Diferència entre les revisions de "Espectroscòpia"
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
D'esta manera, es poden fer anàlisis [[Anàlisis quantitativa (química)|quantitatives]] o [[Anàlisis qualitativa|qualitatives]] d'una enorme varietat de [[substància|substàncies]], aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada [[llongitut d'ona]] que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles. | D'esta manera, es poden fer anàlisis [[Anàlisis quantitativa (química)|quantitatives]] o [[Anàlisis qualitativa|qualitatives]] d'una enorme varietat de [[substància|substàncies]], aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada [[llongitut d'ona]] que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles. | ||
| + | |||
| + | == Aspectes generals == | ||
| + | El mecanisme pel qual la matèria emet radiació electromagnètica és el domini de l'espectroscòpia. La radiació electromagnètica s'atribuïx a les diferències d'energia en les transicions dels electrons d'uns nivells atòmics a uns atres. L'espectroscòpia es relaciona en la majoria dels casos en la tercera interacció. Estudia en quin [[freqüència]] o [[llongitut d'ona]] una substància pot absorbir o emetre energia en forma d'un quant de llum. | ||
| + | |||
| + | L'energia d'un [[fotó]] (un [[quant de llum]]) d'una [[ona electromagnètica]] o la seua corresponent freqüència equival a la diferència d'energia entre dos estats quàntics de la substància estudiada: | ||
| + | |||
| + | :<math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math> | ||
| + | |||
| + | a on <math>\mathit{h}</math> és la [[constant de Planck]], <math>\nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <math>\Delta E</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com ''l'equació bàsica de l'espectroscòpia''. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs. | ||
| + | |||
| + | Per mig d'un [[espectrofotómetro]] es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Cortie, A. L. (1921), «Sir Norman Lockyer, 1836 – 1920», The Astrophysical Journal 53: 233-248 | ||
| + | * Isaac Asimov, Understanding Physics, Vol. 1, p.108 | ||
| + | * Saul, Louise. (2020, 06 de abril). Los diferentes tipos de espectroscopia para el análisis químico. AZoOptics | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Jerry Workman; Art Springsteen, eds. (1998). Applied Spectroscopy. Boston: Academic Press. ISBN 978-0-08-052749-9 | ||
| + | * John M. Chalmers; Peter Griffiths, eds. (2006). Handbook of Vibrational Spectroscopy. New York: Wiley. ISBN 978-0-471-98847-2 | ||
| + | * Peter M. Skrabal (2012). Spectroscopy - An interdisciplinary integral description of spectroscopy from UV to NMR (e-book). ETH Zurich: vdf Hochschulverlag AG. ISBN 978-3-7281-3385-4 | ||
{{Química}} | {{Química}} | ||
Última revisió del 18:55 22 jun 2023
L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física. Es basa en detectar l'absorció o emissió de radiació electromagnètica de certes energies, i relacionar estes energies en els nivells d'energia implicats en transicions quàntiques de la substància a detectar.
D'esta manera, es poden fer anàlisis quantitatives o qualitatives d'una enorme varietat de substàncies, aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada llongitut d'ona que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.
Aspectes generals[editar | editar còdic]
El mecanisme pel qual la matèria emet radiació electromagnètica és el domini de l'espectroscòpia. La radiació electromagnètica s'atribuïx a les diferències d'energia en les transicions dels electrons d'uns nivells atòmics a uns atres. L'espectroscòpia es relaciona en la majoria dels casos en la tercera interacció. Estudia en quin freqüència o llongitut d'ona una substància pot absorbir o emetre energia en forma d'un quant de llum.
L'energia d'un fotó (un quant de llum) d'una ona electromagnètica o la seua corresponent freqüència equival a la diferència d'energia entre dos estats quàntics de la substància estudiada:
- <math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math>
a on <math>\mathit{h}</math> és la constant de Planck, <math>\nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <math>\Delta E</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com l'equació bàsica de l'espectroscòpia. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.
Per mig d'un espectrofotómetro es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.
Referències[editar | editar còdic]
- Cortie, A. L. (1921), «Sir Norman Lockyer, 1836 – 1920», The Astrophysical Journal 53: 233-248
- Isaac Asimov, Understanding Physics, Vol. 1, p.108
- Saul, Louise. (2020, 06 de abril). Los diferentes tipos de espectroscopia para el análisis químico. AZoOptics
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Jerry Workman; Art Springsteen, eds. (1998). Applied Spectroscopy. Boston: Academic Press. ISBN 978-0-08-052749-9
- John M. Chalmers; Peter Griffiths, eds. (2006). Handbook of Vibrational Spectroscopy. New York: Wiley. ISBN 978-0-471-98847-2
- Peter M. Skrabal (2012). Spectroscopy - An interdisciplinary integral description of spectroscopy from UV to NMR (e-book). ETH Zurich: vdf Hochschulverlag AG. ISBN 978-3-7281-3385-4
| |||||||
