Diferència entre les revisions de "Godofredo Buenosaires Vicent"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
La formació en l'ofici, de llarga tradició en la [[Comunitat Valenciana]], la va realisar en diverses escoles de Castelló, [[Barcelona]], [[París]] i [[Roma]]. | La formació en l'ofici, de llarga tradició en la [[Comunitat Valenciana]], la va realisar en diverses escoles de Castelló, [[Barcelona]], [[París]] i [[Roma]]. | ||
| + | |||
| + | Va iniciar la seua formació artística en el taller dels escultors Viciano i també fon discípul del pintor i escultor [[Vicent Castell]]. Va obtindre una beca de la [[Diputació de Castelló]] i es va traslladar a París en [[1927]] coneixent els secrets de les porcelanes franceses. | ||
| + | |||
| + | Durant cinc anys va estudiar en [[França]] dibuix i color aplicat a la ceràmica. | ||
== Llabor professional == | == Llabor professional == | ||
Revisió de 15:55 15 oct 2016
Godofredo Buenosaires Vicent (Castelló de la Plana, 19 de decembre de 1895 - Valéncia, 10 d'octubre de 1974) va ser un ceramiste i docent Valencià, sent molt premiat pel seu treball en distints llocs d'Espanya i Europa.
Si be la seua faceta professional com a ceramiste és la més coneguda, també va ser artiste plàstic, i integrant de l'Agrupació Ribalta.
Formació
La formació en l'ofici, de llarga tradició en la Comunitat Valenciana, la va realisar en diverses escoles de Castelló, Barcelona, París i Roma.
Va iniciar la seua formació artística en el taller dels escultors Viciano i també fon discípul del pintor i escultor Vicent Castell. Va obtindre una beca de la Diputació de Castelló i es va traslladar a París en 1927 coneixent els secrets de les porcelanes franceses.
Durant cinc anys va estudiar en França dibuix i color aplicat a la ceràmica.
Llabor professional
Com artesà
Godofredo Buenosaires va començar en el món laboral a l'edat d'onze anys, en una fusteria. Posteriorment, va ingressar com a aprenent en un taller d'art religiós. Despuix d'una parada de tres anys durant la Primera Guerra Mundial en el que va ser destinat a un campament d'artilleria en Valéncia, va conseguir en 1924 obrir un taller propi.
Com a docent
Va impartir classes de ceràmica en distintes institucions, com l'Escola Sindical de Formació Professional d'Irún, en l'escola de les Fàbriques de L'Alcora i en la fàbrica Porcelanas Bidasoa.
Premis
Els premis que va rebre l'artiste varen ser variats, entre els que destaquen la medalla d'argent que va rebre en l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, el Premi de Ceràmica i Vidre del Conservatori d'Arts i Oficis de París en 1923, o les distintes medalles rebudes en la Nacional Decorativa.