Diferència entre les revisions de "Orde d'enllaç"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de carbono és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], a on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1. | + | L''''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen|nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de [[carbono]] és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], a on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1. |
En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]]. | En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
A on <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37. | A on <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37. | ||
| + | |||
[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]] | [[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]] | ||
Revisió de 12:24 20 gin 2017
L'orde d'enllaç és el número d'enllaços existents entre un parell de àtoms. Per eixemple, en el nitrogen molecular, N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el acetilé, H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de carbono és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de benzé, a on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 electrons pi sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig enllaç pi. Junt en el enllaç sigma, l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.
En la Teoria dels orbitals moleculars, l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la força d'enllaç i és usat extensivament en la teoria de l'enllaç de valència.
<math>O.E. = \frac{\text{número d'electrons enllaçants} - \text{número d'electrons antienllaçants}}{2}</math>
Per eixemple, el concepte d'orde d'enllaç s'usa en potencial d'orde d'enllaç en dinàmica molecular.
La magnitut de l'orde d'enllaç està associat en la llongitut de l'enllaç. D'acort a Pauling, l'orde d'enllaç és descrit experimentalment per:
<math>s_{ij} = e^\left [ \frac{R_{ij} + d_{ij}}{b} \right ] </math>
A on <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Orden de enlace de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.