Diferència entre les revisions de "Murta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'simbol' a 'símbol')
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:MurtaCentenaria.jpg|thumb|300px|Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia)]]
+
[[File:Myrtus communis 8zz.jpg|thumb|300px|Murta]]
−
La '''murta''' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].
+
La '''murta''', en castellà, ''mirto'' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].
  
 
==Descripció==
 
==Descripció==
−
Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]].
+
Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]].
  
 
==Usos==
 
==Usos==
 
Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
 
Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
 +
 +
La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'[[Hipòcrates]], [[Plini el Vell|Plinio el Vell]], [[Dioscórides]], [[Galeno]] i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC.
 +
 +
Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.
  
 
==Distribució==
 
==Distribució==
−
La '''murta''' està molt expandida en la regió [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Argelia]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.
+
La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.
 +
 
 +
== Galeria fotogràfica ==
 +
Diferents tipos de Murta:
 +
<center>
 +
<gallery>
 +
 
 +
File:Starr_070525-7180_Myrtus_communis.jpg
 +
File:Arrayan_-_Myrtus_communis_(9611744016).jpg
 +
File:Gardenology-IMG_7879_hunt10aug.jpg
 +
File:Starr_080326-3705_Myrtus_communis.jpg
 +
File:Flors_de_murta_al_carrer_de_la_Creu,_Gorga.jpg
 +
File:Starr_070621-7506_Myrtus_communis.jpg
 +
File:Starr_070621-7507_Myrtus_communis.jpg
 +
File:Gardenology.org-IMG_0399_rbgs10dec.jpg
 +
File:Myrtus_communis_in_Tropengewächshäuser_des_Botanischen_Gartens_01.jpg
 +
File:Starr 080304-3231 Myrtus communis.jpg
 +
 
 +
</gallery>
 +
</center>
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://theepicentre.com/spice/myrtle/ Myrtle]
 +
* [http://www.anthos.es/index.php «Myrtus communis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
 +
* [https://powo.science.kew.org/?accepted_id=132419&repSynonym_id=-9998&name_id=132419&status=true «Myrtus communis». Royal Botanic Gardens]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
 +
* Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello
 +
* [http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Myrt_com.html?spicenames=es Mirto ( Myrtus communis L.)]
 +
* [https://apps.rhs.org.uk/plantselector/plant?plantid=3456 RHS Plant Selector - Myrtus communis subsp. tarentina]
 +
 
 +
== Enlaços externs ==
 +
{{Commonscat|Myrtus communis}}
 +
{{Wikispecies|Myrtus communis}}
 +
{{DGLV|Murta}}
  
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
 
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
 
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
 
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
 +
[[Categoria:Plantes medicinals]]
 
[[Categoria:Flors]]
 
[[Categoria:Flors]]

Última revisió del 17:28 13 set 2024

Murta

La murta, en castellà, mirto (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'Europa i del nort d'Africa.

Descripció[editar | editar còdic]

Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són grocs. Florix en primavera. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la Comunitat Valenciana, es conserva en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria, està considerat un dels eixemplars més grans d'Europa.

Usos[editar | editar còdic]

Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.

La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'Hipòcrates, Plinio el Vell, Dioscórides, Galeno i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC.

Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.

Distribució[editar | editar còdic]

La murta està molt expandida en la regió mediterrànea. L'atra especie, la murta del Sahara M. nivellei, es restringix a les montanyes Tassili n'Ajjer en el surest d'Algèria i les Montanyes del Tibesti en Chad, en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.

Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]

Diferents tipos de Murta:

  • Starr 070525-7180 Myrtus communis.jpg
  • Arrayan - Myrtus communis (9611744016).jpg
  • Gardenology-IMG 7879 hunt10aug.jpg
  • Starr 080326-3705 Myrtus communis.jpg
  • Flors de murta al carrer de la Creu, Gorga.jpg
  • Starr 070621-7506 Myrtus communis.jpg
  • Starr 070621-7507 Myrtus communis.jpg
  • Gardenology.org-IMG 0399 rbgs10dec.jpg
  • Myrtus communis in Tropengewächshäuser des Botanischen Gartens 01.jpg
  • Starr 080304-3231 Myrtus communis.jpg

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
  • Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello
  • Mirto ( Myrtus communis L.)
  • RHS Plant Selector - Myrtus communis subsp. tarentina

Enlaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Murta&oldid=350042»