Diferència entre les revisions de "Velocitat supersònica"
m |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Una velocitat és '''supersònica''' quan és major que la [[velocitat del sò]], és dir, major que 1.225 [[quilómetro per hora|km/h]] o a 340,3 [[metros per segon|m/s]] al nivell de la mar. Molts [[Avió|avions de combat]] són supersònics. Les velocitats majors a 5 voltes la [[velocitat del sò]] són algunes voltes anomenades [[Velocitat hipersònica|hipersòniques]]. | Una velocitat és '''supersònica''' quan és major que la [[velocitat del sò]], és dir, major que 1.225 [[quilómetro per hora|km/h]] o a 340,3 [[metros per segon|m/s]] al nivell de la mar. Molts [[Avió|avions de combat]] són supersònics. Les velocitats majors a 5 voltes la [[velocitat del sò]] són algunes voltes anomenades [[Velocitat hipersònica|hipersòniques]]. | ||
| − | El disc blanc que es forma és vapor d'aigua [[Condensació (canvi d'estat)|condensant-se]] a conseqüència de | + | El disc blanc que es forma és vapor d'[[aigua]] [[Condensació (canvi d'estat)|condensant-se]] a conseqüència de l'[[ona de choc]]. Este fenomen es coneix com "[[Singularitat de Prandtl-Glauert]]". |
== Trencant la barrera del sò == | == Trencant la barrera del sò == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
{{AP|Barrera del sò}} | {{AP|Barrera del sò}} | ||
[[Image:Sound barrier chart.svg|thumb|left|250px|1) Subsònic, | [[Image:Sound barrier chart.svg|thumb|left|250px|1) Subsònic, | ||
| − | 2) Mach 1, 3) Supersònic, 4) | + | 2) Mach 1, 3) Supersònic, 4) Ona de choc.]] |
En [[aerodinàmica]], la '''[[barrera del sò]],''' usualment es referix al punt en el qual un objecte ([[aeronau]]) es mou des d'una velocitat [[transònica]] a supersònica. Va ser un terme aeronàutic començat a usar durant la [[segona guerra mundial]] quan aeronaus varen començar a trobar els efectes de la [[compresibilitat]], un efecte aerodinàmic no conegut. Cap als [[1950s]] les aeronaus rutinàriament "trencaven" la barrera del sò. | En [[aerodinàmica]], la '''[[barrera del sò]],''' usualment es referix al punt en el qual un objecte ([[aeronau]]) es mou des d'una velocitat [[transònica]] a supersònica. Va ser un terme aeronàutic començat a usar durant la [[segona guerra mundial]] quan aeronaus varen començar a trobar els efectes de la [[compresibilitat]], un efecte aerodinàmic no conegut. Cap als [[1950s]] les aeronaus rutinàriament "trencaven" la barrera del sò. | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Barrera del sò]] | * [[Barrera del sò]] | ||
* [[Número Mach]] | * [[Número Mach]] | ||
Revisió de 18:04 2 oct 2016
Una velocitat és supersònica quan és major que la velocitat del sò, és dir, major que 1.225 km/h o a 340,3 m/s al nivell de la mar. Molts avions de combat són supersònics. Les velocitats majors a 5 voltes la velocitat del sò són algunes voltes anomenades hipersòniques.
El disc blanc que es forma és vapor d'aigua condensant-se a conseqüència de l'ona de choc. Este fenomen es coneix com "Singularitat de Prandtl-Glauert".
Trencant la barrera del sò
- Artícul principal → Barrera del sò.
En aerodinàmica, la barrera del sò, usualment es referix al punt en el qual un objecte (aeronau) es mou des d'una velocitat transònica a supersònica. Va ser un terme aeronàutic començat a usar durant la segona guerra mundial quan aeronaus varen començar a trobar els efectes de la compresibilitat, un efecte aerodinàmic no conegut. Cap als 1950s les aeronaus rutinàriament "trencaven" la barrera del sò.
Vore també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Velocidad supersónica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.