Diferència entre les revisions de "Barri del Carme (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 22 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''El Carme''' és el més populós dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Se situa entre el [[Jardí del Túria]], el [[carrer de Quart]] i el [[carrer de Serrans]], en el [[carrer de Dalt]] i [[Carrer de Cavallers]] com a carrers comercials principals. En l'any [[2007]] tenia una població de 6.074 habitants. En [[1981]] sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. Des de [[2003]] el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta.
+
[[File:Barrio del Carmen 25.A.jpg|thumb|250px|Frontera del [[Convent del Carme]] de Valéncia]]
  
 +
[[File:València. Centre del Carme. Claustre 2.jpg|thumb|250px|Claustre gòtic del Convent del Carme]]
 +
 +
[[File:Claustro renacentista del convento del Carmen de Valencia 03.jpg|thumb|250px|Claustre renaixentista del Convent del Carme]]
 +
 +
[[File:Puerta de los Serranos, Valencia, España, 2014-06-30, DD 86.JPG|thumb|250px|Torres dels Serrans]]
 +
 +
[[File:Torres de Quart..jpg|thumb|250px|Torres de Quart]]
 +
 +
[[File:Valencia - Portal de la Valldigna (364674027).jpg|thumb|250px|Portal de Valldigna]]
 +
 +
'''El Carme''' és el més populós dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Se situa entre el [[Jardí del Túria]], el [[carrer de Quart]] i el [[carrer de Serrans]], en el [[carrer de Dalt]] i [[Carrer de Cavallers]] com a carrers comercials principals. En l'any [[2007]] tenia una població de 6.074 habitants. En [[1981]] sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. Des de l'any [[2003]] el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta.
 +
 +
== Història ==
 
És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana ([[sigle XI]]), construïda per [[Abd-Al-Azíz]], que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del [[sigle XIV]] del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la [[moreria]], mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un [[rahal|raval]] per a us agrícola.
 
És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana ([[sigle XI]]), construïda per [[Abd-Al-Azíz]], que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del [[sigle XIV]] del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la [[moreria]], mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un [[rahal|raval]] per a us agrícola.
  
En [[18 d'agost]] de [[1356]], durant en el regnat de Pere II de Valéncia ([[Pere el Cerimoniós|Pere II ''el Cerimoniós'']]), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar esta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va protegir els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recint àrap no es va derrocar, sino que va permanéixer  com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions en una i l'atra part se va resoldre per mig de portals, entre els quals destaca principalment el de [[Portal de Valldigna|Valldigna]].  
+
En [[18 d'agost]] de [[1356]], durant en el regnat de Pere II de Valéncia ([[Pere el Cerimoniós|Pere II ''el Cerimoniós'']]), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar esta, varen obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va protegir els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recint àrap no es va derrocar, sino que va permanéixer  com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions en una i l'atra part se va resoldre per mig de portals, entre els quals destaca principalment el de [[Portal de Valldigna|Valldigna]].  
  
Este barri ha patit grans modificacions a lo llarc dels seus més de mil anys d'història. Ha segut [[regadiu|horta]], [[rahal|raval]] i [[moreria]], refugi musulmà, [[bordell]], assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la [[Revolució Industrial]] i, al fi del [[sigle XX]], espai d'oci de la població jovenil de la ciutat.  
+
Este barri ha patit grans modificacions a lo llarc dels seus més de mil anys d'història. Ha segut [[regadiu|horta]], [[rahal|raval]] i [[moreria]], refugi musulmà, [[bordell]], assentament gremial, llar de l'aristocràcia migeval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la [[Revolució Industrial]] i, al fi del [[sigle XX]], espai d'oci de la població jovenil de la ciutat.  
 +
 
 +
== Monuments i llocs d'interés ==
  
 
Els edificis més destacats del Barri del Carme són:  
 
Els edificis més destacats del Barri del Carme són:  
  
*Les [[Porta de Quart|Torres de Quart]]
+
* Les [[Porta de Quart|Torres de Quart]]
*Les [[Porta de Serrans|Torres dels Serrans]]
+
* Les [[Porta de Serrans|Torres dels Serrans]]
*L'[[IVAM]] (Institut Valencià d'Art Modern)  
+
* L'[[IVAM]] (Institut Valencià d'Art Modern)  
*El [[Centre Cultural de la Beneficència]] ([[Museu de Prehistòria de Valéncia]] i [[Museu Valencià d'Etnologia]])  
+
* El [[Centre Cultural La Beneficència|Centre Cultural de la Beneficència]] ([[Museu de Prehistòria de Valéncia]] i [[Museu Valencià d'Etnologia]])  
*El [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]] (antic [[convent del Carme]])
+
* El [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]] (antic [[convent del Carme]])
*L'[[Iglésia del Carme de Valéncia|Iglésia del Carme]]  
+
* L'[[Iglésia del Carme de Valéncia|Iglésia del Carme]]  
*El [[Portal de Valldigna]]  
+
* El [[Portal de Valldigna]]  
*La [[Casa museu Benlliure|Casa Museu Benlliure|Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure]]  
+
* La [[Casa museu Benlliure|Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure]]  
*El [[convent de Sant Josep]] de les mares [[Carmelites Descalces]].
+
* El [[convent de Sant Josep]] de les mares [[Carmelites Descalces]].
*La casa [[Museu de les Roques]]
+
* La casa [[Museu de les Roques]]
 +
* [[Palau de Forcalló]]
  
 
El '''Barri del Carme''', rep tal denominació per l'[[Iglésia del Carme de Valéncia|Iglésia]] i [[convent del Carme]], i va ser al seu entorn a on se va formar este núcleu de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en nomenar-se d'esta manera a l'estar situada enfront de l'actual iglésia parroquial de la [[Iglésia de la Santa Creu|Santa Creu]], just abans del [[Convent del Carme]]. En el pas dels anys tot el barri va adoptar esta denominació.  
 
El '''Barri del Carme''', rep tal denominació per l'[[Iglésia del Carme de Valéncia|Iglésia]] i [[convent del Carme]], i va ser al seu entorn a on se va formar este núcleu de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en nomenar-se d'esta manera a l'estar situada enfront de l'actual iglésia parroquial de la [[Iglésia de la Santa Creu|Santa Creu]], just abans del [[Convent del Carme]]. En el pas dels anys tot el barri va adoptar esta denominació.  
  
El [[convent del Carme]], va començar a ser construït l'any [[1238]] i va ser consagrat en [[1343]]. Des de finals del [[sigle XX]] s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu ([[Centre del Carme]], ara [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]]).
+
El [[convent del Carme]], va començar a ser construït en l'any [[1238]] i va ser consagrat en l'any [[1343]]. Des de finals del [[sigle XX]] s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu ([[Centre del Carme]], ara [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]]).
 +
   
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_3.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»]
 +
* Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
 +
* Montesinos i Martínez, Josep(2006): “ Patrimonio histórico-artístico y participación ciudadana. Alrededor de la Ciutat Vella de Valencia “, Societat i patrimoni, 2, Universitat de Valéncia, pp. 91-141
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Ciutat Vella, Valencia}}
 +
 
* [http://www.barriodelcarmen.net Barri del Carme]
 
* [http://www.barriodelcarmen.net Barri del Carme]
 
* [http://www.valencia.es Web oficial de la ciutat de Valéncia]
 
* [http://www.valencia.es Web oficial de la ciutat de Valéncia]
 
 
{{Traduït de|ca|Barri del Carme (Valéncia)}}
 
  
 
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]
 
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]
 +
[[Categoria:Barri del Carme]]

Última revisió del 12:13 18 ago 2024

Frontera del Convent del Carme de Valéncia
Claustre gòtic del Convent del Carme
Claustre renaixentista del Convent del Carme
Torres dels Serrans
Torres de Quart
Portal de Valldigna

El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. Se situa entre el Jardí del Túria, el carrer de Quart i el carrer de Serrans, en el carrer de Dalt i Carrer de Cavallers com a carrers comercials principals. En l'any 2007 tenia una població de 6.074 habitants. En 1981 sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys. Des de l'any 2003 el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta.

Història[editar | editar còdic]

És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana (sigle XI), construïda per Abd-Al-Azíz, que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del sigle XIV del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la moreria, mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un raval per a us agrícola.

En 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de Valéncia (Pere II el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar esta, varen obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va protegir els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recint àrap no es va derrocar, sino que va permanéixer com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions en una i l'atra part se va resoldre per mig de portals, entre els quals destaca principalment el de Valldigna.

Este barri ha patit grans modificacions a lo llarc dels seus més de mil anys d'història. Ha segut horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia migeval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la Revolució Industrial i, al fi del sigle XX, espai d'oci de la població jovenil de la ciutat.

Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]

Els edificis més destacats del Barri del Carme són:

El Barri del Carme, rep tal denominació per l'Iglésia i convent del Carme, i va ser al seu entorn a on se va formar este núcleu de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en nomenar-se d'esta manera a l'estar situada enfront de l'actual iglésia parroquial de la Santa Creu, just abans del Convent del Carme. En el pas dels anys tot el barri va adoptar esta denominació.

El convent del Carme, va començar a ser construït en l'any 1238 i va ser consagrat en l'any 1343. Des de finals del sigle XX s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu (Centre del Carme, ara Museu del Sigle XIX).

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
  • Montesinos i Martínez, Josep(2006): “ Patrimonio histórico-artístico y participación ciudadana. Alrededor de la Ciutat Vella de Valencia “, Societat i patrimoni, 2, Universitat de Valéncia, pp. 91-141

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons