Diferència entre les revisions de "Gayata"
| (No es mostren 30 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''La gayata''' és el símbol més important de les principals festes de Castelló, les [[Festes de la Magdalena]]. | + | [[Archiu:Gaiata1.jpg|thumb|right|250px|<center>Gayata en les Festes de la Magdalena de [[Castelló de la Plana]].</center>]] |
| + | [[Archiu:Gaiata2.jpg|thumb|right|250px|<center>Gayata en les Festes de la Magdalena de [[Castelló de la Plana]].</center>]] | ||
| + | '''La gayata''' és el símbol més important de les principals festes de [[Castelló]], les [[Festes de la Magdalena]]. | ||
| − | + | == Descripció == | |
| − | + | Les gayates, són un monument allumenat d'un màxim de 6 metros d'altura, no poden excedir d'eixa altura perque són desfilades pels carrers del centre de Castelló en la nit del tercer dumenge de la [[Quaresma]] durant la desfilada de gayates. En elles es vol representar les canyes, els gayatos i els farols que, segons la tradició, varen usar els primers castellonencs per a la baixada des del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell al pla, per a poder tantejar el terreny i poder protegir-se de les alimanyes. | |
| + | |||
| + | == Comissions == | ||
| + | |||
| + | Cada sector gayater conta en la seua comissió (grup de persones que conformen l'associació cultural), el president o la presidenta de la gayata, la madrina, les dames i els acompanyants que representaran durant les festes, i tot l'any, al seu sector en tota classe d'actes que es celebren. | ||
| + | |||
| + | Les comissions, durant la semana de festes, organisen diferents actes per al seu sector per a que puga gojar el veïnat de la festa. Es monta una carpa i una tasca de la gayata, es contracta a grups musicals, es fan concursos de [[Paella|paelles]], dinars i sopars de germanor i atres activitats. Tots els matins la comissió es dedica a fer la ''despertà'', tirant coets per a que la gent s'alce pronte per a poder continuar la festa. | ||
== Sectors gayaters == | == Sectors gayaters == | ||
| + | |||
| + | Hi ha un total de 19 gayates que es corresponen en els 19 sectors o barris en que es dividix la ciutat per a organisar les festes de la Magdalena. S'exhibixen per primera volta als castellonencs el primer dumenge de festes en un acte inclós en la ''Tornà de la romeria'' i, el dilluns, es realisa l'Encesa de les gayates en l'Avinguda Rei En Jaume. Totes les gayates s'encenen al mateix temps en un espectàcul de música i [[fòcs artificials]]. Posteriorment, cadascuna es trasllada al seu districte a on estaran fins que acaben les festes. | ||
* Gayata 1 ''Brancal de la Ciutat'' | * Gayata 1 ''Brancal de la Ciutat'' | ||
| − | En 1983 a la Gayata 1 se li dona el nom de ''Brancal de la Ciutat'', provablement, perque l'accés a Castelló era a través de la porta de la muralla que estava al costat del convent dels franciscans, en el sigle XIX. Totes estes portes tenien un brancal i d'ací ix el nom d'este primer sector de Castelló. | + | En l'any [[1983]] a la Gayata 1 se li dona el nom de ''Brancal de la Ciutat'', provablement, perque l'accés a Castelló era a través de la porta de la muralla que estava al costat del convent dels franciscans, en el [[sigle XIX]]. Totes estes portes tenien un brancal i d'ací ix el nom d'este primer sector de Castelló. |
* Gayata 2 ''Fadrell'' | * Gayata 2 ''Fadrell'' | ||
| Llínea 25: | Llínea 35: | ||
* Gayata 5 ''L'Hort dels Corders'' | * Gayata 5 ''L'Hort dels Corders'' | ||
| − | En 1945 la Gayata es | + | En l'any [[1945]] la Gayata es colocà junt al monument del Rei Jaume I en la plaça Hort dels Corders (Huerto de Sogueros, en castellà). El nom del sector, com és llògic, ve donat pel nom de la plaça que fa referència i homenage ad este gremi. |
* Gayata 6 ''Farola-Ravalet'' | * Gayata 6 ''Farola-Ravalet'' | ||
| − | El nom actual del sector ve donat, com no podia ser d'una atra manera, per la Farola que l'Ajuntament va construir en el centre de la plaça de l'Independència en motiu de la celebració de la coronació de la Mare de Deu del Lledó en 1924. El Ravalet, afegit al nom, ve donat per les cases que es varen construir davant de la plaça de Tetuán quan es va vendre l'Hort dels Corders i varen construir el conegut Ravalet. | + | El nom actual del sector ve donat, com no podia ser d'una atra manera, per la Farola que l'Ajuntament va construir en el centre de la plaça de l'Independència en motiu de la celebració de la coronació de la [[Mare de Deu del Lledó]] en l'any [[1924]]. El Ravalet, afegit al nom, ve donat per les cases que es varen construir davant de la plaça de Tetuán quan es va vendre l'Hort dels Corders i varen construir el conegut Ravalet. |
* Gayata 7 ''Cor de la Ciutat'' | * Gayata 7 ''Cor de la Ciutat'' | ||
| Llínea 37: | Llínea 47: | ||
* Gayata 8 ''Portal de l'Om'' | * Gayata 8 ''Portal de l'Om'' | ||
| − | En 1983 se li dona el nom de ''Portal de l'Om'' fent referència a l'om o olm que havia plantat prop d'unes de les entrades en la muralla de la ciutat. En 1945 la Gayata es colocava en la plaça Santa Clara pero actualment la seua ubicació està en la plaça Borrull. | + | En l'any 1983 se li dona el nom de ''Portal de l'Om'' fent referència a l'om o olm que havia plantat prop d'unes de les entrades en la muralla de la ciutat. En 1945 la Gayata es colocava en la plaça Santa Clara pero actualment la seua ubicació està en la plaça Borrull. |
* Gayata 9 ''L'Espartera'' | * Gayata 9 ''L'Espartera'' | ||
| − | Esta Gayata es plantava en la Plaça Clavé pero les dificultats sobretot econòmiques varen provocar que este sector estiguera alguns anys sense comissió ni gayata. Quan en 1983 varen reestructurar els sectors es va crear este nou sector en el nom de ''L´Espartera'' per a recordar que en Castelló es treballava en l'espart. Actualment, té la seua ubicació en l'Avinguda de la Mar junt al carrer Peníscola. | + | Esta Gayata es plantava en la Plaça Clavé pero les dificultats sobretot econòmiques varen provocar que este sector estiguera alguns anys sense comissió ni gayata. Quan en l'any 1983 varen reestructurar els sectors es va crear este nou sector en el nom de ''L´Espartera'' per a recordar que en Castelló es treballava en l'espart. Actualment, té la seua ubicació en l'Avinguda de la Mar junt al carrer Peníscola. |
* Gayata 10 ''El Toll'' | * Gayata 10 ''El Toll'' | ||
| − | En 1983 se li dona el nom de ''El Toll'' recordant les acumulacions d'aigua que es donaven en la part nort fòra de la muralla de la vila de Castelló. La Gayata està situada en l'Avinguda dels Capuchins, coneguda popularment com ''Les Palmeretes'', per estar tota l'avinguda plena de palmeres. | + | En l'any 1983 se li dona el nom de ''El Toll'' recordant les acumulacions d'aigua que es donaven en la part nort fòra de la muralla de la vila de Castelló. La Gayata està situada en l'Avinguda dels Capuchins, coneguda popularment com ''Les Palmeretes'', per estar tota l'avinguda plena de palmeres. |
* Gayata 11 ''Forn del Pla'' | * Gayata 11 ''Forn del Pla'' | ||
| − | En 1983 se li va donar este nom pel forn que va fundar el bisbe Climent per a fabricar pa per als chiquets òrfens de la seua casa, que estava situada en el pla de Sant Roc. Quiqueta la Pigà va mantindre este forn durant anys i per a Nadal sempre representava un belem. | + | En l'any 1983 se li va donar este nom pel forn que va fundar el bisbe Climent per a fabricar pa per als chiquets òrfens de la seua casa, que estava situada en el pla de Sant Roc. Quiqueta la Pigà va mantindre este forn durant anys i per a Nadal sempre representava un belem. |
* Gayata 12 ''El Grau'' | * Gayata 12 ''El Grau'' | ||
| Llínea 57: | Llínea 67: | ||
* Gayata 13 ''Sensal'' | * Gayata 13 ''Sensal'' | ||
| − | + | En l'any 1982 va aparéixer este sector ya conegut directament com ''Censal'' (Sensal). Este nom possiblement fa referència a una terra somesa al pago de censos i que donava nom, també, a una partida del terme municipal de Castelló, que va desaparéixer en el creiximent de la ciutat. | |
* Gayata 14 ''Castàlia'' | * Gayata 14 ''Castàlia'' | ||
| − | Este sector té un element que els atres no tenen i que ho caracterisa: es va inaugurar el mateix any que les festes de la Magdalena, l'Estadi Castàlia. D'esta instalació deportiva pren el seu nom, que ademés coincidix en el de la primitiva ciutat de Castelló. | + | Este sector té un element que els atres no tenen i que ho caracterisa: es va inaugurar el mateix any que les festes de la Magdalena, l'[[Nou Estadi Castàlia|Estadi Castàlia]]. D'esta instalació deportiva pren el seu nom, que ademés coincidix en el de la primitiva ciutat de Castelló. |
* Gayata 15 ''Sequiol'' | * Gayata 15 ''Sequiol'' | ||
| Llínea 69: | Llínea 79: | ||
* Gayata 16 ''Rafalafena'' | * Gayata 16 ''Rafalafena'' | ||
| − | Sector que naix l'any 1984 en afegir-se les dos últimes gayates que hi ha en l'actualitat. El nom li ve donat per una de les partides del terme que està per la marjal. Actualment es situa en la plaça Herrero Tejedor en el polígon que porta el mateix nom, Rafalafena. | + | Sector que naix en l'any [[1984]] en afegir-se les dos últimes gayates que hi ha en l'actualitat. El nom li ve donat per una de les partides del terme que està per la marjal. Actualment es situa en la plaça Herrero Tejedor en el polígon que porta el mateix nom, Rafalafena. |
* Gayata 17 ''Tir de Colom'' | * Gayata 17 ''Tir de Colom'' | ||
| − | Creada en 1983 en l'ampliació dels sectors, naix com una filla de la 4. El nom li ve de l'esplanada que hi havia al final de les cases del poble on se celebraven les competicions del tir de colom. Hui en dia, es situa en la plaça [[Joan Batiste Porcar]]. | + | Creada en l'any 1983 en l'ampliació dels sectors, naix com una filla de la 4. El nom li ve de l'esplanada que hi havia al final de les cases del poble a on se celebraven les competicions del tir de colom. Hui en dia, es situa en la plaça [[Joan Batiste Porcar]]. |
* Gayata 18 ''Crèmor'' | * Gayata 18 ''Crèmor'' | ||
| − | La ciutat | + | La ciutat poc a poc es va fer més gran i creixent cap a l'oest. En l'any 1984 ya hi havia un número molt gran de gent que vivia allí, a l'atre costat de la via i es va crear este nou sector totalment nou. La Gayata es planta en la Plaça d'Espanya. |
* Gayata 19 ''La Cultural'' | * Gayata 19 ''La Cultural'' | ||
| − | De moment és el número més alt dels sectors i va nàixer l'any 1984 quan es varen crear els dos últims. El nom li ve del camp de deports que va haver en l'Avinguda de Valéncia a on la Cultural Deportiva jugava a bàsquet, balonmà, atletisme i qualsevol atre deport que necessitara un camp a l'aire lliure. | + | De moment és el número més alt dels sectors i va nàixer en l'any 1984 quan es varen crear els dos últims. El nom li ve del camp de deports que va haver en l'Avinguda de Valéncia a on la Cultural Deportiva jugava a bàsquet, balonmà, atletisme i qualsevol atre deport que necessitara un camp a l'aire lliure. |
| − | == | + | == Premis == |
| − | + | Els sectors gayaters que han obtingut el primer premi durant els anys 1945-1998, han segut: | |
| + | * En 6 primers premis: | ||
| + | ** Gayata 3 (1949-50-51-53-55 i 59) | ||
| + | ** Gayata 4 (1965-77-78-82-84 i 98) | ||
| + | ** Gayata 5 (1948-52-56-64-69 i 70) | ||
| + | |||
| + | * En 5 primers premis: | ||
| + | |||
| + | ** Gayata 1 (1963-71-72-75 i 80) | ||
| + | |||
| + | * En 4 primers premis: | ||
| + | |||
| + | ** Gayata 2 (1966-67-76 i 92) | ||
| + | ** Gayata 11 (1945-61-62 i 63) | ||
| + | |||
| + | * En 3 primers premis: | ||
| + | |||
| + | ** Gayata 7 (1946-54 i 81) | ||
| + | ** Gayata 8 (1970-74 i 89) | ||
| + | ** Gayata 10 (1947-79 i 85) | ||
| + | ** Gayata 14 (1987-88 i 91) | ||
| + | |||
| + | * En 2 primers premis: | ||
| + | |||
| + | ** Gayata 15 (1995 i 97) | ||
| + | ** Gayata 12 (1989 i 94) | ||
| + | |||
| + | * En 1 primer premi: | ||
| + | |||
| + | ** Gayata 6 (1993) | ||
| + | ** Gayata 9 (1986) | ||
| + | ** Gayata 17 (1996) | ||
| − | + | Nota: Recordem que a partir de l'any [[1982]] van naixent els nous sectors (13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19). Les gayates 5 i 8 obtenen el primer premi ''ex-aequo'' en l'any [[1970]]. | |
| + | == Declaració BIC == | ||
| + | El Consell de la Generalitat Valenciana, aprovà el [[5 de març]] de l'any [[2024]], la declaració de Be d'Interés Cultural (BIC) a la provessó de les gayates, en la categoria de Be Immaterial. | ||
| + | D'esta manera, es complementa la declaració com [[Be d'Interés Cultural]] de la [[Romeria de les Canyes|Romeria de les Canyes de Castelló]], aprovada en l'any [[2017]], i es protegix el simbolisme d'esta manifestació cultural com a senya identitària de la ciutat de Castelló. | ||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Festes de la Magdalena]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Gayata}} | ||
| + | *[http://magdalenaplena.blogspot.com.es/p/las-gaiatas-son-un-simbolo-muy.html Magdalena, festa plena] | ||
| + | *[https://www.youtube.com/watch?v=li0RGPGwxfg&feature=share Vídeo Youtube - VIU - Universidad Internacional de Valencia] | ||
| + | *[https://efe.com/comunidad-valenciana/2024-03-05/aprueban-la-declaracion-bic-de-la-procesion-de-las-gaiatas-de-castello-de-la-plana/ Aprueban la declaración BIC de la Procesión de las Gaiatas de Castelló de la Plana - EFE}} | ||
[[Categoria:Festes de la Magdalena]] | [[Categoria:Festes de la Magdalena]] | ||
| − | |||
Última revisió del 14:45 15 abr 2024
La gayata és el símbol més important de les principals festes de Castelló, les Festes de la Magdalena.
Descripció[editar | editar còdic]
Les gayates, són un monument allumenat d'un màxim de 6 metros d'altura, no poden excedir d'eixa altura perque són desfilades pels carrers del centre de Castelló en la nit del tercer dumenge de la Quaresma durant la desfilada de gayates. En elles es vol representar les canyes, els gayatos i els farols que, segons la tradició, varen usar els primers castellonencs per a la baixada des del Castell de Fadrell o Castell Vell al pla, per a poder tantejar el terreny i poder protegir-se de les alimanyes.
Comissions[editar | editar còdic]
Cada sector gayater conta en la seua comissió (grup de persones que conformen l'associació cultural), el president o la presidenta de la gayata, la madrina, les dames i els acompanyants que representaran durant les festes, i tot l'any, al seu sector en tota classe d'actes que es celebren.
Les comissions, durant la semana de festes, organisen diferents actes per al seu sector per a que puga gojar el veïnat de la festa. Es monta una carpa i una tasca de la gayata, es contracta a grups musicals, es fan concursos de paelles, dinars i sopars de germanor i atres activitats. Tots els matins la comissió es dedica a fer la despertà, tirant coets per a que la gent s'alce pronte per a poder continuar la festa.
Sectors gayaters[editar | editar còdic]
Hi ha un total de 19 gayates que es corresponen en els 19 sectors o barris en que es dividix la ciutat per a organisar les festes de la Magdalena. S'exhibixen per primera volta als castellonencs el primer dumenge de festes en un acte inclós en la Tornà de la romeria i, el dilluns, es realisa l'Encesa de les gayates en l'Avinguda Rei En Jaume. Totes les gayates s'encenen al mateix temps en un espectàcul de música i fòcs artificials. Posteriorment, cadascuna es trasllada al seu districte a on estaran fins que acaben les festes.
- Gayata 1 Brancal de la Ciutat
En l'any 1983 a la Gayata 1 se li dona el nom de Brancal de la Ciutat, provablement, perque l'accés a Castelló era a través de la porta de la muralla que estava al costat del convent dels franciscans, en el sigle XIX. Totes estes portes tenien un brancal i d'ací ix el nom d'este primer sector de Castelló.
- Gayata 2 Fadrell
Al principi esta Gayata era la del Sector de la Plaça de la Pau. Va canviar el seu nom en 1983 i, llògicament, també la seua ubicació, va passar de la Plaça de la Pau a la Plaça Fadrell. El nom deriva de l'antic poble situat prop de l'ermita de Sant Jaume en la partida del mateix nom.
- Gayata 3 Porta del Sol
Esta tercera Gayata rep el seu nom de la plaça a on es planta, la Porta del Sol. Es diu aixina perque antigament esta plaça estava en les afores de la muralla junt a la porta sur de la mateixa i sempre li donava el sol.
- Gayata 4 L'Armelar
Es coneix com a L'Armelar perque en la major part dels terrenys que constituïxen este sector eren propietat de Félix Breva i en una gran part d'ells hi havia armelers plantats. Este sector va participar en l'any 1947 per primera volta construint una gayata infantil en la seua madrina i les dames.
- Gayata 5 L'Hort dels Corders
En l'any 1945 la Gayata es colocà junt al monument del Rei Jaume I en la plaça Hort dels Corders (Huerto de Sogueros, en castellà). El nom del sector, com és llògic, ve donat pel nom de la plaça que fa referència i homenage ad este gremi.
- Gayata 6 Farola-Ravalet
El nom actual del sector ve donat, com no podia ser d'una atra manera, per la Farola que l'Ajuntament va construir en el centre de la plaça de l'Independència en motiu de la celebració de la coronació de la Mare de Deu del Lledó en l'any 1924. El Ravalet, afegit al nom, ve donat per les cases que es varen construir davant de la plaça de Tetuán quan es va vendre l'Hort dels Corders i varen construir el conegut Ravalet.
- Gayata 7 Cor de la Ciutat
El lloc ocupat pel Sector 7 sempre ha segut a on estaven tots els edificis dels servicis administratius. Era com si fora el cor de la ciutat de Castelló i d'ací, el seu nom. El seu emplaçament actual és la plaça de Cardona Vives.
- Gayata 8 Portal de l'Om
En l'any 1983 se li dona el nom de Portal de l'Om fent referència a l'om o olm que havia plantat prop d'unes de les entrades en la muralla de la ciutat. En 1945 la Gayata es colocava en la plaça Santa Clara pero actualment la seua ubicació està en la plaça Borrull.
- Gayata 9 L'Espartera
Esta Gayata es plantava en la Plaça Clavé pero les dificultats sobretot econòmiques varen provocar que este sector estiguera alguns anys sense comissió ni gayata. Quan en l'any 1983 varen reestructurar els sectors es va crear este nou sector en el nom de L´Espartera per a recordar que en Castelló es treballava en l'espart. Actualment, té la seua ubicació en l'Avinguda de la Mar junt al carrer Peníscola.
- Gayata 10 El Toll
En l'any 1983 se li dona el nom de El Toll recordant les acumulacions d'aigua que es donaven en la part nort fòra de la muralla de la vila de Castelló. La Gayata està situada en l'Avinguda dels Capuchins, coneguda popularment com Les Palmeretes, per estar tota l'avinguda plena de palmeres.
- Gayata 11 Forn del Pla
En l'any 1983 se li va donar este nom pel forn que va fundar el bisbe Climent per a fabricar pa per als chiquets òrfens de la seua casa, que estava situada en el pla de Sant Roc. Quiqueta la Pigà va mantindre este forn durant anys i per a Nadal sempre representava un belem.
- Gayata 12 El Grau
Encara que en un principi fora coneguda com el Sector Poblats Marítims sempre ha segut el Grau, el volgut Grau de Castelló, que ha servit a la ciutat d'unió en la mar i en tots els continents del món. Ademés, ha abastit sempre a la ciutat de Castelló i també per a les exportacions a atres terres. Actualment es planta en la Plaça del Carmen.
- Gayata 13 Sensal
En l'any 1982 va aparéixer este sector ya conegut directament com Censal (Sensal). Este nom possiblement fa referència a una terra somesa al pago de censos i que donava nom, també, a una partida del terme municipal de Castelló, que va desaparéixer en el creiximent de la ciutat.
- Gayata 14 Castàlia
Este sector té un element que els atres no tenen i que ho caracterisa: es va inaugurar el mateix any que les festes de la Magdalena, l'Estadi Castàlia. D'esta instalació deportiva pren el seu nom, que ademés coincidix en el de la primitiva ciutat de Castelló.
- Gayata 15 Sequiol
El sistema de rec del terme municipal de Castelló naixia en la séquia Major i estava constituït per files, braços, sequiols i regaores. Un d'estos sequiols entrava a Castelló per a suministrar-li l'aigua i prop d'ací es va construir a principis del sigle passat un estadi de fútbol, que es nomenava El Sequiol, a on jugava el Club Deportiu Castelló fins que es va traslladar al Castàlia.
- Gayata 16 Rafalafena
Sector que naix en l'any 1984 en afegir-se les dos últimes gayates que hi ha en l'actualitat. El nom li ve donat per una de les partides del terme que està per la marjal. Actualment es situa en la plaça Herrero Tejedor en el polígon que porta el mateix nom, Rafalafena.
- Gayata 17 Tir de Colom
Creada en l'any 1983 en l'ampliació dels sectors, naix com una filla de la 4. El nom li ve de l'esplanada que hi havia al final de les cases del poble a on se celebraven les competicions del tir de colom. Hui en dia, es situa en la plaça Joan Batiste Porcar.
- Gayata 18 Crèmor
La ciutat poc a poc es va fer més gran i creixent cap a l'oest. En l'any 1984 ya hi havia un número molt gran de gent que vivia allí, a l'atre costat de la via i es va crear este nou sector totalment nou. La Gayata es planta en la Plaça d'Espanya.
- Gayata 19 La Cultural
De moment és el número més alt dels sectors i va nàixer en l'any 1984 quan es varen crear els dos últims. El nom li ve del camp de deports que va haver en l'Avinguda de Valéncia a on la Cultural Deportiva jugava a bàsquet, balonmà, atletisme i qualsevol atre deport que necessitara un camp a l'aire lliure.
Premis[editar | editar còdic]
Els sectors gayaters que han obtingut el primer premi durant els anys 1945-1998, han segut:
- En 6 primers premis:
- Gayata 3 (1949-50-51-53-55 i 59)
- Gayata 4 (1965-77-78-82-84 i 98)
- Gayata 5 (1948-52-56-64-69 i 70)
- En 5 primers premis:
- Gayata 1 (1963-71-72-75 i 80)
- En 4 primers premis:
- Gayata 2 (1966-67-76 i 92)
- Gayata 11 (1945-61-62 i 63)
- En 3 primers premis:
- Gayata 7 (1946-54 i 81)
- Gayata 8 (1970-74 i 89)
- Gayata 10 (1947-79 i 85)
- Gayata 14 (1987-88 i 91)
- En 2 primers premis:
- Gayata 15 (1995 i 97)
- Gayata 12 (1989 i 94)
- En 1 primer premi:
- Gayata 6 (1993)
- Gayata 9 (1986)
- Gayata 17 (1996)
Nota: Recordem que a partir de l'any 1982 van naixent els nous sectors (13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19). Les gayates 5 i 8 obtenen el primer premi ex-aequo en l'any 1970.
Declaració BIC[editar | editar còdic]
El Consell de la Generalitat Valenciana, aprovà el 5 de març de l'any 2024, la declaració de Be d'Interés Cultural (BIC) a la provessó de les gayates, en la categoria de Be Immaterial.
D'esta manera, es complementa la declaració com Be d'Interés Cultural de la Romeria de les Canyes de Castelló, aprovada en l'any 2017, i es protegix el simbolisme d'esta manifestació cultural com a senya identitària de la ciutat de Castelló.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
«Gayata». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Magdalena, festa plena
- Vídeo Youtube - VIU - Universidad Internacional de Valencia
- [https://efe.com/comunidad-valenciana/2024-03-05/aprueban-la-declaracion-bic-de-la-procesion-de-las-gaiatas-de-castello-de-la-plana/ Aprueban la declaración BIC de la Procesión de las Gaiatas de Castelló de la Plana - EFE}}