Diferència entre les revisions de "Renaiximent del sigle XII"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|200px|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic.]] El '''Renaiximent o r...».) |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg|right|thumb|200px|Els nous descobriments tecnològics | + | [[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg|right|thumb|200px|Els nous descobriments tecnològics varen permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]] |
| − | |||
| − | + | El Renaiximent o revolució del [[sigle XII]] és un periodo de canvis [[política|polítics]], [[societat|socials]] i [[economia|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència|científiques]] i [[filosofia|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del sigle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]]. | |
| − | [[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any 1070. | + | La data precisa en qué varen escomençar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[sigle X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[sigle XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns migevals|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme|feudals]]. |
| − | {{cita|En molts aspectes, | + | |
| + | [[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia: | ||
| + | {{cita|En molts aspectes, en [[Europa]] el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat migeval|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Edat mija]] | [[Categoria:Edat mija]] | ||
Última revisió del 17:04 26 set 2024
Els nous descobriments tecnològics varen permetre el desenroll de l'art gòtic.
El Renaiximent o revolució del sigle XII és un periodo de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mija. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del feudalisme, agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la burguesia mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les monarquies absolutes. Els canvis produïts durant el Renaiximent del sigle XII són la base del Renaiximent italià i de la revolució científica del sigle XVII.
La data precisa en qué varen escomençar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del sigle X, pero en general tots estan d'acort que és en el sigle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la Primera Creuda (1099) i la batalla de Legnano (1176), moment en qué es varen consolidar els comuns al nort d'Itàlia, que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als poders universals (pontificat i imperi) com a les monarquies feudals.
Charles H. Haskins va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any 1070. En l'any 1927, Haskins escrivia:
En molts aspectes, en Europa el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'art romànic i el començament del gòtic; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el dret romà; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres universitats europees. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la filosofia escolàstica, els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el teatre llitúrgic, en la poesia llatina i vernàcula...[1]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Charles Homer Haskins. The Renaissance of the Twelfth Century. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).