Diferència entre les revisions de "José María Adán García"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''José María Adán García''' (Sogorp, 1931) és un advocat, sociòlec i polític valencià. == Biografia == És llicenciat en dret i diplomat en empr...») |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
És llicenciat en dret i diplomat en empresarials i sociologia laboral. Durant els seus anys d'estudi va ser Cap de la Falange Universitària i del S.E.U. i director de la revista ''Claustro''. | És llicenciat en dret i diplomat en empresarials i sociologia laboral. Durant els seus anys d'estudi va ser Cap de la Falange Universitària i del S.E.U. i director de la revista ''Claustro''. | ||
| − | En l'any [[1959]] va començar a treballar en l'empresa Alts Forns del Mediterràneu (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals. | + | En l'any [[1959]] va començar a treballar en l'empresa [[Alts Forns del Mediterràneu]] (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals. |
Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El 12 d'agost de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació. | Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El 12 d'agost de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació. | ||
| + | |||
| + | A la mort de [[Francisco Franco]] va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de [[La Rioja]] (1976-1978). Durant la [[transició democràtica]] es mostrà próxim a la [[UCD]], pero l'any [[1989]] va ingressar en el [[PP]], sent nomenat delegat de la [[Generalitat Valenciana]] en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En [[1991]] fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la Comunitat Valenciana. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Jos%E9%20Mar%EDa%20Ad%E1n%20Garc%EDa José María Adán García - Documents - Cardona Vives] | * [http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Jos%E9%20Mar%EDa%20Ad%E1n%20Garc%EDa José María Adán García - Documents - Cardona Vives] | ||
Revisió de 16:03 25 oct 2016
José María Adán García (Sogorp, 1931) és un advocat, sociòlec i polític valencià.
Biografia
És llicenciat en dret i diplomat en empresarials i sociologia laboral. Durant els seus anys d'estudi va ser Cap de la Falange Universitària i del S.E.U. i director de la revista Claustro.
En l'any 1959 va començar a treballar en l'empresa Alts Forns del Mediterràneu (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals.
Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de 1971 a 1977. El 12 d'agost de 1976 va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, Miguel Ramón Izquierdo, Pedro Zaragoza i José Antonio Perelló Morales) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la regió valenciana i el reconeiximent del valencià com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació.
A la mort de Francisco Franco va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de La Rioja (1976-1978). Durant la transició democràtica es mostrà próxim a la UCD, pero l'any 1989 va ingressar en el PP, sent nomenat delegat de la Generalitat Valenciana en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En 1991 fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la Comunitat Valenciana.