Arquitectura de l'antiga Grècia

La stoà d'Àtal restaurada, Atenes.

L'arquitectura de l'antiga Grècia fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores).

Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats órdens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostengut). Els órdens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.

Estils arquitectònics

Les normes o cànons de composició arquitectònica a l'arquitectura grega hi destacaren tres órdens arquitectònics majors: dòric, jònic i corinti. De l'arquitectura grega antiga, es fixen en tres estils o órdens clàssics: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la proporció alt/diàmetro de la columna ("stilos" en grec) i les formes del capitell i del entaulament. L'orde és el resultat d'una relació numèrica influïda per les teories pitagòriques. Cada orde relaciona les diferents parts de l'edifici en el tot, determinant al temps la decoració del mateix.

Tipos d'edificis

Els tipos d'edifici que més importància han tengut són el temple i el teatre encara que en destaquen d'atres.

Temple

Artícul principal → temple grec.

El temple grec.

El temple podria haver tengut el seu orige en el mègaron, l'habitació més important de la casa grega i santuari dels deus familiars, tal com el descriu Vitruvi. Els temples són concebuts per a ser contemplats des de l'exterior. En les invasions i guerres, els guanyadors derrocaven el palau del rei vençut, pero respectaven el mègaron,ya que era la casa del deu de la regió. Aixina, el temple més antic era el in antis que té tot l'aspecte de ser una habitació que ha perdut la casa que tenia al voltant.

El temple consta d'un local, naos, en una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant té un pòrtic, pronaos,en columnes, stylos. A vegades el temple té dos naos,en les portes en les fronteres principals, les més curtes, i en este cas cada naos sol estar dedicada a una divinitat diferent.

En el temps, a este temple, ya aïllat, se li varen anar afegint més columnes i decoració; aixina varen aparéixer els temples pròstils (en quatre columnes en la frontera principal), amfipròstil (en columnes en les fronteres més curtes) i perípter (columnes en tot el perímetro).

Tenien sempre en les fronteres principals (les més curtes) un nombre de columnes parell (quan té quatre se le nomena tetràstil; si són sis, hexàstil; si són huit, octòstil i si fonen deu, decàstil), de manera que marca l'eix en un buit, i en els laterals un número senar, habitualment el doble que en les principals més una. Hi ha alguns casos de temples circulars (tholos).

En el temps, els arquitectes grecs varen anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples. Molts consideren que el Partenó d'Atenes, dels arquitectes Ictinos i Calícrates, és el temple que millor expressa el desig de Bellea dels grecs.

A partir del sigle IV a C apareixen temples de planta circular anomenats tholos.

Teatre

Teatre grec en Epidaure (Grècia)

Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un pujol. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs.

L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'orchesta que servia com a reflector del so. En est i atres artificis, conseguien que en els teatres pogueren acomodar-se fins a 15.000 espectadors, sifra que inclús hui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no varen arribar a esta mida).

Naix en finalitats religioses en el cult a Dionís, es construïx sobre una pendent a on s'excavaven els seents per als espectadors. La graderia semicircular, nomenada Koilan o Cavea, es realisa en pedra des del sigle IV aC. El núcleu del teatre era l'orchesta, de forma circular i en el sol de terra a on es colocaven els músics i cor que relatava l'acció de l'obra i actuaven mentres els actors es canviaven i inclús al costat d'estos. De vegades a l'orchesta es colocava el deu i l'altar de cerimònies. Al costat de lorchesta estava el prosceni, a on esperaven els actors, i llaugerament elevada estava lescena a on es representava l'obra. En els laterals estaven els parodos.

Edificis d'utilitat pública

Entre els edificis d'utilitat pública figuraven com a principals despuix dels temples i els teatres mencionats:

• Les àgores o places públiques rodejades de pòrtics per a reunions civils, mercats i assamblees.
• Els gimnasi o edificis per a escoles, també en patis i pòrtics.
• Els estadis, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i pugilats.
• Els hipòdroms, semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.