Diferència entre les revisions de "Mercantilisme"
m |
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències') |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast. | En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast. | ||
| − | La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la | + | La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la cantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una série de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
*François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}} | *François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}} | ||
*Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}} | *Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}} | ||
| − | *[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html | + | *[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html Referències on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption]." ''[[General Theory of Employment, Interest and Money]].'' {{en}} |
*Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}} | *Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}} | ||
*Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}} | *Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}} | ||
Última revisió del 13:40 26 maig 2021
El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenrollar en Europa durant el sigle XVI, que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del sigle XVII, durant l'edat moderna, convertint-se en la teoria predominant fins al XVIII. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels Estats moderns europeus.
En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el capitalisme vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la Revolució Industrial. En Europa, en el camp polític, el fraccionament característic de l'Edat Mija donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i absolutes que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.
La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un Estat depenia de la cantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una série de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el govern d'un Estat ha d'aplicar una política proteccionista sobre la seua economia, favorint l'exportació i desfavorint la importació, sobretot a través de la imposició d'aranzels. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fonts
- Robert B. Ekelund y Robert D. Tollison. Mercantilism as a Rent-Seeking Society: Economic Regulation in Historical Perspective. College Station: Texas A&M University Press, 1981. (anglés)
- Robert B. Ekelund y Robert F. Hébert. A History of Economic Theory and Method. New York: McGraw-Hill, 1997. (anglés) Existeix traducció al castellà titolada Historia de la Teoría Económica y de su método.
- François Etner, Mercantilisme, Encyclopédie thématique Universalis, 2005 (francés)
- Eli F. Heckscher Mercantilism. traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. (anglés)
- John Maynard Keynes. "Referències on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption." General Theory of Employment, Interest and Money. (anglés)
- Harry Landreth y David C. Colander. History of Economic Thought. Boston: Houghton Mifflin, 2002. (anglés)
- Niehans, Jürg. A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. (anglés)
- Jean-Pierre Potier, Histoire de la pensée économique [1] (francés)
- Gianni Vaggi y Peter Groenewegen. A Concise History of Economic Thought: From Mercantilism to Monetarism. New York: Palgrave Macmillan, 2003. (anglés)
- Charles Wilson. Mercantilism. London: Historical Association, 1966 (anglés)