Diferència entre les revisions de "Vicent Martin i Soler"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
 
[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
−
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant Petersburg]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s.  
+
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - † [[Sant Petersburc]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s.  
  
 
== Carrera ==
 
== Carrera ==
−
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].
+
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Despuix d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].
  
−
En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').  
+
En l'any [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').  
  
−
Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.
+
Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. En [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.
  
−
Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[San Petersburg]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.
+
Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rússia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Sant Petersburc]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, despuix d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburc]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
−
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].
+
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rússia]].
  
 
En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.
 
En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.
Llínea 32: Llínea 32:
 
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] [http://imslp.org/wiki/Una_cosa_rara_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1786]], [[Viena]], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/0/01/IMSLP276650-PMLP420447-iccu20-IT_ICCU_MSM_0150880.pdf Partitura])
 
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] [http://imslp.org/wiki/Una_cosa_rara_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1786]], [[Viena]], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/0/01/IMSLP276650-PMLP420447-iccu20-IT_ICCU_MSM_0150880.pdf Partitura])
 
*''[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) l'arbore doní Diana]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf Partitura])
 
*''[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) l'arbore doní Diana]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf Partitura])
−
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]])
+
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburc]])
 
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
 
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
 
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
 
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
Llínea 38: Llínea 38:
 
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
 
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
 
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
 
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
−
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]])
+
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburc]])
−
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]])
+
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburc]])
  
 
=== Atres treballs ===
 
=== Atres treballs ===
Llínea 46: Llínea 46:
 
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
 
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
 
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
 
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
−
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
+
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburc]])
 
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
 
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
−
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]])
+
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburc]])
 
*Diverses composicions de música sacra.
 
*Diverses composicions de música sacra.
 
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
 
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
Llínea 65: Llínea 65:
 
: Se fo toccarmi il Senda
 
: Se fo toccarmi il Senda
 
: Fa pur fa pur cosi
 
: Fa pur fa pur cosi
 +
*''[http://imslp.org/wiki/Harp_Sonata_in_E-flat_major_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Sonata per arpa i violí en Mib] ([http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/ae/IMSLP214604-PMLP357327-Sonata_in_E-flat_major_for_harp-Martin_y_Soler.pdf Partitura])''
 +
*''[http://imslp.org/wiki/12_Canzonette_Italiane_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) 12 Canzonette Italiane accompagnato col cembalo o arpa o chitarra] ([[1788]], [http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/a0/IMSLP94217-PMLP194255-martin_y_soler_12_canzonette.pdf Partitura])''
  
 
== Cinematografia ==
 
== Cinematografia ==
−
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]].
+
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburc]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.lasprovincias.es/valencia/20080123/local/vida-ocio/martini-valenciano-pelicula-200801231744.html «La vida y la música 'apasionadas' de Martín y Soler llegan por primera vez al cine». Las Provincias. 23 de enero de 2008]
 +
* "Martín y Soler, Vicente", en Marc Honegger y Tomás Marco (dirs.) Diccionario biográfico de los grandes compositores de la música, Madrid: BBV / Espasa-Calpe, 1994, p. 339
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]
+
* De Matteis, Giuseppe; Marata, Gianni. Vicente Martín i Soler. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, Valencia, 2001 (Colección Biografía; 32) [7-G:593]
 +
* Mata, Jordi «El Mozart valencià». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, pàg. 58-59. ISSN: 1695-2014
 +
* Waisman, Leonardo. Vicente Martín y Soler. Un músico español en el Clasicismo europeo. Instituto Complutense de Ciencias Musicales, Madrid, 2007
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler]
+
{{Commonscat|Vicente Martín y Soler}}
−
*[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler]
 
−
*[http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu]
 
−
*[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler]
 
  
−
{{Traduït de|es|Vicente Martín Soler}}
+
* [http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler]
 +
* [http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler]
 +
* [http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu]
 +
* [http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Músics]]
 +
[[Categoria:Músics valencians]]
 +
[[Categoria:Compositors]]
 +
[[Categoria:Compositors valencians]]
 
[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]]
 
[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]]
 
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]]
 
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]]
−
[[Categoria:Valencians]]
 
 
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]]
 
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]]
 
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]]
 
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]]
−
[[Categoria:Músics]]
 
−
[[Categoria:Músics valencians]]
 
−
[[Categoria:Compositors]]
 

Última revisió del 16:22 9 oct 2024

Vicent Martín i Soler

Vicent Martín i Soler (Valéncia, 2 de maig de 1754 - † Sant Petersburc, 30 de giner de 1806) fon un compositor valencià de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment Martini el Spagnolo o el Mozart valencià, fon conegut principalment com a autor de òperes i ballets.

Carrera[editar | editar còdic]

Fill del cantant Francisco Javier Martín i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de Valéncia. Despuix d'estudiar música en Bolonya en Giovanni Battista Martini es va instalar en 1775 en Madrit, a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera I due avari i en 1777 la seua sarsuela Iltre tutore burlato, lligada a l'espirit de la tonadeta, que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la sarsuela com La madrilenya. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei Carles IV.

En l'any 1777 es va mudar al regne de Nàpols, com a Mestre de Capella del també Borbó Ferran IV. Allí va permanéixer fins a 1785 consolidant la seua reputació com a compositor: En 1779 va donar la primera representació del seu Ifigènia in Aulide en el grandiós marc del Teatre Sant Carles. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (Andròmaca, l'amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Li burle per amore).

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en Viena el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en 1785. En Viena va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de Lorenzo da Ponte, en qui va entaular una gran amistat, com Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà, l'arbore doní Diana o Iltre Burbero doní buon cuore. En Viena va conéixer ademés l'obra de Mozart i Salieri. La seua òpera Una cosa rara va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu El senyor Giovanni, precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu l'arbore doní Diana, que entre 1787 i 1792 va rebre de 65 a 70 representacions en el Burgtheater de Viena, de manera que fon una de les òperes en italià més representades de l'época.

Més avant, en 1788, va acceptar l'oferta de Catalina II per a ser compositor de la cort en Sant Petersburc, a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en rus i de tema cervantí com El desgraciat héroe Kosmetovich (1789, llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a Gustau III de Suècia), i, despuix d'un breu intent d'instalar-se en Londres, a on va estar entre 1793 i 1796 i va representar en èxit La capricciosa corretta, sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a Sant Petersburc, a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

Obra[editar | editar còdic]

La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de Viena, el Ermitage de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato Luigi Marchesi, els tenors Giovanni Ansani i Michael Kelly, les sopranos Maria Balducci, Luisa Todi o Nancy Storace, i els seus ballets varen meréixer la coreografia de Charles Lepicq o Domenico Rossi. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: Carles IV, Josep II, Caterina II de Rússia.

En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la melodia, l'estructura a tres veus i la periodicitat del frasegeu i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de contradansa (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: Iltre burbero doní buon cuore (1786), Una cosa rara (1786) i l'arbore doní Diana (1787), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar Il tutore burlato, Una cosa rara i La scuola dei maritati.

Operes[editar | editar còdic]

Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:

Atres treballs[editar | editar còdic]

Nel mirarti
Mille cose in un momento
Se placar volete Amore
Lo sento che in petto
Amo te solo te solo amai
E la fede degli amanti
Se viver non poss'io lunghi
Fra le belle sono quella
Ti lascio mio bene addio
E pur soave amor
Se fo toccarmi il Senda
Fa pur fa pur cosi

Cinematografia[editar | editar còdic]

  • Se ha rodat fa poc temps Una cosa rara de Miguel Perelló, un film per a televisió, protagonisat per Toni Cantó i rodat a cavall entre la Comunitat Valenciana i Sant Petersburc. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de 2009.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • De Matteis, Giuseppe; Marata, Gianni. Vicente Martín i Soler. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, Valencia, 2001 (Colección Biografía; 32) [7-G:593]
  • Mata, Jordi «El Mozart valencià». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, pàg. 58-59. ISSN: 1695-2014
  • Waisman, Leonardo. Vicente Martín y Soler. Un músico español en el Clasicismo europeo. Instituto Complutense de Ciencias Musicales, Madrid, 2007

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicent_Martin_i_Soler&oldid=357087»