Diferència entre les revisions de "Cervera del Maestrat"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
|||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el ''Mes d'Aragó'', una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el [[331 a. C.|331 a.C.]] La població està a l'ombra del castell de Cervera construït en el [[sigle XI]]. | Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el ''Mes d'Aragó'', una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el [[331 a. C.|331 a.C.]] La població està a l'ombra del castell de Cervera construït en el [[sigle XI]]. | ||
− | Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per [[Ramón Berenguer IV de Barcelona|Ramón Berenguer IV]] a la [[Orde de l'Hospital]], sent confirmada dita donació pel rei [[Jaime I d'Aragó|Jaime I]] en [[1235]]. Comprenia els pobles de [[Traiguera]], [[La Jana]], [[Chert]], [[Carrascal]], [[Cálig]], [[La Barcella]], [[Rosell]], [[San Mateu]], [[Canet lo Roig]] i [[Masía de los Estellés]]. En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]] varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en [[1235]]. En [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' | + | Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per [[Ramón Berenguer IV de Barcelona|Ramón Berenguer IV]] a la [[Orde de l'Hospital]], sent confirmada dita donació pel rei [[Jaime I d'Aragó|Jaime I]] en [[1235]]. Comprenia els pobles de [[Traiguera]], [[La Jana]], [[Chert]], [[Carrascal]], [[Cálig]], [[La Barcella]], [[Rosell]], [[San Mateu]], [[Canet lo Roig]] i [[Masía de los Estellés]]. En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]] varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en [[1235]]. En [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' a soles per a la vila. En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial. En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al [[sigle XIX]]. |
{{Municipis de El Baix Maestrat}} | {{Municipis de El Baix Maestrat}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
Revisió de 11:18 20 feb 2018
Cervera del Maestrat és un municipi de valencià situat en la comarca d'El Baix Maestrat.
Història
Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el Mes d'Aragó, una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el 331 a.C. La població està a l'ombra del castell de Cervera construït en el sigle XI.
Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per Ramón Berenguer IV a la Orde de l'Hospital, sent confirmada dita donació pel rei Jaime I en 1235. Comprenia els pobles de Traiguera, La Jana, Chert, Carrascal, Cálig, La Barcella, Rosell, San Mateu, Canet lo Roig i Masía de los Estellés. En novembre de 1233 els hospitalaris varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en 1235. En 1250, l'Orde va otorgar una nova carta puebla a soles per a la vila. En 1317, va passar a mans de la Orde de Montesa, desenrollant una gran activitat comercial. En el sigle XIV es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al sigle XIX.
Municipis de El Baix Maestrat | |
---|---|
Alcalà de Chivert • Benicarló • Càlig • Canet Lo Roig • Castell de Cabres • Cervera del Maestrat • Chert • La Jana • Peníscola • La Pobla de Benifassà • Rossell • Salzedella • Sant Jordi • Sant Mateu • Sant Rafel del Riu • Santa Magdalena de Polpís • Traiguera • Vinaròs |