Diferència entre les revisions de "Neutró"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Image:Neutrón-Estructura de Quarks.png|thumb|250px|Estructura de [[quark]]s d'un neutró]]
 
El '''neutró''' és una [[partícula subatòmica]] sense [[càrrega elèctrica]] i de [[massa]] llaugerament superior a la del [[protó]]. El neutró es classifica com a [[barió]], per estar compost per tres [[quarks]] (udd), i com a [[nucleó]] per formar part, juntament en el protó dels [[núcleu atòmic|núcleus]] dels [[àtoms]], excepte l'[[isòtop]] més comú de l'[[hidrogen]], format per un sol [[protó]] i un [[electró]]. Mentres el número de protons en un núcleu és el [[número atòmic]] i definix el tipo d'element de les formes atòmiques, el nombre de neutrons determina l'[[isòtop]] d'un element.
 
El '''neutró''' és una [[partícula subatòmica]] sense [[càrrega elèctrica]] i de [[massa]] llaugerament superior a la del [[protó]]. El neutró es classifica com a [[barió]], per estar compost per tres [[quarks]] (udd), i com a [[nucleó]] per formar part, juntament en el protó dels [[núcleu atòmic|núcleus]] dels [[àtoms]], excepte l'[[isòtop]] més comú de l'[[hidrogen]], format per un sol [[protó]] i un [[electró]]. Mentres el número de protons en un núcleu és el [[número atòmic]] i definix el tipo d'element de les formes atòmiques, el nombre de neutrons determina l'[[isòtop]] d'un element.
 +
 +
== Història ==
 +
Va ser predit teòricament en l'any [[1920]] per [[Ernest Rutherford]], va rebre el nom de neutró de William Draper Harkins en l'any [[1921]] i va ser despuix propost per Santiago Antúnez de Mayolo en [[1924]] i en l'any [[1932]] va ser descobert i documentat per [[James Chadwick]]. Es localisa en el núcleu de l'[[àtom]]. Abans de ser descobert el neutró, es creïa que un núcleu de número A (és dir, de massa casi A voltes la del protó) i càrrega Z voltes la del protón, estava formada per A protones i A-Z electrons.
 +
 +
Ernest Rutherford va propondre per primera volta l'existència del neutró en 1920, per a tractar d'explicar que els núcleus no es desintegraren per la repulsió electromagnètica dels protons.
 +
 +
== Propietats ==
 +
El neutró és una partícula eléctricament neutra, de massa 1838,5 voltes major que la de l'electró i 1,00137 voltes la del protó; juntament en els protons, els neutrons són els constitutius fonamentals del núcleu atòmic i se'ls considera com dos formes d'una mateixa partícula: el nucleon.
 +
 +
El número de neutrons en un núcleu estable és constant (uns 2,5 × 1029 anys)12​, pero un neutró lliure, és dir, fòra del núcleu, es desintegra en una vida mija d'uns 879,4 segons3​ (cal notar que hi ha discrepància entre dos tècniques distintes per a determinar la vida mija i es pren un promig de vàries mides),​ donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí electrònic. En un núcleu estable, pel contrari, l'electró emés no té l'energia suficient per a véncer l'atracció coulombiana del núcleu i els neutrons no es desintegren. La font de neutrons de major intensitat disponible hui dia és el reactor nuclear. El neutró té càrrega neutra.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Chadwick, James (1932). «Posible existencia de un neutrón». Nature 129 (3252). p. 312. Bibcode:1932Natur.129Q.312C. S2CID 4076465
 +
* [https://pdglive.lbl.gov/Particle.action?init=0&node=S017&home=BXXX005 «Neutron propierties PDG Live»]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Basdevant, J.-L.; Rich, J.; Spiro, M. (2005). Springer, ed. Fundamentos de Física Nuclear. p. 155. ISBN 978-0-387-01672-6.
 +
* Glasstone, Samuel; Dolan, Philip J., eds. (1977), The Effects of Nuclear Weapons (3rd edición), U.. Dept. of Defense and Energy Research and Development Administration, U.S. Government Printing Office, ISBN 978-1-60322-016-3
 +
* Carson, M.J. (2004). «Fondo de neutrones en detectores de xenón a gran escala para la búsqueda de materia oscura». Física de Astropartículas 21 (6): 667-687. Bibcode:2004APh....21..667C. S2CID 17887096. arXiv:hep-ex/0404042
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Neutron}}
 +
{{DGLV|Neutró}}
  
 
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Neutró| ]]
 
[[Categoria:Neutró| ]]

Última revisió del 19:53 22 gin 2024

Estructura de quarks d'un neutró

El neutró és una partícula subatòmica sense càrrega elèctrica i de massa llaugerament superior a la del protó. El neutró es classifica com a barió, per estar compost per tres quarks (udd), i com a nucleó per formar part, juntament en el protó dels núcleus dels àtoms, excepte l'isòtop més comú de l'hidrogen, format per un sol protó i un electró. Mentres el número de protons en un núcleu és el número atòmic i definix el tipo d'element de les formes atòmiques, el nombre de neutrons determina l'isòtop d'un element.

Història[editar | editar còdic]

Va ser predit teòricament en l'any 1920 per Ernest Rutherford, va rebre el nom de neutró de William Draper Harkins en l'any 1921 i va ser despuix propost per Santiago Antúnez de Mayolo en 1924 i en l'any 1932 va ser descobert i documentat per James Chadwick. Es localisa en el núcleu de l'àtom. Abans de ser descobert el neutró, es creïa que un núcleu de número A (és dir, de massa casi A voltes la del protó) i càrrega Z voltes la del protón, estava formada per A protones i A-Z electrons.

Ernest Rutherford va propondre per primera volta l'existència del neutró en 1920, per a tractar d'explicar que els núcleus no es desintegraren per la repulsió electromagnètica dels protons.

Propietats[editar | editar còdic]

El neutró és una partícula eléctricament neutra, de massa 1838,5 voltes major que la de l'electró i 1,00137 voltes la del protó; juntament en els protons, els neutrons són els constitutius fonamentals del núcleu atòmic i se'ls considera com dos formes d'una mateixa partícula: el nucleon.

El número de neutrons en un núcleu estable és constant (uns 2,5 × 1029 anys)12​, pero un neutró lliure, és dir, fòra del núcleu, es desintegra en una vida mija d'uns 879,4 segons3​ (cal notar que hi ha discrepància entre dos tècniques distintes per a determinar la vida mija i es pren un promig de vàries mides),​ donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí electrònic. En un núcleu estable, pel contrari, l'electró emés no té l'energia suficient per a véncer l'atracció coulombiana del núcleu i els neutrons no es desintegren. La font de neutrons de major intensitat disponible hui dia és el reactor nuclear. El neutró té càrrega neutra.

Referències[editar | editar còdic]

  • Chadwick, James (1932). «Posible existencia de un neutrón». Nature 129 (3252). p. 312. Bibcode:1932Natur.129Q.312C. S2CID 4076465
  • «Neutron propierties PDG Live»

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Basdevant, J.-L.; Rich, J.; Spiro, M. (2005). Springer, ed. Fundamentos de Física Nuclear. p. 155. ISBN 978-0-387-01672-6.
  • Glasstone, Samuel; Dolan, Philip J., eds. (1977), The Effects of Nuclear Weapons (3rd edición), U.. Dept. of Defense and Energy Research and Development Administration, U.S. Government Printing Office, ISBN 978-1-60322-016-3
  • Carson, M.J. (2004). «Fondo de neutrones en detectores de xenón a gran escala para la búsqueda de materia oscura». Física de Astropartículas 21 (6): 667-687. Bibcode:2004APh....21..667C. S2CID 17887096. arXiv:hep-ex/0404042

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neutró&oldid=298399»