Diferència entre les revisions de "Muçol (animal)"
m (Llana pagina traslladada Muçol a Muçol comú en una redirecció) |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| image = Athene noctua (cropped).jpg | | image = Athene noctua (cropped).jpg | ||
| llegenda = | | llegenda = | ||
| + | | status = Status iucn3.1 LC-ca.svg | ||
| regnum = [[Animalia]] | | regnum = [[Animalia]] | ||
| phylum = [[Chordata]] | | phylum = [[Chordata]] | ||
| Llínea 11: | Llínea 12: | ||
| familia = [[Strigidae]] | | familia = [[Strigidae]] | ||
| genus = ''[[Athene]] '' | | genus = ''[[Athene]] '' | ||
| − | | species = ''''' | + | | species = '''''A. noctua'''''<br>([[Giovanni Antonio Scopoli|Scopoli]], 1769) |
| mapa = Steinkauz-Athene noctua-World.png | | mapa = Steinkauz-Athene noctua-World.png | ||
| llegenda_mapa = Distribució del muçol comú | | llegenda_mapa = Distribució del muçol comú | ||
| Llínea 18: | Llínea 19: | ||
== Morfologia == | == Morfologia == | ||
| − | El muçol medix de 22 centímetros a uns 55 centímetros i pesa 200g. Posseïx orelles i una vista molt aguda que li permet vore per les nits. El seu coll es pot doblar molt degut a que posseïx 14 | + | El muçol medix de 22 centímetros a uns 55 centímetros i pesa 200g. Posseïx orelles i una vista molt aguda que li permet vore per les nits. El seu coll es pot doblar molt degut a que posseïx 14 vèrtebres en ell. Sol presentar un plomage de color [[marró]] o [[gris]], en taques [[negre|negres]]. |
== Alimentació == | == Alimentació == | ||
| Llínea 24: | Llínea 25: | ||
== Reproducció == | == Reproducció == | ||
| − | Els muçols tenen un periodo de cria des d'[[abril]] fins [[agost]]. Les femelles ponen els ous i s'encarreguen de tota l'incubació mentres que el mascle s'encarrega d'alimentar-los. Al passar 28 dies | + | Els muçols tenen un periodo de cria des d'[[abril]] fins [[agost]]. Les femelles ponen els ous i s'encarreguen de tota l'incubació mentres que el mascle s'encarrega d'alimentar-los. Al passar 28 dies despuix de nàixer les cries abandonen el niu. |
== Distribució i hàbitat == | == Distribució i hàbitat == | ||
| − | En la [[Comunitat Valenciana]] és un au nidificant molt comuna, trobant-se | + | En la [[Comunitat Valenciana]] és un au nidificant molt comuna, trobant-se pràcticament en tot el territori de les tres províncies.<ref>Dies Jambrino, I. (2004) [http://bdb.cma.gva.es/ficha.asp?id=11585 «''Athene noctua''»]. Banco de Datos de Biodiversidad. Generalitat Valenciana.</ref> |
Els muçols són territorials i solen viure sempre en el mateix lloc. En el camp viuen en arbres com les [[olivera|oliveres]], xares i pedres en les que puguen refugiar-se. En les poblacions busquen llocs abandonats o en desús com les andanes de les cases. El muçol evita boscs frondosos i zones molt gelades. La desaparició del seu habitat és el seu risc principal. | Els muçols són territorials i solen viure sempre en el mateix lloc. En el camp viuen en arbres com les [[olivera|oliveres]], xares i pedres en les que puguen refugiar-se. En les poblacions busquen llocs abandonats o en desús com les andanes de les cases. El muçol evita boscs frondosos i zones molt gelades. La desaparició del seu habitat és el seu risc principal. | ||
| − | ==Subespecies== | + | == Subespecies == |
Se reconeixen les següents [[subespècie]]s:<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=555471 ''Athene noctua'' (Scopoli, 1769)]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> | Se reconeixen les següents [[subespècie]]s:<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=555471 ''Athene noctua'' (Scopoli, 1769)]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> | ||
| − | *''Athene noctua bactriana'' | + | * ''Athene noctua bactriana'' |
| − | *''Athene noctua glaux'' | + | * ''Athene noctua glaux'' |
| − | *''Athene noctua impasta'' | + | * ''Athene noctua impasta'' |
| − | *''Athene noctua indigena'' | + | * ''Athene noctua indigena'' |
| − | *''Athene noctua lilith'' | + | * ''Athene noctua lilith'' |
| − | *''Athene noctua ludlowi'' | + | * ''Athene noctua ludlowi'' |
| − | *''Athene noctua noctua'' | + | * ''Athene noctua noctua'' |
| − | *''Athene noctua orientalis'' | + | * ''Athene noctua orientalis'' |
| − | *''Athene noctua plumipes'' | + | * ''Athene noctua plumipes'' |
| − | *''Athene noctua saharae'' | + | * ''Athene noctua saharae'' |
| − | *''Athene noctua somaliensis'' | + | * ''Athene noctua somaliensis'' |
| − | *''Athene noctua spilogastra'' | + | * ''Athene noctua spilogastra'' |
| − | *''Athene noctua vidalii'' | + | * ''Athene noctua vidalii'' |
| − | [[Image:Greek coin tetradrachme panathenaic games-3.png|thumb|[[Tetradracma]] d'[[Atenes]]]] | + | [[Image:Greek coin tetradrachme panathenaic games-3.png|thumb|220px|[[Tetradracma]] d'[[Atenes]]]] |
== Relació en l'home == | == Relació en l'home == | ||
Degut a que són grans caçadors han segut domesticats en la [[cetreria]]. Són útils per a caçar i perque rarament ataquen a animals beneficiosos per a l'agricultura. | Degut a que són grans caçadors han segut domesticats en la [[cetreria]]. Són útils per a caçar i perque rarament ataquen a animals beneficiosos per a l'agricultura. | ||
| − | En l'[[Antiga Grècia]] eren venerats per ser l'animal sagrat de la deesa [[Atenea]]. Este animal és molt important en la cultura grega de fet en l'antiguetat s'acunyaven monedes en les que apareixia este animal. Inclús hui en dia l'[[Euro]] grec | + | En l'[[Antiga Grècia]] eren venerats per ser l'animal sagrat de la deesa [[Atenea]]. Este animal és molt important en la cultura grega de fet en l'antiguetat s'acunyaven monedes en les que apareixia este animal. Inclús hui en dia l'[[Euro]] [[Grècia|grec]] té la seua image. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 58: | Llínea 59: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Athene noctua}} | {{Commonscat|Athene noctua}} | ||
| − | + | {{Wikispecies|Athene_noctua}} | |
| + | {{DGLV|Muçol}} | ||
[[Categoria:biologia]] | [[Categoria:biologia]] | ||
| Llínea 64: | Llínea 66: | ||
[[Categoria:aus]] | [[Categoria:aus]] | ||
[[Categoria:aus d'Europa]] | [[Categoria:aus d'Europa]] | ||
| + | [[Categoria:Aus de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 09:56 2 jul 2024
| Muçol comú | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Aves | ||
| Orde | Strigiformes | ||
| Família | Strigidae | ||
| Gènero | Athene | ||
| Espècie | A. noctua (Scopoli, 1769) | ||
| Distribució | |||
| |||
.jpg)
El muçol comú (Athene noctua) és una au nocturna de la família Strigidae. Sol medir d'uns 22 centímetros a uns 55 centímetros i habita en Europa i Marroc. El seu perill d'extinció és mínim encara que la seua població ha caigut molt en l'última década.
Morfologia[editar | editar còdic]
El muçol medix de 22 centímetros a uns 55 centímetros i pesa 200g. Posseïx orelles i una vista molt aguda que li permet vore per les nits. El seu coll es pot doblar molt degut a que posseïx 14 vèrtebres en ell. Sol presentar un plomage de color marró o gris, en taques negres.
Alimentació[editar | editar còdic]
El muçol ix del seu refugi des de la vesprada fins a la matinada. En eixe temps es dedica a caçar. Menja insectes, ratolins, rates, pardals de chicotet tamany, fardachos i granotes.
Reproducció[editar | editar còdic]
Els muçols tenen un periodo de cria des d'abril fins agost. Les femelles ponen els ous i s'encarreguen de tota l'incubació mentres que el mascle s'encarrega d'alimentar-los. Al passar 28 dies despuix de nàixer les cries abandonen el niu.
Distribució i hàbitat[editar | editar còdic]
En la Comunitat Valenciana és un au nidificant molt comuna, trobant-se pràcticament en tot el territori de les tres províncies.[1]
Els muçols són territorials i solen viure sempre en el mateix lloc. En el camp viuen en arbres com les oliveres, xares i pedres en les que puguen refugiar-se. En les poblacions busquen llocs abandonats o en desús com les andanes de les cases. El muçol evita boscs frondosos i zones molt gelades. La desaparició del seu habitat és el seu risc principal.
Subespecies[editar | editar còdic]
Se reconeixen les següents subespècies:[2]
- Athene noctua bactriana
- Athene noctua glaux
- Athene noctua impasta
- Athene noctua indigena
- Athene noctua lilith
- Athene noctua ludlowi
- Athene noctua noctua
- Athene noctua orientalis
- Athene noctua plumipes
- Athene noctua saharae
- Athene noctua somaliensis
- Athene noctua spilogastra
- Athene noctua vidalii
Relació en l'home[editar | editar còdic]
Degut a que són grans caçadors han segut domesticats en la cetreria. Són útils per a caçar i perque rarament ataquen a animals beneficiosos per a l'agricultura.
En l'Antiga Grècia eren venerats per ser l'animal sagrat de la deesa Atenea. Este animal és molt important en la cultura grega de fet en l'antiguetat s'acunyaven monedes en les que apareixia este animal. Inclús hui en dia l'Euro grec té la seua image.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Dies Jambrino, I. (2004) «Athene noctua». Banco de Datos de Biodiversidad. Generalitat Valenciana.
- ↑ Athene noctua (Scopoli, 1769). ITIS, Integrated Taxonomic Information System.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Muçol (animal).
Wikispecies té un artícul sobre Muçol (animal).
«Muçol». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).