Diferència entre les revisions de "Nikola Tesla"
m |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Tesla Sarony.jpg|190px| | + | {{Biografia| |
| − | '''Nikola Tesla''' (en [[servi (llengua)|servi]]: Никола Тесла) ([[Smiljan]], [[Imperi Austríac]], actual [[Croàcia]], [[10 de juliol]] de [[1856]] - [[Nova York|Ciutat de Nova York]], [[7 de giner]] de [[1943]]) | + | | nom = Nikola Tesla |
| + | | image = [[Archiu:Tesla Sarony.jpg|190px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Sèrbia|serbi]]-[[Estats Units|nortamericà]] | ||
| + | | ocupació = Ingenier, físic, matemàtic i inventor. | ||
| + | | data_naix = [[10 de juliol]] de [[1856]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Smiljan]], [[Imperi Austríac]] | ||
| + | | data_mort = [[7 de giner]] de [[1943]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Nikola Tesla''' (en [[servi (llengua)|servi]]: Никола Тесла) ([[Smiljan]], [[Imperi Austríac]], actual [[Croàcia]], [[10 de juliol]] de [[1856]] - † [[Nova York|Ciutat de Nova York]], [[7 de giner]] de [[1943]]) fon un [[Física|físic]], [[Matemàtiques|matemàtic]], [[inventor]], i [[Ingenieria elèctrica|ingenier elèctric]] [[Sèrbia|serbi]]-[[Estats Units|nortamericà]]. | ||
| − | + | == Biografia == | |
| − | A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front a lo llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedira continuar investigant i, d'esta manera, | + | Naixcut el [[10 de juliol]] de [[1856]] en [[Smiljan]], en la [[Krajina]] [[Àustria-Hongria|austrohongaresa]] (actual [[Croàcia]]), es va educar en [[Graz]] a on va estudiar ingenieria elèctrica i física. En l'any [[1881]] es traslladà a [[Budapest]] per a treballar en una companyia de telégrafs nort-americana. A l'any següent es mudà a [[París]] per a treballar en una de les companyies d'[[Thomas Alva Edison|Edison]], a on va realisar la seua major aportació: la teoria de la [[corrent alterna]] en l'[[electricitat]], lo que li va permetre idear el primer [[motor]] d'inducció en l'any [[1882]]. |
| + | |||
| + | A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front a lo llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedira continuar investigant i, d'esta manera, feu de la seua virtut un treball. A pesar de no tindre els diners ni la fama com a transfondo de les seues troballes, esta li va arribar despuix de registrar entre 700 i 800 patents en el seu nom, entre les quals estava la [[ràdio]]. Aixina puix, finalment fon reconegut com un dels més prolífics inventors dels [[Sigle XIX|sigles XIX]]-[[Sigle XX|XX]], de tal manera que, en l'any [[1915]], el seu esforç es va vore recompensat en el [[Premis Nobel|premi Nobel de Física]], encara que el va tindre que compartir en Edison, un atre gran inventor coetàneu de Tesla i en el qual va tindre alguna que atra refrega. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar este reconeiximent ni els 20.000 $ que este proporcionava i d'atres que finalment no fon el llorejat, pero per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seua vida en una pobrea considerable.<ref name="niki">{{ref-llibre |cognom=Burgan |nom=Michael |títol=Nikola Tesla:Physicist, Inventor, Electrical Engineer|url=http://books.google.es/books?id=PW06qF-dj2IC&dq=nikola+tesla&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Compass Point Books |lloc=North Mankato MN|data= 2009|isbn=9780756540869|llengua=anglés}}</ref> | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| − | |||
<references/> | <references/> | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Nikola_Tesla Nikola Tesla en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Ingeniers]] | ||
| + | [[Categoria:Físics]] | ||
[[Categoria:Físics austríacs]] | [[Categoria:Físics austríacs]] | ||
| + | [[Categoria:Matemàtics]] | ||
[[Categoria:Matemàtics europeus]] | [[Categoria:Matemàtics europeus]] | ||
[[Categoria:Inventors]] | [[Categoria:Inventors]] | ||
| + | [[Categoria:Premis Nobel de Física]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Última revisió del 07:48 23 oct 2024
| Nikola Tesla | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | serbi-nortamericà | ||
| Ocupació: | Ingenier, físic, matemàtic i inventor. | ||
| Naiximent: | 10 de juliol de 1856 | ||
| Lloc de naiximent: | Smiljan, Imperi Austríac | ||
| Defunció: | 7 de giner de 1943 | ||
| Lloc de defunció: | Nova York, Estats Units | ||
Nikola Tesla (en servi: Никола Тесла) (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - † Ciutat de Nova York, 7 de giner de 1943) fon un físic, matemàtic, inventor, i ingenier elèctric serbi-nortamericà.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut el 10 de juliol de 1856 en Smiljan, en la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar en Graz a on va estudiar ingenieria elèctrica i física. En l'any 1881 es traslladà a Budapest per a treballar en una companyia de telégrafs nort-americana. A l'any següent es mudà a París per a treballar en una de les companyies d'Edison, a on va realisar la seua major aportació: la teoria de la corrent alterna en l'electricitat, lo que li va permetre idear el primer motor d'inducció en l'any 1882.
A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front a lo llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedira continuar investigant i, d'esta manera, feu de la seua virtut un treball. A pesar de no tindre els diners ni la fama com a transfondo de les seues troballes, esta li va arribar despuix de registrar entre 700 i 800 patents en el seu nom, entre les quals estava la ràdio. Aixina puix, finalment fon reconegut com un dels més prolífics inventors dels sigles XIX-XX, de tal manera que, en l'any 1915, el seu esforç es va vore recompensat en el premi Nobel de Física, encara que el va tindre que compartir en Edison, un atre gran inventor coetàneu de Tesla i en el qual va tindre alguna que atra refrega. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar este reconeiximent ni els 20.000 $ que este proporcionava i d'atres que finalment no fon el llorejat, pero per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seua vida en una pobrea considerable.[1]