Diferència entre les revisions de "Economia d'Elig"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | L''''economia d'Elig''', ciutat [[Espanya|espanyola]] de la [[província d'Alacant]], es basa en l'activitat secundària, fonamentalment en la indústria del [[calçat]]. | |
== Sector primari == | == Sector primari == | ||
| − | + | L'[[agricultura]], que ha perdut pes últimament, contínua sent un sector important que en els últims anys s'orienta cap a productes d'us no alimentari, com per eixemple [[Viver (jardineria)|vivers]]. Entorn de la ciutat s'estenen trenta partides rurals poblades de vivendes de labor i esbarjo. En esta zona agrícola, denominada el ''Camp d'Elig'', es cullen [[magrana (fruit)|magranes]], [[figa|figues]], [[dátil]]s, [[cítrics]], [[armela]]s, [[cotó]] i diverses hortalices. | |
== Sector secundari == | == Sector secundari == | ||
| − | El sector econòmic per excelència és | + | El sector econòmic per excelència és l'[[indústria]]l i gira entorn del [[calçat]] i els seus productes intermediaris. En Elig es fabrica al voltant d'un 42% del calçat produït en [[Espanya]]<ref>[http://www.visitelche.com/contacta-con-nosotros/ Oficina de Turisme d'Elig]</ref> i és un dels principals productors de [[Europa]]. L'[[exportació]] de calçat ilicità contribuïx notablement al fet que la [[província d'Alacant]] presente un dels millors saldos exportadors del país. Una gran part de les empreses del sector es concentren en l'àrea de [[Elig Parc Empresarial]], en una superfície de més d'1.200.000 m2. El restant del sector industrial és divers, havent-hi empreses de les indústries del metal, de la química i de la construcció entre unes atres. |
== Sector terciari == | == Sector terciari == | ||
| − | El [[comerç]] ocupa un 20% de la població. La ciutat conta en el Centre de Congressos ''Ciutat d'Elig'', la Institució Firal Alacantina (IFA), on se celebra, entre atres acontenyiments, ''Expocalzado Internacional'', que constituïx la principal [[fira]] del sector, i el [[Aeroport d'Alacant-Elig]] en [[El Alted]]. El [[turisme]], en poc pes respecte als atres sectors econòmics i molt més modest que el d'atres municipis de la província, té com a principals bases el seu conegut [[Palmerar d'Elig|palmerar]], el seu casc antic, el [[Misteri d'Elig]] (representat en la [[Basílica de Santa María (Elig)|Basílica de Santa María]]), i les [[:Categoria:Plages d'Elig|plages]] del seu terme municipal. | + | El [[comerç]] ocupa un 20% de la població. La ciutat conta en el Centre de Congressos ''Ciutat d'Elig'', la Institució Firal Alacantina (IFA), a on se celebra, entre atres acontenyiments, ''Expocalzado Internacional'', que constituïx la principal [[fira]] del sector, i el [[Aeroport d'Alacant-Elig]] en [[El Alted]]. El [[turisme]], en poc pes respecte als atres sectors econòmics i molt més modest que el d'atres municipis de la província, té com a principals bases el seu conegut [[Palmerar d'Elig|palmerar]], el seu casc antic, el [[Misteri d'Elig]] (representat en la [[Basílica de Santa María (Elig)|Basílica de Santa María]]), i les [[:Categoria:Plages d'Elig|plages]] del seu terme municipal. |
;Institució Firal Alacantina | ;Institució Firal Alacantina | ||
[[Archiu:IFA.JPG|thumb|La ''Institució Firal Alacantina'' (IFA).]] | [[Archiu:IFA.JPG|thumb|La ''Institució Firal Alacantina'' (IFA).]] | ||
| − | + | L'''Institució Firal Alacantina'' (IFA) està situada en [[Torrellano]], [[pedania]] pertanyent a Elig i al sur-oest de la ciutat de [[Alacant]], prop del [[Aeroport d'Alacant-Elig]]. Compta en dos pabellons d'us múltiple de 26.500 m2 i en 5.000 places d'aparcament. En l'actualitat es troba en fase d'ampliació, en un palau multifuncional proyectat de capacitat per a 8.500 persones condicionat per a albergar tot tipo d'acontenyiments, des de concerts, obres teatrals i acontenyiments deportius fins al seu us per a exposició de la mateixa [[fira]]. Ademés, el recinte dispondrà d'un centre de convencions de 21.200 m2.<ref>[http://www.feria-alicante.com/ampliacion/index.php IFA. Ampliació del recinte: Senyes generals]</ref> | |
;Centres Comercials | ;Centres Comercials | ||
| − | En [[1991]] es va obrir el Centre Comercial [[Continent (hipermercat)|Continent]] (actualment [[Carrefour]]) d'Elig que seria el primer en la ciutat encara que únicament contava en l'hipermercat i el restaurant Nostrus. Dotze anys | + | En l'any [[1991]] es va obrir el Centre Comercial [[Continent (hipermercat)|Continent]] (actualment [[Carrefour]]) d'Elig que seria el primer en la ciutat encara que únicament contava en l'hipermercat i el restaurant Nostrus. Dotze anys despuix, en l'any [[2003]], s'inauguraria el segon centre comercial de la ciutat nomenat L´Aljub. Est conta en dos plantes a on s'instalen l'hipermercat [[Eroski]], onze sales de cine, numeroses tendes de roba, algunes cadenes de menjar ràpit com [[McDonald's]], [[Kentucky Fried Chicken]] o [[Pans & Company]] i locals d'oci, com una bolera; aixina Elig es va convertir en una ciutat de servicis. En l'any [[2007]] varen arribar [[El Corte Inglés]] i [[Hipercor]] de la mà del Centre Comercial Ciutat d'Elig inaugurat per [[Francesc Camps]] mentres que en el Centre Comercial El Sauce (ampliació del Centre Comercial Carrefour) es gestaven un [[Mitjana Markt]], [[Toys "R" Us]] o [[Decathlon (empresa)|Decathlon]] entre atres tendes per a donar forma al centre comercial que és hui, totes ells situades en l'extrem occidental de la ciutat. |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
Última revisió del 18:08 4 nov 2024
L'economia d'Elig, ciutat espanyola de la província d'Alacant, es basa en l'activitat secundària, fonamentalment en la indústria del calçat.
Sector primari[editar | editar còdic]
L'agricultura, que ha perdut pes últimament, contínua sent un sector important que en els últims anys s'orienta cap a productes d'us no alimentari, com per eixemple vivers. Entorn de la ciutat s'estenen trenta partides rurals poblades de vivendes de labor i esbarjo. En esta zona agrícola, denominada el Camp d'Elig, es cullen magranes, figues, dátils, cítrics, armelas, cotó i diverses hortalices.
Sector secundari[editar | editar còdic]
El sector econòmic per excelència és l'indústrial i gira entorn del calçat i els seus productes intermediaris. En Elig es fabrica al voltant d'un 42% del calçat produït en Espanya[1] i és un dels principals productors de Europa. L'exportació de calçat ilicità contribuïx notablement al fet que la província d'Alacant presente un dels millors saldos exportadors del país. Una gran part de les empreses del sector es concentren en l'àrea de Elig Parc Empresarial, en una superfície de més d'1.200.000 m2. El restant del sector industrial és divers, havent-hi empreses de les indústries del metal, de la química i de la construcció entre unes atres.
Sector terciari[editar | editar còdic]
El comerç ocupa un 20% de la població. La ciutat conta en el Centre de Congressos Ciutat d'Elig, la Institució Firal Alacantina (IFA), a on se celebra, entre atres acontenyiments, Expocalzado Internacional, que constituïx la principal fira del sector, i el Aeroport d'Alacant-Elig en El Alted. El turisme, en poc pes respecte als atres sectors econòmics i molt més modest que el d'atres municipis de la província, té com a principals bases el seu conegut palmerar, el seu casc antic, el Misteri d'Elig (representat en la Basílica de Santa María), i les plages del seu terme municipal.
- Institució Firal Alacantina
L'Institució Firal Alacantina (IFA) està situada en Torrellano, pedania pertanyent a Elig i al sur-oest de la ciutat de Alacant, prop del Aeroport d'Alacant-Elig. Compta en dos pabellons d'us múltiple de 26.500 m2 i en 5.000 places d'aparcament. En l'actualitat es troba en fase d'ampliació, en un palau multifuncional proyectat de capacitat per a 8.500 persones condicionat per a albergar tot tipo d'acontenyiments, des de concerts, obres teatrals i acontenyiments deportius fins al seu us per a exposició de la mateixa fira. Ademés, el recinte dispondrà d'un centre de convencions de 21.200 m2.[2]
- Centres Comercials
En l'any 1991 es va obrir el Centre Comercial Continent (actualment Carrefour) d'Elig que seria el primer en la ciutat encara que únicament contava en l'hipermercat i el restaurant Nostrus. Dotze anys despuix, en l'any 2003, s'inauguraria el segon centre comercial de la ciutat nomenat L´Aljub. Est conta en dos plantes a on s'instalen l'hipermercat Eroski, onze sales de cine, numeroses tendes de roba, algunes cadenes de menjar ràpit com McDonald's, Kentucky Fried Chicken o Pans & Company i locals d'oci, com una bolera; aixina Elig es va convertir en una ciutat de servicis. En l'any 2007 varen arribar El Corte Inglés i Hipercor de la mà del Centre Comercial Ciutat d'Elig inaugurat per Francesc Camps mentres que en el Centre Comercial El Sauce (ampliació del Centre Comercial Carrefour) es gestaven un Mitjana Markt, Toys "R" Us o Decathlon entre atres tendes per a donar forma al centre comercial que és hui, totes ells situades en l'extrem occidental de la ciutat.