Diferència entre les revisions de "Sardenya"
m |
|||
| (No es mostren 41 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Sardegna<br /> | Sardegna<br /> | ||
Sardenya<br /> | Sardenya<br /> | ||
| − | |país = | + | |país = |
|unitat = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]] | |unitat = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]] | ||
| − | |himne = | + | |himne = |
| − | |bandera = | + | |bandera = Flag of Sardinia, Italy.svg |
| − | |escut = | + | |escut = Sardegna-Stemma.svg |
| − | |mapa = | + | |mapa = Sardinia in Italy.svg |
|tamany_mapa = 200px | |tamany_mapa = 200px | ||
|peu_mapa = Sardenya en [[Itàlia]] | |peu_mapa = Sardenya en [[Itàlia]] | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
|subdivisió = | |subdivisió = | ||
|dirigents_títuls = Governador | |dirigents_títuls = Governador | ||
| − | |gentilici = Sart | + | |gentilici = Sart<ref>{{DGLV|Sart}}</ref> |
|dirigents_nom = [[Ugo Cappellacci]] | |dirigents_nom = [[Ugo Cappellacci]] | ||
| − | | | + | |superfície = 24.090 km² |
|superfície_lloc = | |superfície_lloc = | ||
|superfície_post = | |superfície_post = | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
|pàgina web = | |pàgina web = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre | + | '''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, situada entre [[Còrsega]] al nort, la península itàlica a l'est, [[Tunísia]] al sur, i les [[Illes Balears]] a l'oest. La seua capital és [[Cagliari]] |
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | En els [[Sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]], [[Gènova]], [[Pisa]] i els [[Estats Pontificis]] varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les ''Jujadoríes''. A finals del [[sigle XIII]] el papa [[Bonifaci VIII]] va establir que Sardenya passara a la [[Corona d'Aragó]], formalisant-se la cessió en l'any [[1324]], quan el llavors infant [[Alfons IV d'Aragó|Alfons]], futur Alfons IV, «el Benigne», presa Sardenya durant els últims anys del regnat de [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]].<ref>''Cfr.'' [http://web.archive.org/web/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3</ref> | ||
| + | |||
| + | == Geografia física == | ||
| + | Esta illa es troba en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa l'[[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km². | ||
| + | |||
| + | L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicília]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (nomenats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (nomenats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros. | ||
| + | |||
| + | L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant). | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{listaref}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Sardinia}} | ||
{{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}} | {{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}} | ||
[[Categoria:Sardenya]] | [[Categoria:Sardenya]] | ||
| + | [[Categoria:Regions d'Itàlia]] | ||
| + | [[Categoria:Itàlia]] | ||
| + | [[Categoria:Illes]] | ||
Última revisió del 16:44 12 set 2024
| Sardenya Sardigna, Sardinna | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Regió autònoma | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Sardenya (Sardegna en italià, Sardigna o Sardinna en sart i Sardenya en alguerés) és una illa en el centre de la mar Mediterrànea occidental, situada entre Còrsega al nort, la península itàlica a l'est, Tunísia al sur, i les Illes Balears a l'oest. La seua capital és Cagliari
Història[editar | editar còdic]
En els sigles XII i XIII, Gènova, Pisa i els Estats Pontificis varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les Jujadoríes. A finals del sigle XIII el papa Bonifaci VIII va establir que Sardenya passara a la Corona d'Aragó, formalisant-se la cessió en l'any 1324, quan el llavors infant Alfons, futur Alfons IV, «el Benigne», presa Sardenya durant els últims anys del regnat de Jaume II.[2]
Geografia física[editar | editar còdic]
Esta illa es troba en el centre de la mar Mediterrànea occidental, entre Còrsega al nort de la que la separa l'estret de Bonifaci, la península italiana a l'est, Tunis al sur, i les illes Balears a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².
L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de Sicília i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del Paleozoic (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (nomenats gerres o gollei) i calcàrea dolomítica (nomenats tonneri), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.
L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el mistral, que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el xaloc. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).
Referències[editar | editar còdic]
- ↑
- ↑ Cfr. «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sardenya.
| ||||||||||
