Diferència entre les revisions de "Efecte fotoelèctric"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 6: Llínea 6:
  
  
El '''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref>
+
L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref>
  
 
A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:
 
A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:
 
* [[Fotoconductivitat]]: És l'aument de la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat elèctrica]] de la matèria o en diodos provocada per la llum. Descoberta per [[Willoughby Smith]] en el [[seleni]] cap a la mitat del [[sigle XIX]].
 
* [[Fotoconductivitat]]: És l'aument de la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat elèctrica]] de la matèria o en diodos provocada per la llum. Descoberta per [[Willoughby Smith]] en el [[seleni]] cap a la mitat del [[sigle XIX]].
* [[Cèlula fotoelèctrica|Efecte fotovoltaic]]: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera [[Cèlula fotoelèctrica|cèlula solar]] va ser fabricada per [[Charles Fritts]] en 1884. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.
+
* [[Cèlula fotoelèctrica|Efecte fotovoltaic]]: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera [[Cèlula fotoelèctrica|cèlula solar]] va ser fabricada per [[Charles Fritts]] en [[1884]]. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.
  
L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en 1887, en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum #ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en 1905 el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en 1921 i 1923, respectivament.
+
L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament.
  
 
Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).
 
Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).
Llínea 24: Llínea 24:
  
 
[[Categoria:Mecànica quàntica]]
 
[[Categoria:Mecànica quàntica]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemània del sigle XIX]]
+
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemanya del sigle XIX]]
 
[[Categoria:Ciència de 1887]]
 
[[Categoria:Ciència de 1887]]
 
[[Categoria:Alemània en 1887]]
 
[[Categoria:Alemània en 1887]]
  
 
{{Traduït de|es|Efecto fotoeléctrico}}
 
{{Traduït de|es|Efecto fotoeléctrico}}

Revisió de 19:29 9 dec 2016


Un diagrama ilustrant l'emissió dels electrons d'una placa metàlica, requerint de l'energia que és absorbida d'un fotó.
Heinrich Hertz, al voltant de 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric.


L'efecte fotoelèctric consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una radiació electromagnètica (llum visible o ultraviolat, en general).[1]

A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:

L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per Heinrich Hertz, en 1887, en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per Albert Einstein, qui va publicar en 1905 el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els quants de Max Planck. Més tart Robert Andrews Millikan va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en premis Nobel en 1921 i 1923, respectivament.

Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als rajos X, ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).