Diferència entre les revisions de "Onofre Almudéver"
m (Text reemplaça - ' ab ' a ' en ') |
(→Cites) |
||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Onofre Almudéver''' fon un poeta | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Onofre Almudéver | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | ||
| + | | ocupació = Escritor, poeta i editor. | ||
| + | | data_naix = [[sigle XVI]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | ||
| + | | data_mort = [[sigle XVII]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Onofre Almudéver''' ([[Valéncia]], [[sigle XVI]] - † [[sigle XVII]]) fon un escritor, poeta i editor [[Regne de Valéncia|valencià]]. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| − | De llinage [[Aragó|aragonés]] (de la vila d'Almudéver), fon un autor transcendental al reeditar l'obra d'autors com [[Jaume Roig]], [[Jaume Gassull]] i [[Bernat Fenollar]], just en un moment en que la lliteratura en [[idioma valencià|valencià]] escomençava a ser desplaçada per la lliteratura en [[idioma castellà|castellà]] i a ser adoptada pels catalans. | + | De llinage [[Aragó|aragonés]] (de la vila d'Almudéver, en castellà [[Almudévar]]), fon un autor transcendental al reeditar l'obra d'autors com [[Jaume Roig]], [[Jaume Gassull]] i [[Bernat Fenollar]], entre atres, just en un moment en que la lliteratura en [[idioma valencià|valencià]] escomençava a ser desplaçada per la lliteratura en [[idioma castellà|castellà]] i a ser adoptada pels catalans. |
| + | En este sentit, és especialment eloqüent el pròlec -en defensa del valencià-, de la compilació que feu en l'any [[1561]] de ''[[Lo procés de les olives]] '', ''[[Lo somni de Joan Joan]] '' i ''[[La brama dels llauradors]] ''; puix explica l'orige dels principals mals que hui patix el valencià: | ||
| − | |||
| + | <blockquote> ''"En lo temps que més apartat estava de conversar ab les Muses, amantissims lectors, lo Enteniment, que tots temps està en vetla, senti que tocaven a les portes del descuit lo zel y amor de la nostra materna llengua, que acompanyats de la Rahó venien, y entrant en lo pati de la voluntat, prengué la Rahó la ma del dir, y a mi en persona de tots los altres Valencians ab paraules de gran sentiment per un modo imperatiu me comenzà arguhint de parlar en esta forma: Si no fosseu ingrats a la llet que aveu mamat, y a la patria hon sou nats, no dormiríeu ab tan gran descuit: ans uberts los ulls de la consideració veuríeu com sens van perdent les perles e margarites que ab continues vigiles los vostres passats adquiriren, y apres les vos dexaren; perque de aquelles y ab aquelles vos adornassen y enriquessen en les conversacions y ajusts de persones avisades; majorment que par que azò redunde en deshonra vostra, vist que los estranys les amen, estimen, y tenen, y encara les apliquen, que tacitament és mostrar que aquells tals millor ho gusten y entenen que vosaltres: '''y que azò sia veritat, pròvas entre les altres ab les obres d'aquell vostre excelentisim Poeta y estrènu cavaller Mossen Ausiàs March, que essent natural Valencià, los Cathalans lo san volgut aplicar, y los Castellans han treballat de entrendrel, fent-lo en Achademies publiques llegir.''' Y com a estos, que dit tinch, nols sia natural axi per la carència de la forza de la llengua, com per la varietat dels enteniments, ajudant hi lo gran discurs del temps, en les obres dites, y en estes que ací narraré, sens moltes altres dignes de ser portades a la noticia dels hòmens, y ser tengudes en la estima que ells merexien, de cada dia se van corrompent los vocables. Y algunes vegades pensant millorarlos, com lo vers sia una cosa tan delicada, muden la sentencia, o alteren los versos de tal manera, que si huy tornassen algunes d'elles davant sos propis autors, no les coneixerien."'' </blockquote> | ||
| + | |||
| + | Escrigué tres sonets en castellà inclosos en la ''Crónica de Valencia'' de [[Martí de Viciana]] ([[1564]]) i una ''Instrucción para saber devotamente oír misa'' ([[1571]]). | ||
| + | |||
| + | == Edicions == | ||
| + | |||
| + | * En l'any [[1561]] reedità el ''Llibre de les dones'', de [[Jaume Roig]]. | ||
| + | * Edità un recull de poemes satírics de finals del [[sigle XV]] en el qual s'incloïen ''Lo procés de les olives'' ([[Bernat Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]], [[Joan Moreno]], [[Jaume Gassull]] i [[Baltasar Portell]], [[1497]]); ''Lo somni de Joan Joan'' (Jaume Gassull, 1497) i ''La brama dels llauradors de l'Horta de Valencia contra lo venerable mossén Fenollar'' (Jaume Gassull, [[1490]]), precedit d'una epístola proemial a on es defén el valencià com a llengua de cultura i exhorta als valencians a no abandonar-la en un context a on l'us lliterari de l'idioma feya dos generacions que havia caigut en picat. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Si no fóreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Pátria a on sou naixcuts, no deixaríeu que als vostres classics valencians els catalans se'ls vullgueren aplicar....|Onofre Almudéver, 1561, en el seu pròlec de ''Lo proces de les olives'' de [[Bernat Fenollar]]}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors en valencià]] | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
Última revisió del 17:34 4 abr 2024
| Onofre Almudéver | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Escritor, poeta i editor. | ||
| Naiximent: | sigle XVI | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | sigle XVII | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
Onofre Almudéver (Valéncia, sigle XVI - † sigle XVII) fon un escritor, poeta i editor valencià.
Obra[editar | editar còdic]
De llinage aragonés (de la vila d'Almudéver, en castellà Almudévar), fon un autor transcendental al reeditar l'obra d'autors com Jaume Roig, Jaume Gassull i Bernat Fenollar, entre atres, just en un moment en que la lliteratura en valencià escomençava a ser desplaçada per la lliteratura en castellà i a ser adoptada pels catalans.
En este sentit, és especialment eloqüent el pròlec -en defensa del valencià-, de la compilació que feu en l'any 1561 de Lo procés de les olives , Lo somni de Joan Joan i La brama dels llauradors ; puix explica l'orige dels principals mals que hui patix el valencià:
"En lo temps que més apartat estava de conversar ab les Muses, amantissims lectors, lo Enteniment, que tots temps està en vetla, senti que tocaven a les portes del descuit lo zel y amor de la nostra materna llengua, que acompanyats de la Rahó venien, y entrant en lo pati de la voluntat, prengué la Rahó la ma del dir, y a mi en persona de tots los altres Valencians ab paraules de gran sentiment per un modo imperatiu me comenzà arguhint de parlar en esta forma: Si no fosseu ingrats a la llet que aveu mamat, y a la patria hon sou nats, no dormiríeu ab tan gran descuit: ans uberts los ulls de la consideració veuríeu com sens van perdent les perles e margarites que ab continues vigiles los vostres passats adquiriren, y apres les vos dexaren; perque de aquelles y ab aquelles vos adornassen y enriquessen en les conversacions y ajusts de persones avisades; majorment que par que azò redunde en deshonra vostra, vist que los estranys les amen, estimen, y tenen, y encara les apliquen, que tacitament és mostrar que aquells tals millor ho gusten y entenen que vosaltres: y que azò sia veritat, pròvas entre les altres ab les obres d'aquell vostre excelentisim Poeta y estrènu cavaller Mossen Ausiàs March, que essent natural Valencià, los Cathalans lo san volgut aplicar, y los Castellans han treballat de entrendrel, fent-lo en Achademies publiques llegir. Y com a estos, que dit tinch, nols sia natural axi per la carència de la forza de la llengua, com per la varietat dels enteniments, ajudant hi lo gran discurs del temps, en les obres dites, y en estes que ací narraré, sens moltes altres dignes de ser portades a la noticia dels hòmens, y ser tengudes en la estima que ells merexien, de cada dia se van corrompent los vocables. Y algunes vegades pensant millorarlos, com lo vers sia una cosa tan delicada, muden la sentencia, o alteren los versos de tal manera, que si huy tornassen algunes d'elles davant sos propis autors, no les coneixerien."
Escrigué tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Martí de Viciana (1564) i una Instrucción para saber devotamente oír misa (1571).
Edicions[editar | editar còdic]
- En l'any 1561 reedità el Llibre de les dones, de Jaume Roig.
- Edità un recull de poemes satírics de finals del sigle XV en el qual s'incloïen Lo procés de les olives (Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles, Joan Moreno, Jaume Gassull i Baltasar Portell, 1497); Lo somni de Joan Joan (Jaume Gassull, 1497) i La brama dels llauradors de l'Horta de Valencia contra lo venerable mossén Fenollar (Jaume Gassull, 1490), precedit d'una epístola proemial a on es defén el valencià com a llengua de cultura i exhorta als valencians a no abandonar-la en un context a on l'us lliterari de l'idioma feya dos generacions que havia caigut en picat.