, botifarra i cansalada entreverat. És un ingredient típic de les cuines asturiana, càntabra i gallega que s'afig a tot tipo de potajes: en llentilla, cols, etc. Hui en dia pot trobara el compango envasat al buit en la majoria dels supermercats espanyols, generalment de menor calitat.
En Galícia també es denomina aixina a tot aliment càrnic susceptible de ser ingerit acompanyat únicament de pa, a modo d'entrepà o tentempèu.
Els components del compango[editar | editar còdic]
Els ingredients solen ser diversos, ademés de la botifarra el choriç i la cansalada, sol haver atres ingredients com: cap de porc, costella fresca, etc.
La botifarra[editar | editar còdic]
La botifarra asturiana del compango és negra, en fort sabor a fum i de sabor fort, conté ceba i es sol escaldar ans de ser empapussada. És dels elements més pesats i difícils de digerir del compango quan s'ampra en una olla. Intervé a soles en l'última part de cocció de la fabada, ya que se sol trencar. No obstant és costum punchar la seua pell abans de ser introduïda en el caldo per a que no explote en la dialatació de la calor. El seu sabor és inconfundible en la fabada,es pot dir que aporta el màxim sabor.
El choriç[editar | editar còdic]
El choriç asturià és fort de sabor, sol estar curat al fum i conté una gran proporció de pimentó, el color rojós dels guisats en este choriç es deu en part a este ingredient. El choriç i la cansalada se solen posar una hora ans que vaja a terminar la cocció. Solen ser uns choriços de chicotet tamany, 30 cm de llongitut en pell empapussada fina.
La cansalada i lacón[editar | editar còdic]
La cansalada ha de ser entreverat, en abundant carn entre el greix. Sol estar en saladura (Panceta en saladura), en este cas es posa en amere la nit anterior.
Usos[editar | editar còdic]
El compango es pot trobar en els següents plats:
- Fabada asturiana - Els tres elements es mengen abanda.
- Pote asturià - Els tres elements es mengen abanda.
- Olla lebaniega - Els tres elements es mengen abanda.
- Olla montanyesa - Els tres elements es mengen junts o abanda.
- Borona - Sol portar algun ingredient del compango, ademés de carn.
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Compango de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.