Diferència entre les revisions de "Velluter"
m |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Encara que el '''velluter''' era el professional o artesà del | + | Encara que el '''velluter''' era el professional o artesà del [[vellut]], per extensió, en el [[Regne de Valéncia]] acabà designant-se en eixe mateix nom a tots aquells que treballaven la [[seda]]. En les postrimeries del [[sigle XIII]] es creà el Gremi de Teixidors, que agrupava a tots els sectors professionals associats al textil. Pero les necessitats específiques i els problemes concrets de cada branca del gremi provocaren la seua reorganisació - en el [[sigle XIV]] - aixina com una progressiva escissió, que derivà en la creació de nou gremis. Entre eixos nous gremis trobem als velluters, constituïts com a tal en l'any [[1474]]. |
| − | Per a fer complir les regles de bon funcionament de l'ofici i acabar també en les queixes i reclams creixents d'una clientela insatisfeta pel treball d'alguns intrusistes, 127 professionals se reuniren per a redactar una série d'Ordenances a les quals s'haurien de sometre els membres del Gremi de Velluters. Estes Ordenances foren ratificades en [[1479]]; primer pel Consell del Cap i Casal i, posteriorment, pel rei | + | Per a fer complir les regles de bon funcionament de l'ofici i acabar també en les queixes i reclams creixents d'una clientela insatisfeta pel treball d'alguns intrusistes, 127 professionals se reuniren per a redactar una série d'Ordenances a les quals s'haurien de sometre els membres del Gremi de Velluters. Estes Ordenances foren ratificades en [[1479]]; primer pel Consell del Cap i Casal i, posteriorment, pel rei Ferran el Catòlic. |
| − | En [[1483]] es modificaren i completaren les Ordenances del gremi i es creà la Confraria de Sant Jeroni. Des de llavors, este Sant passà a convertir-se en el patró dels velluters. Sense dubte, un dels acontenyiments més notables en la trayectòria del gremi fon la compra d'un immoble per al desenroll de les seues activitats socials. L'encarregat d'efectuar la dita compra fon el clavari Joan Pérez, que adquirí en [[1494]] una casa - en el seu respectiu hort - darrere de l'[[Hospital dels Inocents]] de la ciutat de Valéncia. Més de cinc sigles despuix, eixa casa | + | En l'any [[1483]] es modificaren i completaren les Ordenances del gremi i es creà la Confraria de Sant Jeroni. Des de llavors, este Sant passà a convertir-se en el patró dels velluters. Sense dubte, un dels acontenyiments més notables en la trayectòria del gremi fon la compra d'un immoble per al desenroll de les seues activitats socials. L'encarregat d'efectuar la dita compra fon el clavari Joan Pérez, que adquirí en [[1494]] una casa - en el seu respectiu hort - darrere de l'[[Hospital dels Inocents]] de la ciutat de Valéncia. Més de cinc sigles despuix, eixa casa contínua sent la sèu social dels seders. |
| − | Serà el rei [[Carles II]] qui, en [[1686]], elevarà la categoria del Gremi de Velluters a ''Colege Professional'' i l'ofici de la seda a ''Art Major''. D'eixa manera, del vell gremi sorgirà el [[Colege de l'Art Major de la Seda]]. | + | Serà el rei [[Carles II]] qui, en l'any [[1686]], elevarà la categoria del Gremi de Velluters a ''Colege Professional'' i l'ofici de la seda a ''Art Major''. D'eixa manera, del vell gremi sorgirà el [[Colege de l'Art Major de la Seda]]. |
| − | L'actual barri del Pilar de la ciutat de Valéncia antigament es coneixia com a ''Barri de Velluters''. | + | L'actual [[barri del Pilar]] de la ciutat de [[Valéncia]] antigament es coneixia com a ''Barri de Velluters''. |
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Colege de l'Art Major de la Seda]] | ||
| + | * [[Vellut]] | ||
| + | * [[Seda]] | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{DGLV|Velluter}} | |
| − | * [ | + | *[https://www.museodelasedavalencia.com/ Colege de l'Art Major de la Seda de Valéncia] |
| − | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciacolegioseda.html] | + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciacolegioseda.html Artícul sobre el Colege de la Seda] |
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
Última revisió del 08:30 18 set 2024
Encara que el velluter era el professional o artesà del vellut, per extensió, en el Regne de Valéncia acabà designant-se en eixe mateix nom a tots aquells que treballaven la seda. En les postrimeries del sigle XIII es creà el Gremi de Teixidors, que agrupava a tots els sectors professionals associats al textil. Pero les necessitats específiques i els problemes concrets de cada branca del gremi provocaren la seua reorganisació - en el sigle XIV - aixina com una progressiva escissió, que derivà en la creació de nou gremis. Entre eixos nous gremis trobem als velluters, constituïts com a tal en l'any 1474.
Per a fer complir les regles de bon funcionament de l'ofici i acabar també en les queixes i reclams creixents d'una clientela insatisfeta pel treball d'alguns intrusistes, 127 professionals se reuniren per a redactar una série d'Ordenances a les quals s'haurien de sometre els membres del Gremi de Velluters. Estes Ordenances foren ratificades en 1479; primer pel Consell del Cap i Casal i, posteriorment, pel rei Ferran el Catòlic.
En l'any 1483 es modificaren i completaren les Ordenances del gremi i es creà la Confraria de Sant Jeroni. Des de llavors, este Sant passà a convertir-se en el patró dels velluters. Sense dubte, un dels acontenyiments més notables en la trayectòria del gremi fon la compra d'un immoble per al desenroll de les seues activitats socials. L'encarregat d'efectuar la dita compra fon el clavari Joan Pérez, que adquirí en 1494 una casa - en el seu respectiu hort - darrere de l'Hospital dels Inocents de la ciutat de Valéncia. Més de cinc sigles despuix, eixa casa contínua sent la sèu social dels seders.
Serà el rei Carles II qui, en l'any 1686, elevarà la categoria del Gremi de Velluters a Colege Professional i l'ofici de la seda a Art Major. D'eixa manera, del vell gremi sorgirà el Colege de l'Art Major de la Seda.
L'actual barri del Pilar de la ciutat de Valéncia antigament es coneixia com a Barri de Velluters.
