Diferència entre les revisions de "Bellota"
m |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Dins les espècies de ''Quercus'' arbustives el [[coscoll]] fa les bellotes més grosses que les carrasques i els roures. | Dins les espècies de ''Quercus'' arbustives el [[coscoll]] fa les bellotes més grosses que les carrasques i els roures. | ||
| − | Les bellotes de carrasques i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguetat per a ser pasturades per ramats de [[porc|porcs]], [[ovella|ovelles]] i [[cabra|cabres]] que s'engreixen molt en elles | + | Les bellotes de carrasques i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguetat per a ser pasturades per ramats de [[porc|porcs]], [[ovella|ovelles]] i [[cabra|cabres]] que s'engreixen molt en elles inclús millor si estan corcades (la majoria ho estan). |
En [[Espanya]] la devesa es manté en [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. | En [[Espanya]] la devesa es manté en [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. | ||
| − | Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feen | + | Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feen un tipo de [[pa]] de bellota. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | {{cita|"Els montanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de bellotes de carrasca deixant-les secar, triturant-les i fabricant en elles un [[pa]] que es conserva un temps."}} | ||
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
Última revisió del 19:33 14 dec 2024
La bellota (de l'àrap ballūta, carrasca) és un frut característic de les plantes del gènero Quercus (família Fagaceae).
Dins d'este gènero hi ha espècies arbòrees que fan bellotes: la carrasca, la surera i totes les espècies de roures.
Dins les espècies de Quercus arbustives el coscoll fa les bellotes més grosses que les carrasques i els roures.
Les bellotes de carrasques i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguetat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt en elles inclús millor si estan corcades (la majoria ho estan).
En Espanya la devesa es manté en Extremadura i Andalusia.
Segons Estrabó els habitants d'Hispània feen un tipo de pa de bellota.