Diferència entre les revisions de "Idioma chinenc"
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''chinenc''' ([[ | + | {{llengua||nom=Chinenc|nomnatiu= '中国语言 (''ZhōngGuóYǔYán'')<br /> / 汉语 (''Hànyǔ'')<br /> / 普通话 (''PǔTōngHuà'') '|pronunciació=|atresdenominacions=|estats= [[China]]|regió= [[Àsia]]|parlants= 1.325 millons|parlantsnatius= 885 millons|parlantsnonatius= 440 millons|rank= 1 |família=|nació= [[China]]|fontcolor=|regulat=|iso1= zh|iso2= chi, zho|iso3= zho|sil= CHN|mapa= [[File:Map-Sinophone World.png|300px|right]] |
| + | }} | ||
| + | El '''chinenc'''<ref>{{DGLV|Chinenc}}</ref> o '''chinés'''<ref>{{DGLV|Chinés}}</ref> ([[chinenc simplificat]]: 汉语, [[pinyin]]: Hànyǔ) és una [[macrollengua]] que pot considerar-se de fet una [[família de llengües]] (família sinítica) estretament emparentades. Conforma en este segon cas una de les dos branques de les [[llengües sino-tibetanes]]. Uns 1.200 millons de persones tenen com a llengua nativa alguna forma del chinenc: a soles el [[chinenc mandarí|mandarí]] posseïx prop de 885 millons de parlants materns, per damunt de qualsevol atre idioma del món. | ||
| + | El chinenc parlat és distinguit pel seu alt nivell de diversitat interna, encara que totes les seues varietats són [[llengua tonal|tonals]] i [[llengua analítica|analítiques]]. Hi ha entre sis i dotze principals grups regionals del chinenc (depenent de l'esquema de classificació), dels quals el més estés és en diferència el mandarí (850 millons de parlants), seguit del [[idioma wu|wu]] (77 millons), el [[dialectes min|min]] (70 millons) i el [[idioma cantonés|cantonés]] (55 millons). Molts d'estos grups són [[inteligibilitat mútua|mútuament ininteligibles]], encara que alguns (com els dialectes xiang i mandarí sur-occidental) poden compartir térmens i algun grau d'inteligibilitat. El chinenc és classificat com a ''macroidioma'' en tretze ''subllengües'' en ISO 639-3, encara que la identificació de les varietats del chinenc com múltiples ''llengües'' o ''dialectes'' és un tema controvertit. | ||
| − | + | La forma estandardisada del chinenc parlat és el [[mandarí estàndart]], basat en el dialecte de [[Pekin]]: est és l'idioma oficial de la [[República Popular de China]] i de [[Taiwan]], aixina com una de les quatre llengües oficials de [[Singapur]]. El chinenc –de fet, el mandarí estàndart– És ademés una de les sis llengües oficials de la [[ONU]]. De les atres varietats, el [[cantonés estàndart]] és comú i influent en les comunitats [[idioma cantonés|cantonés]]-parlants d'ultramar, i resta com una de les llengües oficials de [[Hong Kong]] (junt en l'[[idioma anglés|anglés]]) i de [[Macau]] (junt en el [[idioma portugués|portugués]]). El [[min del sur]], part del [[dialectes min|grup llingüístic min]], és àmpliament parlat en el sur de [[Fujian]], [[Taiwan]] i el [[surest asiàtic]]. | |
| − | + | ==Referències== | |
| + | {{Ref}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Chinese languages}} | ||
[[Categoria:Llengües]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
| + | [[Categoria:Chinenc]] | ||
Última revisió del 14:09 9 abr 2023
| Chinenc 中国语言 (ZhōngGuóYǔYán) / 汉语 (Hànyǔ) / 普通话 (PǔTōngHuà) | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | China |
| Regió: | Àsia |
Parlants:
|
1.325 millons
|
| Rànquing: | 1 |
| Família: | |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | China |
| Regulat per: | |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | zh |
| ISO 639-2 | chi, zho |
| ISO/FDIS 639-3 | zho |
| SIL | CHN |
 | |
| vore també: llengua | |
El chinenc[1] o chinés[2] (chinenc simplificat: 汉语, pinyin: Hànyǔ) és una macrollengua que pot considerar-se de fet una família de llengües (família sinítica) estretament emparentades. Conforma en este segon cas una de les dos branques de les llengües sino-tibetanes. Uns 1.200 millons de persones tenen com a llengua nativa alguna forma del chinenc: a soles el mandarí posseïx prop de 885 millons de parlants materns, per damunt de qualsevol atre idioma del món. El chinenc parlat és distinguit pel seu alt nivell de diversitat interna, encara que totes les seues varietats són tonals i analítiques. Hi ha entre sis i dotze principals grups regionals del chinenc (depenent de l'esquema de classificació), dels quals el més estés és en diferència el mandarí (850 millons de parlants), seguit del wu (77 millons), el min (70 millons) i el cantonés (55 millons). Molts d'estos grups són mútuament ininteligibles, encara que alguns (com els dialectes xiang i mandarí sur-occidental) poden compartir térmens i algun grau d'inteligibilitat. El chinenc és classificat com a macroidioma en tretze subllengües en ISO 639-3, encara que la identificació de les varietats del chinenc com múltiples llengües o dialectes és un tema controvertit.
La forma estandardisada del chinenc parlat és el mandarí estàndart, basat en el dialecte de Pekin: est és l'idioma oficial de la República Popular de China i de Taiwan, aixina com una de les quatre llengües oficials de Singapur. El chinenc –de fet, el mandarí estàndart– És ademés una de les sis llengües oficials de la ONU. De les atres varietats, el cantonés estàndart és comú i influent en les comunitats cantonés-parlants d'ultramar, i resta com una de les llengües oficials de Hong Kong (junt en l'anglés) i de Macau (junt en el portugués). El min del sur, part del grup llingüístic min, és àmpliament parlat en el sur de Fujian, Taiwan i el surest asiàtic.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma chinenc.