Diferència entre les revisions de "Juan Boix Vila"
m |
(Text reemplaça - ' a els' a ' als') |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
L'alcalde, [[José Cano Coloma]], d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la [[plaça de la Verge]] i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí. | L'alcalde, [[José Cano Coloma]], d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la [[plaça de la Verge]] i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí. | ||
| + | == L'image, en l'Ajuntament == | ||
| − | + | Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntamen]]t en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, als qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, a on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del [[22 de juliol]] es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament. | |
| − | |||
| − | Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntamen]]t en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, | ||
La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal. | La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al [[29 de març]] de [[1939]], i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal. | ||
Última revisió del 23:49 29 nov 2021
Juan Boix Vila, natural de Sueca (Valéncia), va ser el salvaguardor de l'image de la Verge dels Desamparats, durant la lluita de 1936.
En aquella data, la ciutat de Valéncia era un autèntic formiguer de tensió i violència. Les turbes recorreren els carrers en un únic propòsit: assaltar els temples que els ixquen al pas, explica Andrés de Sales l'escritor del llibre ‘El incendio de la capilla de la Virgen de los Desamparados, la Catedral Metropolitana y el Palacio Arzobispal de Valencia el 21 de julio de 1936’. Els Sants Joanes va començar a ardir el 19 de juliol. El dimarts 21 de juliol, Sant Agustín, Sant Martín, Santa Catalina i a continuació, la capella de la Verge dels Desamparats, la Catedral i el Palau Arquebisbat, enumera.
L'alcalde, José Cano Coloma, d'Esquerra Republicana, a les 14 hores llançà una crida per a que acodiren a apagar l'incendi de la Sèu des de Radi Valéncia (Unió Radie), i al voltant de les 16:00 hores Cano Coloma es personà en la plaça de la Verge i ordenà als bombers que apagaren les fogueres de la capella de la Patrona. En l'acte estigue present el tinent de la Guàrdia Civil Luis Sevilla Alonso, que va demanar permís per a colaborar en custòdia de l'image i li acompanyaren un grup de guàrdies civils, en dos dels quals el tinent Sevilla Alonso anà a l'Ajuntament per a depositar les alhages i l'aureola de la Verge, i acte seguit buscà a una persona per a que desmontara l'image del repeu del camarí.
L'image, en l'Ajuntament[editar | editar còdic]
Entorn a mijanit d'aquella nit, l'image aplegà a l'Ajuntament en una camioneta d'abast municipal, i des d'eixe moment entraren a formar part de l'història Francisco de Paula Català Moliner, depositari municipal, i l'archiver municipal Juan Boix Vila, als qui Cano Coloma encarregà custodiar l'image de la Verge. El primer la vigilà durant la nit del 21 al 22 de juliol en la sala Foral, a on es deposità. El segon, “a primeres hores del matí del 22 de juliol es va fer càrrec d'ella, i junt en tots els empleats municipals de l'archiu es confabulanen en negar que la Verge dels Desamparats estiguera en l'Ajuntament.
La responsabilitat de l'archiver Boix Vila i dels seus colaboradors en la salvaguarda de l'image de la patrona de Valéncia es manté fins al 29 de març de 1939, i es manifestà en els dos trasllats que varen realisar per a ocultar la Verge en atres llocs, del mateix archiu municipal.