Diferència entre les revisions de "Cornucòpia"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Salvator Rosa (Italian - Allegory of Fortune - Google Art Project.jpg|thumb|220px|''Alegoria de Fortuna'' (1658) per [[Salvator Rosa]], representant a la deesa [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]] en el corn d l'abundància]] | + | [[Image:Salvator Rosa (Italian - Allegory of Fortune - Google Art Project.jpg|thumb|220px|''Alegoria de Fortuna'' ([[1658]]) per [[Salvator Rosa]], representant a la deesa [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]] en el corn d l'abundància]] |
La '''cornucòpia''' (del [[llatí]] ''cornu'', ‘corn’ i ''copĭa'', ‘abundància’), en [[Llengua valenciana|valencià]] coneguda també com a '''corn de l’abundància''',<ref>{{DGLV|Cornucòpia}}</ref> és un símbol de prosperitat i afluència que data del [[sigle V a. C.]] | La '''cornucòpia''' (del [[llatí]] ''cornu'', ‘corn’ i ''copĭa'', ‘abundància’), en [[Llengua valenciana|valencià]] coneguda també com a '''corn de l’abundància''',<ref>{{DGLV|Cornucòpia}}</ref> és un símbol de prosperitat i afluència que data del [[sigle V a. C.]] | ||
| − | En la [[mitologia grega]], la [[cabra]] [[Amaltea (mitologia)|Amaltea]] va criar en la seua [[llet]] a [[Zeus]]. De chiquet, mentres jugava en un dels seus [[raig]]s, Zeus va trencar —sense voler— un dels corns de la cabra. Per a compensar a Amaltea, al corn trencat li va conferir poder per a que, a qui ho posseïra, se li concedira tot lo que desijara. D'ahí va sorgir la llegenda de la cornucòpia. Les representacions originals eren del corn de la cabra ple de frutes i flors. A vàries [[Deitat|deitats]], especialment a [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]], se'ls representava en el corn de l'abundància. | + | En la [[mitologia grega]], la [[cabra]] [[Amaltea (mitologia)|Amaltea]] va criar en la seua [[llet]] a [[Zeus]]. De chiquet, mentres jugava en un dels seus [[raig]]s, Zeus va trencar —sense voler— un dels corns de la cabra. Per a compensar a Amaltea, al corn trencat li va conferir poder per a que, a qui ho posseïra, se li concedira tot lo que desijara. |
| + | |||
| + | D'ahí va sorgir la llegenda de la cornucòpia. Les representacions originals eren del corn de la cabra ple de frutes i flors. A vàries [[Deitat|deitats]], especialment a [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]], se'ls representava en el corn de l'abundància. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 19:22 22 ago 2018
_-_Allegory_of_Fortune_-_Google_Art_Project.jpg)
Alegoria de Fortuna (1658) per Salvator Rosa, representant a la deesa Fortuna en el corn d l'abundància
La cornucòpia (del llatí cornu, ‘corn’ i copĭa, ‘abundància’), en valencià coneguda també com a corn de l’abundància,[1] és un símbol de prosperitat i afluència que data del sigle V a. C.
En la mitologia grega, la cabra Amaltea va criar en la seua llet a Zeus. De chiquet, mentres jugava en un dels seus raigs, Zeus va trencar —sense voler— un dels corns de la cabra. Per a compensar a Amaltea, al corn trencat li va conferir poder per a que, a qui ho posseïra, se li concedira tot lo que desijara.
D'ahí va sorgir la llegenda de la cornucòpia. Les representacions originals eren del corn de la cabra ple de frutes i flors. A vàries deitats, especialment a Fortuna, se'ls representava en el corn de l'abundància.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cornucòpia.