Bernardo Mundina Milallave

Bernardo Mundina Milallave
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Pintor
Naiximent:	1827
Lloc de naiximent:	Onda, Espanya
Defunció:	6 de juliol de 1903
Lloc de defunció:	Castelló, Espanya

Bernardo Mundina Milallave (Onda, 1827 - Castelló, 6 de juliol 1903) fon un pintor valencià.

Biografia

Bernardo Mundina comença la seua formació artística als catorze anys baix la tutela del també pintor Oliet que es trobava en Onda. Als vintinou anys se va matricular en l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia a on va cursar els estudis des de l'any 1856 fins a 1859. L'escola de Belles Arts oferia possibilitats de fer l'ensenyança de forma gratuïta. Recolzaven l'iniciativa la mateixa Escola, l'Ateneu de Valéncia, la Societat Econòmica i el Lliceu en exposicions, premis i en colaboració a la Nacional de Belles Arts. Pero en el cas de Mundina foren els seus pares qui costejaren la seua estància i la seua formació artística. Mundina va compartir docència en Pou, Bernardo Ferrándiz, Asenjo i Fernández Olmos.

Al concloure els seus estudis pel seu nivell d'aprofitament fon propost per els seus professors per a ocupar una vacant de professor auxiliar en la classe de pintura. Cosa que acceptà i estigué des de 1861 fins a 1868. Per les seues mans passaren estudiants castellonencs com: Ramón Segarra Cardona, Vicente Valentí Mechó, Vicente Cortés Benedito, Enrique Nebot Almela i Rogelio Lafayos.

Mundina, posseïa una casa en la ciutat de Valéncia, en el carrer Juan de Villarasa, en el número cinc, que va seguir mantenint quan va abandonar la ciutat.

En 1868 va contraure matrimoni en Vicenta Carreras, una jove i rica propietària. El matrimoni i el ser reclamant per a ocupar la vacant d'auxiliar de dibuix en la càtedra de José Vicente Martí Mallol en l'institut de Segona Ensenyança emplaçat en l'edifici del carrer Major que abans fon convent de Santa Clara, va fer que s'afincara en Castelló, en el carrer Major, nº 108.

Per la mort en 1869 de Martí Mallol es va mantindre en la seua ocupació de professor interí fins a 1888 quan ocupà la càtedra el català, Eduardo Laforet i Alfaro.

Va montar una acadèmia particular de pintura i dibuix i va viure en la seua família. Tingué quatre fills pero només dos li sobrevixqueren. Va ser una persona de fondes conviccions religioses.

Mundina va faltar el sis de juliol de 1903 i va ser soterrat en Castelló.

Obres

• Degollació de Sant Joan Batiste (1862). Una obra monumental per a l'Iglesia Parroquial d'Artana dedicada al Sant.
• Història i Geografia estadística de la província de Castelló (1873). Un llibre editat per Rovira que ha segut de gran utilitat per a la seua época i per als historiadors posteriors, recull gran cantitat de documentació històrica, cultural i geogràfica dels diversos pobles i comarques de Castelló.
• Quadros en la Concatedral de Santa Maria. Desapareguts en la Guerra Civil.
• Olis que estaven en les capelles neogòtiques del cèntric i popular carrer Ecce Homo de Castelló. Desapareguts en la Guerra Civil.
• Pintures religioses per a l'Iglésia El Salvador d'Onda. També desaparegudes.
• Via Crucis en la parroquial de Vilarreal. Un llenç de 80 x 80 cms. que encara es conserva.
• Coleccions particulars com un autorretrat, un eclesiàtic, la Bonaventura, la Verge i el Chiquet, uns quants bodegons, paisages i també escenes costumistes, alguns foren enviats a les exposicions de Valéncia i Nacional de Belles Arts.

Referències

• GASCÓ, Antonio. Bernardo Mundina, un veí oblidat.