Diferència entre les revisions de "Gas natural"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Natural gas production world.PNG|thumb|right|270px|Producció de gas natural al món]]
+
[[Archiu:Natural gas production world.PNG|thumb|right|270px|Producció de gas natural en el món]]
 
El '''gas natural''' és una font d'[[energia fòssil]] que, com el [[carbó]] o el [[petròleu]], està constituïda per una barreja d'[[hidrocarbur]]s, unes molècules formades per [[àtoms]] de [[carbono]] i [[hidrogen]]. El seu [[poder calorífic]] varia molt segons la seua composició, pero els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 [[caloria|quilocalories]] per metro cúbic de gas natural.
 
El '''gas natural''' és una font d'[[energia fòssil]] que, com el [[carbó]] o el [[petròleu]], està constituïda per una barreja d'[[hidrocarbur]]s, unes molècules formades per [[àtoms]] de [[carbono]] i [[hidrogen]]. El seu [[poder calorífic]] varia molt segons la seua composició, pero els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 [[caloria|quilocalories]] per metro cúbic de gas natural.
  
 
El gas natural és una [[energia primària]], o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'[[energia solar]], el [[carbó]] i el [[petròleu]]. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a [[Residu (deixalles)|residus]] i [[contaminant atmosfèric|emissions atmosfèriques]], i del [[combustible]] més eficient per a l'obtenció d'[[electricitat]] a les [[centrals tèrmiques]], en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del [[Petròleu|fuel]], el 26'1% de l'[[urani]] ([[central nuclear]]) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.<ref name=arnaldos/> També és més [[economia|econòmic]] i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.<ref name=histeconomica/>
 
El gas natural és una [[energia primària]], o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'[[energia solar]], el [[carbó]] i el [[petròleu]]. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a [[Residu (deixalles)|residus]] i [[contaminant atmosfèric|emissions atmosfèriques]], i del [[combustible]] més eficient per a l'obtenció d'[[electricitat]] a les [[centrals tèrmiques]], en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del [[Petròleu|fuel]], el 26'1% de l'[[urani]] ([[central nuclear]]) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.<ref name=arnaldos/> També és més [[economia|econòmic]] i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.<ref name=histeconomica/>
  
Per tot això es va començar a utilisar a partir dels [[anys 60]] com a combustible preferent excepte al [[transport]], on continua predominant el petroli.<ref name=histeconomica>''Introducció a la història econòmica mundial'', de Gaspar Feliu i Montfort, Carles Sudrià i Triay, Gaspar Feliu i Montfort Carles Sudrià i Triay. Edició [[Universitat de València]], 2006 ISBN 9788437062976</ref> A més, s'usa també com a [[matèria primera]] de numerosos productes [[químics]].<ref name=arnaldos/> La construcció de [[gasoducte]]s i el [[comerç]] de gas natural ha donat lloc a [[guerra|conflictes armats]] importants entre diferents països del món als [[segle XX|segles XX]] i [[segle XXI|XXI]].<ref>''Els conflictes i la pau'', de Helen Ware. [[Intermón Oxfam]], 2007 ISBN 9788484524793</ref>
+
Per tot això es va començar a utilisar a partir dels [[anys 60]] com a combustible preferent excepte al [[transport]], a on contínua predominant el petròleu.<ref name=histeconomica>''Introducció a l'història econòmica mundial'', de Gaspar Feliu i Montfort, Carles Sudrià i Triay, Gaspar Feliu i Montfort Carles Sudrià i Triay. Edició [[Universitat de Valéncia]], 2006 ISBN 9788437062976</ref> Ademés, s'usa també com a [[matèria primera]] de numerosos productes [[químics]].<ref name=arnaldos/> La construcció de [[gasoducte]]s i el [[comerç]] de gas natural ha donat lloc a [[guerra|conflictes armats]] importants entre diferents països del món en els [[sigle XX|sigles XX]] i [[sigle XXI|XXI]].<ref>''Els conflictes i la pau'', de Helen Ware. [[Intermón Oxfam]], 2007 ISBN 9788484524793</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Natural gas}}
  
 
[[Categoria:Energia]]
 
[[Categoria:Energia]]
 
[[Categoria:Gas natural| ]]
 
[[Categoria:Gas natural| ]]

Última revisió del 18:14 27 jun 2024

Producció de gas natural en el món

El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petròleu, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carbono i hidrogen. El seu poder calorífic varia molt segons la seua composició, pero els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories per metro cúbic de gas natural.

El gas natural és una energia primària, o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'energia solar, el carbó i el petròleu. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a residus i emissions atmosfèriques, i del combustible més eficient per a l'obtenció d'electricitat a les centrals tèrmiques, en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del fuel, el 26'1% de l'urani (central nuclear) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.[1] També és més econòmic i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.[2]

Per tot això es va començar a utilisar a partir dels anys 60 com a combustible preferent excepte al transport, a on contínua predominant el petròleu.[2] Ademés, s'usa també com a matèria primera de numerosos productes químics.[1] La construcció de gasoductes i el comerç de gas natural ha donat lloc a conflictes armats importants entre diferents països del món en els sigles XX i XXI.[3]

Referències[editar | editar còdic]

  1. 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada arnaldos
  2. 2,0 2,1 Introducció a l'història econòmica mundial, de Gaspar Feliu i Montfort, Carles Sudrià i Triay, Gaspar Feliu i Montfort Carles Sudrià i Triay. Edició Universitat de Valéncia, 2006 ISBN 9788437062976
  3. Els conflictes i la pau, de Helen Ware. Intermón Oxfam, 2007 ISBN 9788484524793

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons